Josefina Cirera i Llop

Josefina Cirera i Llop va ser una ballarina i pedagoga que seguí els postulats d’Isadora Duncan en la dansa lliure. A Josefina Cirera també se la coneixia com a Josefina Cira i Fina Cirera. Autodidacta, Cirera, als anys trenta, impartia classes i organitzava vetllades artístiques al seu estudi del passeig de Sant Joan de Barcelona. Influenciada per la cultura hel·lènica i per la ballarina i coreògrafa americana Isadora Duncan, Cirera va crear unes danses molt personals i de gran sensibilitat musical. Pel que fa al vestuari, tenia una gran predilecció pels vels i les túniques.

Queda constància d’alguns recitals, concerts o obres de teatre en els quals va participar. Ballà amb Joan Magrinyà a la Societat La Violeta Gracienca el 1930, a Vilafranca del Penedès (1931), al festival organitzat pel Club Femení d’Esports (1931). També queda constància de les representacions que va alternar amb Margarida Xirgu al teatre romà de Mèrida el 1934. Molt integrada en la vida cultural dels anys trenta, en el seu estudi del passeig de Sant Joan també hi organitzava vetllades artístiques en les quals van assistir i participar personalitats polítiques i culturals com Francesc Cambó, Francesca Bonnemaison de Verdaguer, artistes com Josep Clarà i Josep de Togores, les senyores Anna March d’Estelrich i de Vidal Quadras o els crítics d’art Ferran Mayoral i Alfons Puig.

Juntament amb Tórtola València i Àurea Sarrà, Cirera va ser una de les pioneres de la dansa lliure a Catalunya i, de retruc, a l’Estat espanyol. Però, malgrat la seva implicació en la vida cultural d’abans de la Guerra Civil, la seva trajectòria no va transcendir ni tampoc s’ha estudiat, perquè va tenir una vida professional discreta, a diferència de Sarrà, que va arribar a tenir cert prestigi internacional. El retrocés cultural que va comportar la postguerra també explica que la dansa lliure i la moderna no reeixissin en el context de repressió política, social i cultural.