Francesc Renart i Arús
| dc.coverage | (Sant Vicenç de Sarrià, avui Barcelona, 1783 - Barcelona, 22-1-1853) | |
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:38Z | |
| dc.date.issued | 2023 | |
| dc.description | <p>De família de mestres d’obres i arquitectes il·lustres, exercí també d’arquitecte, que era l’ofici patern, i d’agrimensor. Com a tal va dur a terme tota una sèrie de treballs, entre d’altres, l’ampliació del port de Barcelona, la projecció de les canalitzacions dels rius Besòs i Llobregat i la planificació del futur Eixample, que el convertiren en un dels arquitectes urbanistes catalans més destacats anterior a Ildefons Cerdà (1815-1876). Al marge d’aquesta activitat professional, també va assolir una gran projecció social i cultural, especialment en el camp de les lletres. Considerat un entès en l’escriptura i la gramàtica del català, fins al punt que Bonaventura Carles Aribau (1798-1862) li confià la revisió del seu poema <i>La pàtria</i> (1833), fou coetani de coneguts homes de teatre com, entre d’altres, Leandro Fernández de Moratín (1760-1828) i Josep Robrenyo i Tort (1780-1838), amb qui va compartir amistat i inquietuds intel·lectuals i artístiques. A més d’actor, també fou autor de diversos sainets i comèdies de caire costumista, que van tenir una gran acceptació i difusió, i va traduir i arranjar peces teatrals per a l’escena. La seva producció no es va acabar aquí, però, ja que també va publicar poemes i versos en català i, sobretot, en castellà (<i>Salmo y villancico</i>), així com tota mena d’articles utilitzant diferents pseudònims (<i>Tristán</i>, <i>FTS</i>, <i>Traner y Sura, El amante de la verdad</i>) tant en diaris catalans editats en llengua castellana (<i>El Vapor, Diario de Beneficencia, El Guardia Nacional, Diario de Barcelona, La Corona</i>) com en d’altres publicacions de Madrid (<i>Cartas Españolas</i>).</p> | |
| dc.description | <p>En la seva faceta de dramaturg, Francesc Renart destacà per ser un dels principals impulsors, juntament amb Josep Robrenyo, del sainet de costums en l’escena catalana del vuit-cents. En aquest sentit, va conrear un tipus de teatre popular amb intencions còmiques i satíriques, sempre esquemàtic, en el qual reflectia l’evolució de la societat catalana i les formes de vida barcelonines arran de l’inici de la Revolució Industrial, a la primera meitat del segle XIX. Així, les seves obres, algunes en castellà i d’altres bilingües (tot i que en realitat la llengua que hi predomina és el català i només un o dos personatges s’expressen en castellà), fan un retrat de la societat de l’època i dels seus costums més nostrats, tot posant un èmfasi especial en les relacions entre pagesos i menestrals, entre els catalans i els nouvinguts castellans, així com l’emigració que es produeix cap a les ciutats motivada per l’expansió industrial. D’altra banda, derivat de la seva activitat com a dramaturg, Renart mostrà una relació molt intensa amb diferents espais teatrals i entitats vinculades al món del teatre —entre d’altres iniciatives, fou protector del Teatre de la Santa Creu de Barcelona, també conegut com a Teatre de l’Hospital i que més endavant, a partir del 1840, va adoptar el nom de Teatre Principal; col·laborà amb la fundació del Teatre del Liceu (1847) i fou membre de la junta de l’associació musical La Apolínea, de la qual el 1848 arribà a ser president— i també un gran compromís amb vida cultural i teatral catalana del seu temps. Així, per exemple, el 1812 va organitzar una primera companyia teatral d’afeccionats a Vic, ciutat en què aleshores estava refugiat arran de la Guerra del Francès.</p> | |
| dc.identifier | 3060 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2399 | |
