Fortunio Bonanova
| dc.coverage | (Palma, 13-1-1896 - Woodlands Hills, Califòrnia, 2-4-1969) | |
| dc.creator | Maria Muntaner González | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:37Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Actor de teatre i cinema, cantant de sarsueles, òperes i tangos. Fill de músics, deixà la carrera de dret per cursar estudis de música i cant amb el baríton italià Mattia Battistini al Conservatori de Música i a París. De jove treballà com a telegrafista i periodista. El 1917 estrenà al Teatre Líric de Palma la sarsuela <i>Frivolidad</i>, amb música de Francesc Real, i el 1921 debutà al Teatre Principal de Palma com a cantant a <i>Tannhäuser</i>. També l'any 1921, va signar el <i>Manifiesto del Ultra</i>, publicat a la revista <i>Baleares</i>, al costat de personalitats del món literari com José Luis Borges, Jacobo Sureda i Joan Alomar. El primer paper que féu al cinema, ja amb el nom artístic de Fortunio, és al film de Ricardo Baños <i>Don Juan Tenorio</i>, producció muda rodada a Barcelona del 1921 al 1922. Posteriorment, viatjà a Amèrica del Sud amb la companyia de sarsuela d'Amadeu Vives. Amb la cantant Pilar Arcos, muntà el 1926 la seva pròpia companyia, amb la qual presentà <i>Los gavilanes</i>, <i>La canción del olvido </i>i altres sarsueles, que estrenà a Nova York i a altres localitats. Va ser aleshores quan es traslladà definitivament als Estats Units, on desenvolupà la seva carrera professional com a cantant d'òpera i sarsuela i actor de teatre i de cinema i on visqué la major part de la seva vida. Tot i així, romangué temporades a Amèrica del Sud, dels anys 1928 al 1929 i del 1932 al 1933, actuant a teatres de Veneçuela, Colòmbia i Argentina i interpretant papers secundaris a films de Hollywood. El 1934 es traslladà a Espanya per participar en una temporada de teatre americà, però amb l'esclat de la Guerra Civil retornà als EUA, on desenvolupà a partir del 1940 una intensa activitat com a actor. El 1939 es casà amb Margaret Pierce, amb qui fundà l'any 1950 l'escola de música i cant Civic Opera Lyceum, i després creà el conjunt vocal de música lleugera les Glamouramas, amb què realitzava actuacions a clubs, sales de festes i esdeveniments benèfics. Cap al 1960, en plena decadència, es desplaçà amb la seva família a Espanya i participà en algunes pel·lícules, però aviat volgué tornar a Hollywood i el 1969, sense haver visitat mai més Mallorca, morí a conseqüència d'una apoplexia que li esdevingué després d'assitir com a públic a l'òpera <i>Madame Butterfly</i>, de G. Puccini.</p> | |
| dc.description | <p style="margin-left: -.8pt;"><span style="font-size: 11.0pt;">En l'àmbit teatral, debutà com a actor en llengua anglesa a l'obra de Margaret Ayer Barnes i Edward Sheldon titulada <i>Dishonored Lady</i>, al teatre Empire de Nova York, amb l'actriu Catherine Cornell com a companya de repartiment. Per a aquesta obra de teatre, va escriure i interpretar la cançó <i>Flor de un día te llamaban</i> (<i>Flower of the day</i>). El 1930 interpretà un paper de repartiment a <i>The Silent witness</i>, estrenada al teatre Morosco de Nova York, escrita per Jack de Leon i Jack Celestin. Amb aquesta obra inicià una gira per diferents teatres dels Estats Units, com el Lyceum Theatre de Rochester, el Belasco Theatre de Los Angeles i el Curran Theatre de San Francisco. També actuà amb la companyia de Mae Murray a <i>The Merry Widow</i>, obra amb la qual realitzà una gira arreu dels Estats Units. L'any 1933 s'uní a la Compañía Dramática Española María Guerrero, amb la qual representà <i>El abanico de Lady Windermere</i> en una gira teatral per Amèrica del Sud. Cap al 1934 es desplaçà a Madrid i representà papers diferents en algunes de les obres teatrals de la temporada de teatre americà, com </span><i><span data-mce-mark="1">La Silla eléctrica</span></i><span data-mce-mark="1"> <i>o</i> <i>El calabozo de la muerte</i>, <i>El enemigo público número uno</i> i <i>Sex Appeal</i>, totes dirigides per Ramón Martínez de la Riva i estrenades al Teatro Martín.</span></p> <p style="margin-left: -.8pt;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-size: 11.0pt;">En el món del cinema, participà en més de vuitanta pel·lícules, principalment representant papers de repartiment i personatges llatins. Les pel·lícules més destacades en què participà, són: <i>Capitán Tomenta</i> (1936), de John Reinhart; <i>The Mark of Zorro</i> (1940), de Rouben Mamoulian; <i>Citizen Kane</i> (1941), d'Orson Welles; <i>Blood and Sand</i> (1941), de Rouben Mamoulian; <i>For whom the Bells Tolls</i> (1943), de Sam Wood; <i>Pepita Jiménez</i>, d'Emilio Fernnández, pel·lícula rodada a Mèxic on féu el paper protagonista; <i>Five graves to Cairo</i> (1943) i <i>Double Indemnity</i> (1944), de Billy Wilder; <i>Thunder Bay</i> (1953), d'Anthony Mann, i <i>Kiss me deadly</i> (1955), de Robert Aldrich. Ocasionalment féu de productor i de realitzador.<br /></span></span><span data-mce-mark="1"><span style="font-size: 11.0pt;">Josep Lluís Moll Esteve, <i>Fortunio Bonanova</i>, tot i la seva trajectòria en l'àmbit teatral, destaca, amb Simó Andreu, per ser l'actor mallorquí més universal i que més pel·lícules de Hollywood ha interpretat. </span></span></p> <p style="margin-left: -.8pt;"><span data-mce-mark="1"><span style="font-size: 11.0pt;">El 2011 s'estrenà el documental <i>Citizen Bonanova</i>, dirigit per Enrique Fernández i J. A. Pérez de Mendiola, un recorregut per la biografia de l'actor mallorquí, amb fragments de les seves interpretacions cinematogràfiques i entrevistes d'admiradors i estudiosos de l'intèrpret.</span></span></p> | |
| dc.identifier | 1595 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2389 | |
| dc.peudefoto | Fortunio Bonanova a "Succesful Calamity". Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Aguiló,</span> Catalina;<span class="small-caps"> Pérez de Mendiola</span><span style="font-variant: small-caps;">, </span>Josep Antoni. <i>Fortunio Bonanova. Un home de llegenda</i>. Palma: Di7, 1997.</p> <p><span style="font-size: 11pt;"><span class="small-caps">Fernández</span>, Enrique; <span class="small-caps">Pérez de Mendiola,</span> Josep Antoni. <i>Citizen Bonanova</i>. Palma: Miramar Producció Audiovisual, 2011.</span></p> | |
| dc.subject | Intèrpret | |
| dc.title | Fortunio Bonanova |