Eduardo Mendoza
| dc.coverage | (Barcelona, 11-1-1943 - ) | |
| dc.creator | Josep Lluís Sirera | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:33Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;">Novel·lista en espanyol i dramaturg. La seua producció narrativa s'inicia el 1975 amb <i>La verdad sobre el caso Savolta</i>, a la qual seguiran altres textos que el convertiran en un dels narradors de més èxit gràcies a l'humor, la paròdia, la seua força satírica, uns personatges traçats amb gran habilitat, un ritme àgil i un estil directe que no exclou, però, una acurada elaboració. Com a obres més significatives destaquen, a més de l'esmentada: <i>El misterio de la cripta embrujada </i>(1979), <i>La ciudad de los prodigios</i> (1986), <i>La isla inaudita</i> (1989), <i>Una comedia ligera</i> (1996), <i>Riña de gatos. Madrid 1936</i> (2010) i <i>Enredo de la bolsa y de la vida</i> (2012). <i>Una comedia ligera</i>, en concret, és<i> </i>una novel·la d'enjòlit ambientada en la vida teatral barcelonina de la immediata postguerra i protagonitzada pel dramaturg Prullàs, paradigma dels autors que triomfaven a l'escena espanyola d'aquells anys.</p> <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;">La vinculació de Mendoza amb el teatre, més enllà d'aquesta novel·la, té dues vessants: la primera, com a adaptador a l'espanyol de textos dramàtics: <i>El sueño de la razón</i> de William Shakespeare (1985) o <i>Panorama desde el puente</i> (2003) i <i>Mort d'un viatjant </i>(2009), totes dues d'Arthur Miller. La segona, com a autor d'obres originals, faceta per a la qual empra el català amb independència de la posterior traducció al castellà del text. Es tracta, però, d'una producció espaiada en el temps: <i>Restauració</i> (1990), <i>Glòria</i> (1999) o <i>Greus qüestions</i> (2004). Sense oblidar tampoc l'adaptació dramàtica d'una de les seues novel·les paròdiques de més èxit, <i>Sin noticias de Gurb</i> (2006), que va signar conjuntament amb l'actriu i directora Rosa Novell, que es troba darrere la majoria de les experiències dramàtiques de Mendoza.</p> <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;">L'acció de la primera té lloc a la Catalunya de la segona meitat del segle <span style="font-variant-caps: small-caps;">XIX</span> i és una incursió en el teatre històric que traspua, això sí, ironia. <i>Greus qüestions </i>és un hàbil joc que ens situa davant una trama en què les certeses semblen esvair-se. <i>Glòria,</i> finalment, és una comèdia de situacions que es mou en el món de la indústria editorial i que es troba igualment amerada de l'humor característic de la producció d'aquest autor.</p> | |
| dc.description | <p>El teatre de Mendoza, a més del que té d'atreient per al públic admirador de la seua producció narrativa, destaca per una construcció teatral acurada i és un bon exemple de les possibilitats de l'escriptura teatral dels novel·listes en el trànsit del segle XX al XXI.</p> | |
| dc.identifier | 1855 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2343 | |
| dc.local.estrena | <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;">16 novembre 1990. <i>Restauració</i>. Ariel García-Valdés. Teatre Romea de Barcelona.</p> <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;">1 juliol 1999. <i>Glòria</i>. Tamzin Townsend. Teatre Romea de Barcelona.</p> <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;">4 desembre 2004. <i>Greus qüestions</i>. Rosa Novell. Teatre de Salt (Gironès).</p> <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;">23 octubre 2006. <i>Sin noticias de Gurb</i>. Eduardo Mendoza i Rosa Novell. Teatre Lliure de Barcelona.</p> <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;">18 octubre 2011. <i>Adéu</i>, dins l’espectacle col·lectiu <i>Un dia d’aquests</i>. Rosa Novell. Círcol Maldà. Barcelona.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;"><i>Restauració</i>. Barcelona: Seix Barral, 1990.<br /><i>Una comedia ligera</i>. Barcelona: Seix Barral, 1996.<br /><i>Gloria</i>. Barcelona: Seix Barral, 2001.</p> | |
| dc.peudefoto | Retrat d'Eduardo Mendoza (creative commons) | |
| dc.relation | <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="http://colleccions.cdmae.cat/catalog?utf8=%E2%9C%93&source_=search&q=%22eduardo+mendoza%22&search_field=all_fields&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=&x=0&y=0">Eduardo Mendoza a Escena digital del CDMAE</a>.</span></p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://www.escritores.org/biografias/2213-mendoza-eduardo">Eduardo Mendoza al portal escritores.org</a>.</span></p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Eduard_Mendoza_i_Garriga">Eduardo Mendoza a la Viquipèdia</a>.</span></p> | |
| dc.source | <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;"><span class="small-caps">Knutson</span>, David. <i>Las novelas de Eduardo Mendoza. La parodia de los márgenes</i>. Madrid: Pliegos, 1999.</p> <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;"><span class="small-caps">Moix,</span> Llàtzer. <i>Mundo Mendoza</i>. Barcelona: Seix Barral, 2006.</p> <p style="margin: 6.0pt 0cm .0001pt 0cm;"><span style="font-size: 14.4px;"><span class="small-caps">Sirera</span>, Josep Lluís. «Teatro Histórico y contexto sociocultural: </span><i>Restauración</i><span style="font-size: 14.4px;"> de Eduardo Mendoza». A: <span class="small-caps">Oxford</span>, Jeffrey; <span class="small-caps">Knutson</span>, David (eds.). <i>Eduardo Mendoza. A New Look</i>. New York: Peter Lang, 2002, p. 183-196.</span></p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Eduardo Mendoza |