Carles Alberola i Ortiz
| dc.coverage | (Alzira, La Ribera Alta del Xúquer, 21-4-1964 - ) | |
| dc.creator | Josep Lluís Sirera | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:26Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Carles Alberola va estudiar a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de València. Actor i director, comença a escriure teatre a començament dels 90. Escriu dues de les seues primeres obres amb el novel·lista Ferran Torrent:<i> O tu o res</i> (1991) i <i>Nit i dia</i> (1993), premi al millor espectacle de la Generalitat Valenciana. La seua carrera professional experimenta un punt d'inflexió quan, amb el gestor Toni Benavent, funda el 1994 la companyia Albena teatre, amb què ha estrenat pràcticament la totalitat de les seues obres. En la seua producció, a més de les esmentades, destaquen <i>Curriculum</i> (escrita en col·laboració amb el dramaturg i narrador Pasqual Alapont), del 1994, i sobretot dos textos que el consagraran com un dels dramaturgs valencians més sòlids i més reconeguts per crítica i públic durant la darrera dècada del segle <span class="small-caps">xx</span>:<i> Per què moren els pares</i> (1996) i <i>Mandíbula afilada</i> (1998), premi Cavall Verd – Jaume Vidal Alcover (1998). En aquestes obres, com en les escrites en col·laboració amb Torrent, Alberola teatralitza les contradiccions que presenta el pas del temps en recordar/reconstruir la nostra història personal a partir de la pròpia memòria.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span lang="CA">Tanmateix, serà</span><i><span lang="CA"> Besos</span> </i><span lang="CA">(1999), obra escrita per Alberola i per Roberto Garcia, la que el consagrarà com l'autor valencià de més èxit de públic. Es tracta d'una comèdia en què barreja hàbilment la nostàlgia per uns moments irrecuperables i u</span><span lang="CA">n humor farcit de tendresa cap a uns personatges desvalguts que provoquen el somriure entre els espectadors, alhora que desperten en ells quelcom molt semblant a l'instint de protecció. Els mateixos autors reprendran la fórmula en </span><i><span lang="CA">Spot</span></i><span lang="CA"> (2002). També aprofitaran l'èxit obtingut per a escriure </span><i><span lang="CA">Vint-i-tres centímetres</span></i> <span lang="CA">(1999).</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12.0pt 0cm .0001pt 0cm;">L'escriptura d'Alberola no s'atura, però, en aquestes obres, sinó que és autor de peces en què es capbussa en el tema del pas del temps entés com una realitat inexorable: <i><span lang="CA">Què lletja és la vellesa</span> </i>(1996) o <i><span lang="CA">13</span></i> (2006). Igualment, ha escrit alguna obra de teatre infantil, com <span lang="CA"><i>Joan el Cendrós</i></span> (1998), també amb Roberto Garcia, que és una versió del relat de la Ventafocs traslladat al món dels adolescents actuals. En <i><span lang="CA">Que tinguem sort</span></i> (2010), Alberola ens presenta una reflexió sobre la convivència tot al llarg dels temps, a través d'una parella d'actors que comparteixen professió durant molts anys.</p> | |
| dc.description | <p>L'acceptació del teatre d'Alberola per part d'un sector ampli del públic el situa com un dramaturg molt conegut i reconegut, almenys al País Valencià, i no sols entre els espectadors sinó també entre les companyies d'afeccionats, que recorren als seus textos molt sovint. Les versions en espanyol de les seues obres han gaudit així mateix d'una bona recepció. No oblidem, pel que fa a això, que també és guionista i actor de sèries de la televisió autonòmica (Canal 9<span style="line-height: 18px; font-size: 16px;">).</span></p> <p>L'humor que desprenen les situacions que ens presenta, la construcció dels tipus i els recursos a la nostàlgia i la tendresa, que naix de la feblesa de molts dels seus personatges, són clau en el seu èxit. A això hem d'afegir un tractament dels factors temporals molt àgil i una construcció fragmentada i molt dinàmica de les obres.</p> | |
| dc.identifier | 1066 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2929 | |
