Nicolau Manent
| dc.coverage | (Maó, Menorca, Illes Balears, 22-6-1827 - Barcelona, Catalunya, 15-3-1887) | |
| dc.creator | Francesc Perelló | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:33Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Deixeble del compositor, organista i mestre de capella de Maó Benet Andreu Pons, s'inicià amb cinc anys en els estudis musicals (solfeig, piano, harmonia i composició). Als vuit anys entrà a formar part, com a tiple, de l'escolania de Santa Maria de Maó. La seva evolució musical fou bastant ràpida: estudià flauta i s'integrà primer com a flautista i llavors com a contrabaix a l'orquestra del Teatre Principal de Maó, i als disset anys ja era organista de la parròquia de Sant Francesc de Maó.</p> <p>L'agost del 1845, per continuar amb la seva formació musical, se n'anà a Barcelona i ràpidament es va integrar dins l’ambient musical barceloní, tot destacant d’aquest període la plaça que el 1847 obtingué com a contrabaix a l'orquestra del Gran Teatre del Liceu. Hi romangué fins a l'any 1851, any en què aconseguí la plaça de mestre de capella i organista de la parròquia de Sant Jaume Apòstol de Barcelona. Ocupà aquesta plaça fins a la seva mort i s'encarregà sobretot de compondre una gran quantitat d'obres de temàtica religiosa per a ús diari de la parròquia, ja que aquesta parròquia encara no disposava d’arxiu musical propi.</p> <p><span lang="ca-ES">Autor prolífic, va compondre més d’un centenar d’obres de temàtica religiosa (vint-i-cinc misses, quatre </span><i><span lang="ca-ES">Stabat Mater</span></i><span lang="ca-ES">, lletanies, salves, rosaris, responsoris, etc), simfonies i balls escènics, tot i que on excel·lí més fou en el camp de la música escènica. També destacà com a director d'orquestra i pedagog. De fet, és autor d’un manual musical titulat </span><i><span lang="ca-ES">Método teórico-práctico musical</span></i><i><span lang="ca-ES"><span style="font-style: normal;">, editat a Barcelona per Joan Budó. </span></span></i></p> <p>El 26 de febrer del 1853 estrenà en el Gran Teatre del Liceu, amb força èxit, la seva primera sarsuela: <i>La tapada del Retiro</i>, en tres actes, amb lletra de Víctor Balaguer i Gregorio Amado Larrosa. Durant aquest mateix any encara n'estrenà dues més: el maig, <i>Buen viaje, señor don Simón</i>, en un acte, amb lletra de Ramón Barrera Sánchez, musicada en col·laboració amb Bernat Calbó Puig i Mariano Soriano Fuertes, també al Gran Teatre del Liceu; i el novembre, <i>Tres para una</i>, en tres actes, amb lletra de Francesc Camprodon, al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.<br />Quatre anys més tard, concretament el 23 de maig del 1857, donà a conèixer també en el Gran Teatre del Liceu <i>Gualtiero di Monsonís</i>, òpera en tres actes amb lletra de Joan Cortada i Sala.</p> <p>Després va compondre la música de <i>Maria!</i>, quadre liricodramàtic de costums catalans d’Eduard Vidal i de Valenciano, estrenat en el Teatre dels Camps Elisis de Barcelona el 4 d'agost del 1866; <i>La festa del barri</i>, quadre de costums en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat el 12 de setembre del 1870 en el Teatre Novetats de Barcelona; <i>Pardalets al cap</i>, joguina lírica en un acte de Teodor Baró, estrenada el 27 de març del 1871 en el Teatre del Circo de Barcelona; <i>Los estudiants de Cervera</i>, quadre de costums en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat el 3 de juliol del 1871 en el Teatre Tívoli de Barcelona; <i>A sort i a ventura</i>, humorada en un acte d’Eduard Vidal i de Valenciano, estrenada en el Teatre Tívoli de Barcelona el 25 d’agost del 1871; <i>A posta de sol</i>, balada en dos actes de<i> </i>Serafí Pitarra, estrenada en el Teatre de Novetats de Barcelona el 18 de setembre del 1871; <i>Lo somni daurat</i>, sarsuela en dos actes amb lletra de Joaquim Arimon i Eduard Vidal i de