Vol-Ras
| dc.coverage | 1980-2015 | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona | |
| dc.creator | Jordi Auseller i Roquet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:06Z | |
| dc.date.issued | 2023 | |
| dc.description | <p>Companyia integrada al començament per quatre actors de la mateixa promoció: Joan Cusó, Joan Faneca, Pep Santacana i Joan Segalés, que s’iniciaren en el teatre de gest a l’Escola de Mim i Pantomima de l’Institut del Teatre de Barcelona sota el mestratge de Pawel Rouba (1939-2007) i Andzrej Leparski. Com a grup es constituí després de participar en un espectacle dirigit per Hermann Bonnín, <i>L’ombra d’un copalta damunt l’asfalt,</i> que formava part de la programació del Teatre Grec de Barcelona del 1980. Abans però, els seus quatre integrants havien actuat en solitari o treballat en altres companyies, com Teatre del Rebombori, Teatre de l’Orfeó de Sants o Els Joglars. La seva primera representació, amb el nom de Vol-Ras, tingué lloc a les Festes de la Mercè d’aquell mateix 1980, on presentaren l’espectacle <i>Cavallet d’il·lusions</i>, i ja l’any següent van ser, juntament amb Tricicle, la representació catalana al Festival Internacional de Mim de Barcelona. El mateix any estrenaren <i>El cas de la patata rossa</i>, el qual seguí, el 1983, <i>Flight</i>, una recopilació de gags còmics popularitzats a través dels anys en el món del clown, que va assolir el reconeixement unànime de públic i crítica, tant aquí a Catalunya com a la resta de l’Estat espanyol i, fins i tot, a l’estranger. A partir de llavors, van començar a treballar per al mitjà televisiu, amb intervencions habituals en diferents programes i canals infantils i juvenils, com Planeta Imaginari (1983-1987) i <i>El Edén, </i>produïts per TVE Catalunya. Durant aquesta etapa i fins al 1995, la formació va estar integrada pels «tres joans», Joan Cusó, Joan Faneca i Joan Segalés, creadors i actors de tot un seguit d’espectacles (<i>Strip-tease, Oh! Stress, Insòlit, Psssh!, Gagmania</i>) amb els quals van aconseguir un gran prestigi que els va consolidar definitivament com un dels grans referents del teatre gestual i d’humor de casa nostra. L’any 1995, després de l’estrena de <i>Gagmania</i>, el grup va sofrir una crisi quan Joan Cusó va abandonar la companyia i quedà reduïda al tàndem Faneca-Sagalés, que continuaren al capdavant de la direcció i la producció d’espectacles, a vegades en col·laboració amb altres directors, actors i actrius, que variaven en funció dels requeriments de cada projecte, com Toni Albà o Xavier Amatller, que va formar-ne part durant deu anys. Finalment, després de trenta-cinc anys dalt dels escenaris, divuit espectacles i més d’un milió d’espectadors que van assistir a les més de 3.400 funcions que es van representar en diferents països, van decidir posar punt final a la seva activitat artística com a grup. I ho feren amb una gira de comiat del seu últim espectacle, <i>Da Capo</i>, inspirat en Familie Flöz, Federico Fellini, John Cage i en la vida del teatre i els músics, que els va dur per diversos municipis catalans i diferents ciutats d’arreu del territori espanyol, i que va acabar al Teatre Poliorama de Barcelona. El 2016, Vol-Ras va donar al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) tot el seu fons, testimoni, gairebé, de tota la seva trajectòria. A més de caixes amb documentació administrativa i correspondència, l’arxiu conté premsa, cartells, programes de mà, fotografies, vídeos, objectes de marxandatge, maquetes i vestuari.</p> | |