| dc.local.estrena | <p>24 novembre 1993. <i><span lang="CA">Nit i dia</span>. </i>Ferran Torrent i Carles Alberola. Carles Alberola. Teatre Rialto (València).</p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12.0pt 0cm .0001pt 0cm;">13 desembre 1996. <i><span lang="CA">Per què moren els pares</span>. </i>Carles Alberola (aut i dir.). Centre cultural de Picanya (L’Horta Sud).</p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12.0pt 0cm .0001pt 0cm;">6 juny 1997. <i><span lang="CA">Mandíbula afilada.</span></i> Carles Alberola (aut. i dir.). Festival internacional de Sitges (El Garraf).</p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12.0pt 0cm .0001pt 0cm;">21 gener 1999. <i><span lang="CA">Besos. </span></i>Roberto Garcia i Carles Alberola. Carles Alberola. Gran Teatre. Alzira (La Ribera Alta).</p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12.0pt 0cm .0001pt 0cm;">6 setembre 2000. <i>23 centímetres.</i> Roberto Garcia i Carles Alberola. Josep Maria Mestres. Teatre Poliorama (Barcelona).</p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12.0pt 0cm .0001pt 0cm;">12 abril 2002. <i><span lang="CA">Spot</span>.</i> Roberto Garcia i Carles Alberola. Carles Alberola. Casa de Cultura, l'Alcúdia (La Ribera Alta).</p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12.0pt 0cm .0001pt 0cm;">1 abril 2006. <i><span lang="CA">13</span>.</i> Carles Alberola (aut. i dir.). Sala L'Horta, Castellar (L'Horta Sud).</p> <p class="MsoNormal" style="margin: 12.0pt 0cm .0001pt 0cm;">2 maig 2010. <i><span lang="CA">Que tinguem sort. </span></i>Carles Alberola (aut i dir.). Sala L'Horta, Castellar (L'Horta Sud).</p> | |
| dc.local.publicacions | <ul> <li>«Contar històries sense por a trair més que a un mateix». A<span lang="CA">: La Tarumba Teatre (eds.). </span><i><span lang="CA">Teatre valencià: joves creadors</span></i><span lang="CA">. Alzira: La Tarumba – Edicions Bromera, 1994, p. 11-15</span></li> <li><span lang="CA"><i>Per què moren els pares?</i>. València: Tres i Quatre, 1998.</span></li> <li><span lang="CA">C. A.; <span class="small-caps">Alapont</span>, Pasqual. <i>Curriculum.</i> Alzira: Bromera, 1998.</span></li> <li><span lang="CA">C. A.; <span class="small-caps">Garcia</span>, Roberto. <i>Besos. </i>Alzira: Bromera, 2000.</span></li> <li><span lang="CA"><i>Mandíbula afilada</i>. Alzira: Bromera, 2000.</span></li> <li><span lang="CA">C. A.; <span class="small-caps">Garcia</span>, Roberto. <i>Vint-i-tres centímetres.</i> València: Tres i Quatre, 2002.</span></li> <li><span lang="CA">C. A.; <span class="small-caps">Garcia</span>, Roberto.<i> Spot.</i> Alzira: Bromera, 2003.</span></li> </ul> | |
| dc.peudefoto | Cartell de Nit i dia, una obra escrita per Carles Alberola i Ferran Torrent i dirigida per l'Alberola. Esclats. Centre Urbà SAT, 5-30 juliol 1995. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="http://www.albenateatre.com/" target="_blank" rel="noopener">Web Albena </a></li> <li><a href="http://bib.cervantesvirtual.com/FichaAutor.html?Ref=5064&portal=0" target="_blank" rel="noopener">Web Carles Alberola</a></li> </ul> <p class="MsoNormal" style="margin: 12.0pt 0cm .0001pt 0cm;"><span style="font-size: 12.0pt; line-height: 115%;"><i> </i></span></p> <p> </p> | |
| dc.source | <ul> <li><span class="small-caps">Diago</span>, Nel. «Claves para leer el teatro de humor de Carles Alberola». <i><span lang="CA">Gestos</span></i>, núm. 26, 1998, p. 164-166.</li> <li><span lang="CA"><span class="small-caps">Garcia</span></span>, Roberto. <i><span lang="CA">Albena Teatre. 10 anys. Amb el somriure d’un bes</span>.</i> Alzira: Bromera, 2004.</li> <li><span class="small-caps">Herreras</span>, Enrique (int.).<i> <span lang="CA">Curriculum</span> </i>de Carles Alberola i Pasqual Alapont. Alzira: Bromera, 1998.</li> <li><span class="small-caps">Ragué-Arias</span>, María-José. <i><span lang="CA">¿Nuevas dramaturgias? Los autores de fin de siglo en Cataluña, Valencia y Baleares</span>.</i> Madrid: CDT de l’INAEM, 2000.</li> <li><span class="small-caps">Tortosa</span>, Virgilio. «Panorama de la dramatúrgia valenciana dels noranta». A: <span class="small-caps">Rosselló</span>, Ramon X. <i><span lang="CA">Aproximació al teatre valencià actual (1968-1998)</span>.</i> València: Universitat de València, 2000, p. 187-260.</li> </ul> | |
| dc.subject | Director, Coreògraf, Dramaturg, Emprenedor i Intèrpret | |
| dc.title | Carles Alberola i Ortiz |