Valenciano, estrenada en el Teatre del Circo de Barcelona el 22 de març del 1872; <i>La fira de Sant Genís</i>, quadre de costums en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat en el Teatre Tívoli de Barcelona el 13 de juliol de 1872; <i>Lo moro Benani</i>, pas en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat en el Teatre del Circo de Barcelona el 15 del març del 1873; <i>Paraula de rei</i>, sarsuela en un acte amb lletra de Modest Busquets, estrenada en el Teatre Tivoli de Barcelona el juny del 1874; <i>Lo sacristà de Sant Roch</i>, quadre de costums en dos actes de Serafí Pitarra, estrenat en el Teatre Tívoli el 20 de juny del 1874; <i>Lo pou de la veritat</i>, sarsuela en tres actes amb lletra de Conrad Colomer, estrenada en el Teatre del Circo de Barcelona el 20 de febrer del 1875; <i>El convidado de piedra</i>, sarsuela en tres actes amb lletra de Rafael del Castillo, estrenada en el Teatre del Circo de Barcelona el 30 d’octubre del 1875; <i>La por!</i>, sarsuela en un acte amb lletra de Narcís Campmany Pahissa, estrenada en el Teatre Novetats de Barcelona el 7 d’abril del 1877; <i>Lo cant de la Marsellesa</i>, sarsuela en tres actes amb lletra de Narcís Campmany Pahissa i Joan Molas, estrenada en el Teatre Tívoli de Barcelona el 6 de juny del 1877; <i>Don Juan Tenorio</i>, sarsuela en tres actes amb lletra de José Zorrilla, entrenada en el Teatro de la Zarzuela de Madrid el 31 d’octubre del 1877; <i>Lo rellotge de Montseny</i>, sarsuela en quatre actes amb lletra de Narcís Campmany i Joan Molas, estrenada en el Teatre Tívoli de Barcelona el 24 de juliol del 1878; <i>De la Terra al Sol</i>, viatge fantàstic en tres actes amb lletra de Narcís Capmany, estrenat en el Teatre Tívoli de Barcelona el 23 d’agost del 1879; <i>Petaca y boquilla</i>, joguina comicolírica en un acte de Narcís Campmany, estrenada en el Teatre Novetats de Barcelona el 4 de març del 1880; <i>El gran conquistador</i>, sarsuela en un acte amb lletra de Josep Coll Britapaja, estrenada a Barcelona el novembre del 1881; <i>La tuna</i>, sarsuela en tres actes amb lletra de Josep Feliu i Codina, estrenada en Teatre del Circo de Barcelona el 21 d'octubre del 1882; i <i>Laura</i>, entremès en un acte de Narcís Campmany Pahissa, estrenat en el Teatre Español de Barcelona el 18 d’abril del 1885.</p> | |
| dc.description | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm;">Va compondre un bon nombre de sarsueles que obtingueren molt bona acollida i sovint èxits memorables. Considerat un dels impulsors de la sarsuela a Barcelona, la seva obra ocupa un lloc important en els inicis del nacionalisme musical i és un capdavanter en la composició d’obres líriques en català, d’exaltació de la identitat catalana, ideari compartit per alguns dels seus amics, com el jove Felip Pedrell o Josep Anselm Clavé.</p> | |
| dc.identifier | 1692 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2732 | |
| dc.peudefoto | Quinto per a De la terra al sol. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;"><span class="small-caps">Gargallo,</span> Jordi. «Nicolau Manent i Puig. 125 anys de la seva mort».<span style="font-family: Arial, sans-serif;"><span style="font-size: xx-small;"> </span></span><i>L'Aurora de Clavé </i>(Barcelona: Federació de Cors de Clavé), 3a època, núm. 5 (estiu-tardor-hivern 2012), p. 4-6.</span></p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm;"> </p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;"><span class="small-caps">Julià Seguí,</span> Gabriel. «Manent, Nicolau». A: </span><span class="small-caps">Mas</span>,<span style="background: #ffffff none repeat scroll 0% 0%;"> Joan (dir.). <i>Diccionari del teatre a les Illes Balears</i>. Vol. I. Palma; Barcelona: Lleonard Muntaner Editor; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003, p. 408–409.</span></p> | |
| dc.title | Nicolau Manent |