| dc.local.estrena | <p>Com a comediògraf es donà a conèixer per una abundant producció teatral, entre la qual destaquen les següents obres posades en escena:</p> <ul> <li>11 gener 1808. <i>El embrollo</i>.</li> <li><i>La venganza de la niña</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li>24 novembre 1814. <i>El tío Fructuoso o El Hospital</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li>2 desembre 1816. <i>Saynete, Las curas prodigiosas</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li>3 febrer 1829. <i>Quince años o Los efectos de la perversión </i>[a partir d’una obra del dramaturg francès Emmanuel Théaulon (1787-1841)]. Teatre de Barcelona.</li> <li>21 agost 1815. <i>El sastre y el asistente, o sea, Las bodas canviadas</i> (coneguda també com a <i>La Laieta de Sant Just</i>), Teatre de Barcelona.</li> <li>19 febrer 1821. <i>El calesero y los tunos</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li>1 febrer 1823. <i>El Pintadó y la Criada</i> (coneguda també com a <i>Caló i Teresa</i>). Teatre de Barcelona.</li> <li>28 gener 1828. <i>Doña Paca o El viaje de la Fortuna</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li>9 febrer 1829. <i>Titó y Doña Paca o El viaje de la Fortuna</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li>7 gener 1833. <i>La casa de despesas, o sea, La calúmnia descubierta</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li>3 febrer 1834. <i>El tambor y el aprendiz</i>.</li> <li>23 febrer1835. <i>El regreso después del cólera</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li><i>Sainete que no es sainete</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li>12 novembre 1849. <i>Don Manolito o Pau y Vicenta</i>. Teatre de Barcelona.</li> <li>21 febrer 1852. <i>La festa del poble</i>. Teatre del Liceu.</li> </ul> | |
| dc.local.publicacions | <p>D’aquesta extensa nòmina d’obres se’n van publicar els següents títols:</p> <ul> <li><i>Quince años o Los efectos de la perversión</i>. Barcelona: Impr. de Josep Torner, 1828.</li> <li><i>El Pintadó y la Criada</i>. Barcelona: Impr. d’Ignasi Estivill.</li> <li><i>Titó y Doña Paca, o El viaje de la Fortuna</i>. Barcelona: Impr. de Josep Torner, 1829.</li> <li><i>La casa de despesas, o sea, La calúmnia descubierta</i>. Barcelona: Impr. d’Ignasi Estivill, 1839.</li> <li><i>El regreso después del cólera</i>. Barcelona: Impr. de Josep Lluch, 1835.</li> </ul> | |
| dc.peudefoto | Francesc Renart i Arús (creative commons) | |
| dc.relation | <p>Entrada de l’autor a Enciclopèdia Catalana:</p> <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francesc-renart-i-arus">https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/francesc-renart-i-arus</a></p> <p> </p> | |
| dc.source | <p><i>Diccionari de mapes parcel·laris i agrimensors a Catalunya (segles XVIII-XIX)</i> [en línia]. Barcelona: Universitat de Barcelona. [Consulta: 13 octubre 2022]</p> <p><i>Diccionari de la literatura catalana</i> [en línia]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 13 octubre 2022]</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «Teatre del segle XIX». A: <span class="small-caps">Prado</span>, Joan Manuel; <span class="small-caps">Vallverdú</span>, Francesc (dirs.). <i>Història de la literatura catalana</i>. Barcelona: Edicions 62: Edicions Orbis, 1985, p. 225-236.</p> <p><span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim; <span class="small-caps">Riquer</span>, Martí de; <span class="small-caps">Comas</span>, Antoni. <i>Història de la literatura catalana</i>. Vol. 8. Barcelona: Ariel.</p> <p><span class="small-caps">Sansano</span>, Gabriel. «Francesc Renart i Arús (1783-1853) i els orígens del teatre català vuitcentista». <i>Catalan Review</i>, vol. 24 (2010), p. 171-188.</p> <p><span class="small-caps">Verdaguer</span> <span class="small-caps">Pajerols</span>, M. Àngels. «Renart i Arús, Francesc». <<a href="https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/705/renart-i-arus-francesc.html">https://visat.cat/diccionari/cat/traductor/705/renart-i-arus-francesc.html</a>> [Consulta: 13 octubre 2022]</p> | |
| dc.subject | Actor, dramaturg i arquitecte | |
| dc.title | Francesc Renart i Arús |