| dc.description | <p>Vol-Ras és considerada una de les companyies pioneres en el teatre còmic de gest a Catalunya i un referent a nivell estatal. El seu primer muntatge, <i>Cavallet d’il·lusions</i> (1980), ja contenia de forma embrionària el llenguatge escènic que la va caracteritzar i la va fer reconeixible en aquest àmbit, i apuntava al que seria l’esperit del grup a l’hora d’elaborar els seus espectacles: un teatre que es fonamentava en les imatges, les formes i els moviments suggeridors, de gran precisió tècnica, rigorós i subtil. Seguint el pas iniciat per altres artistes i companyies catalanes com, entre d’altres, Albert Vidal, Anton Font, Els Joglars, Comediants o La Claca, que feia anys que havien obert camí difonent l’art del gest, fent-se ressò dels aprenentatges adquirits amb mestres indiscutibles com Marcel Marceau o Jacques Lecoq, va saber desenvolupar un estil propi i singular basat en una gran varietat de recursos humorístics, les formes més clàssiques de la pantomima i el teatre visual, així com elements del mim, el <i>body art </i>i el circ, als quals s’afegien influències del cinema mut. Les seves obres comptaven amb una posada en escena acurada fins a l’últim detall, amb el mínim d’objectes i vestuari i amb l’escenografia imprescindible. Des del seu inici, va posar el dit a la llaga d’alguns dels temes del present que més preocupen (la solitud, la competitivitat, la deshumanització, etc.), però sempre fent ús de la fantasia i d’un humor enginyós i imprevisible —que partia de la comicitat del món quotidià, especialment de les relacions entre les persones—, presentant situacions i personatges fàcilment reconeixibles pel públic, i buscant activament la participació de l’espectador.</p> | |
| dc.identifier | 3062 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1728 | |
| dc.local.estrena | <p>8 novembre 1980. <i>Cavallet d’il·lusions</i>. Facultat de Magisteri (Sant Cugat del Vallès).</p> <p>22 març 1981. <i>El cas de la patata rossa</i>. Teatre de la Caritat (Barcelona).</p> <p>30 gener 1983. <i>Flight</i>. Aula de Cultura de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat).</p> <p>4 març 1984. <i>Strip-tease</i>. Teatre de l’Ateneu (Sant Just Desvern).</p> <p>20 abril 1987. <i>Oh! Stress</i>. Sala Trajano (Mèrida).</p> <p>26 maig 1989. <i>Insòlit</i>. Teatro de la Villa de Ejea de los Caballeros.</p> <p>9 maig 1992. <i>Psssh!</i> Auditori Municipal (Albacete).</p> <p>16 setembre 1995. <i>Gagmania</i>. Teatre Municipal Bernat i Baldoví (Sueca).</p> <p>27 juliol 1997. <i>Intríngulis</i>. Teatre Municipal Les Roquetes (Sant Pere de Ribes).</p> <p>27 novembre 1998. <i>GGP. Gestos, ganyotes i posturetes</i>. Teatre de l’Institut Baix Camp (Reus).</p> <p>18 març 2000. <i>Violeta violada</i>. Teatre Principal (Castelló).</p> <p>21 juny 2001. <i>Again, Again!!!</i> Teatre Auditori (Ripollet).</p> <p>8 agost 2004. <i>Bon Voyage</i>. Castell de Vallderoures.</p> <p>16 setembre 2005. <i>Mondomono</i>. Poliesportiu de Sueca.</p> <p>22 novembre 2007. <i>Canguelis</i>. Teatre Municipal (Xirivella).</p> <p>12 juliol 2009.<i> SGAG (Societat General d’Aigües Globals)</i> (2009). Zafra.</p> <p>1 octubre 2011. <i>Murphy. Tragèdia a Handsome House</i>. La Sala (Argentona).</p> <p>2 octubre 2013. <i>Da Capo</i>. Teatre Arbolé (Saragossa).</p> | |
| dc.peudefoto | Fotografia del Cas de la patata rossa i altres pantomime de Vol-Ras . Sant Just Desvern, març 1981. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Entrada de la companyia a Enciclopèdia Catalana:</p> <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vol-ras">https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/vol-ras</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Segalés</span> <span class="small-caps">Gallifa</span>, Joan. <i>Les obres de Vol-Ras en guió</i>. Barcelona: Ventall & Vol-Ras Teatre, 2017.</p> | |
| dc.subject | Teatre gestual i d’humor | |
| dc.title | Vol-Ras |