Bésame el cactus
| dc.contributor.author | Sol Picó | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:05Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p><i>Bésame el Cactus</i> és un solo dirigit, coreografiat i interpretat per Sol Picó amb la col·laboració de Txiqui Berraondo que va fer les propostes dramatúrgiques i de direcció teatral, i Carme Vadell com a assistent de coreografia. Lali Canosa es va encarregar de l’escenografia, Valiera Civil de vestuari, Sylvia Kuchinov i Gina Cubeles de la il·luminació. Eva Brown va realitzar l’assessoria musical i la banda sonora la va firmar Jordi Riera i els textos, Rafael Metlikovez. La peça va ser produïda per Pía Mazuela.</p> <p>La dramatúrgia de l’espectacle no segueix una narració lineal, però sí que hi ha una història i un personatge molt definits. Sol Picó encarna un personatge –que podria ser una artista de cabaret o algú que ha d'entretenir el públic costi el que costi– que es proposa reptes al llarg de l’espectacle als quals s’ha d’enfrontar i sortir-ne immune o il·lesa. Picó arriba vestida amb una armadura i reparteix tomàquets al públic. L’acompanya sobre l’escenari un actor-maquinista –interpretat per Joan Manrique– que manipula o ajuda a moure el personatge embotit en l’armadura. El muntatge musical aborda una gran varietat de músiques i registres que contrasten o acompanyen la gestualitat còmica i matussera de la protagonista. En aquest espectacle que juga amb obstacles veiem Picó penjada pels fils com una marioneta, la veiem ballar de mitja punta i aguantant l’equilibri entre testos amb cactus, o regant el terra amb el que es fa veure que és gasolina i després balla amb una torxa. Finalment es calça les sabatilles de punta vermelles i balla amb música flamenca. El cercle de l’espectacle es tanca quan cauen tomàquets del sostre de l’escenari.</p> | |
| dc.description | <p>Sol Picó, que havia començat a crear amb la seva companyia el 1993, amb <i>Bésame el Cactus</i> es converteix en la creadora coreogràfica contemporània més mediàtica del moment. També es tracta de l’espectacle de dansa més premiat a l’Estat espanyol. Entre altres guanyà el 2002 el Premi Butaca al Millor Espectacle de dansa, el Premi al millor espectacle de la Crítica Valenciana, el Max a millor coreografia i intèrpret femenina; i el 2003 va rebre un altre MAX a millor espectacle de dansa, i els Premis de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana a millor intèrpret de dansa i millor direcció coreogràfica. A més dels premis, <i>Bésame el Cactus</i> també va tenir una àmplia recepció internacional a Europa i Nova York on va actuar el 2007. Per altra banda, també és l’espectacle amb el qual la companyia de Picó va debutar com a resident al Teatre Nacional de Catalunya el 2002.</p> <p>En aquesta peça, Picó recull i potencia de la millor manera el seu estil coreogràfic. La crítica va valorar de manera gairebé unànime que la peça era còmica, arriscada, virtuosa, àgil i entretinguda, com recull Ester Vendrell (2006). José Antonio Sánchez i Joan Abellan (Sánchez, 2006) afirmen que amb aquest espectacle Picó amb la col·laboració de Txiki Berreondo fa un salt qualitatiu respecte al maridatge del teatre i la dansa, en el qual es trenca amb eloqüència amb la quarta paret. <i>Bésame el cactus</i> oscil·la entre imatges efectistes i d’agressivitat i a la vulnerabilitat de la protagonista. A part d’una dramatúrgia ben construïda, l’atletisme i la tècnica com a ballarina i el carisma com a intèrpret de Sol Picó també van ser uns dels grans motius pels quals aquest espectacle va rebre grans reconeixements.</p> | |
| dc.identifier | 2153 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/176 | |
| dc.local.estrena | 7 juny 2001, Escorxador, Sitges Teatre Internacional | |
| dc.peudefoto | Programa de mà de Bésame el cactus. Teatre Nacional de Catalunya, Sala Tallers, 3-6 octubre 2002 . Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Canal YouTube Sol Picó. Fragments de <i>Bésame el cactus</i>: <<a href="https://youtu.be/xcVqCDEm3_4">https://youtu.be/xcVqCDEm3_4</a>> <<a href="https://youtu.be/jC9pHxlreHU">https://youtu.be/jC9pHxlreHU</a>></p> <p> </p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Kourlas</span>, Gia. «Confronting Fears With Grace and Pratfalls». <i>The New York Times</i> (28 març 2007).</p> <p><span class="small-caps">Noguero</span>, Quim. «La bella bestia». <i>La Vanguardia</i> (5 octubre 2002).</p> <p><span class="small-caps">Sánchez</span>, J.A (coord.). <i>Artes de la Ecena y de la acción en España: 1978-2002</i>. Universidad de Castilla-La Mancha, Ediciones de la Universidad de Castilla-La Mancha, 2006.</p> <p><span class="small-caps">Sesé</span>, Teresa. «Sol Picó inicia su andadura por el TNC con "Bésame el cactus"». <i>La Vanguardia </i>(2 octubre 2002).</p> <p><span class="small-caps">Vendrell</span>, Ester. <i>La Dansa a Catalunya 1975 -2000: polítiques i identitat</i>. Tesi doctoral dirigida per Maria Josep Ragué i Arias. Barcelona: Universitat de Barcelona, 2007.</p> | |
| dc.title | Bésame el cactus |