Non Plus Plis
| dc.contributor.author | Comediants | |
| dc.creator | Enric Ciurans | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:57Z | |
| dc.date.issued | 2024 | |
| dc.description | <p>Espectacle fundacional del grup Els Comediants que s’estrenà a Olesa de Montserrat el primer de juny de 1972, arribant a representar-se en més de seixanta ocasions, concretament 63, fins el 16 novembre 1974 quan es representà a Mèrida (Extremadura). Després de l’estrena a Olesa van representar <i>Non plus plis</i> a l’Institut del Teatre (6 juny) i a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada (25 agost), abans d’anar a la Sala Villarroel. Dirigida per Joan Font, el repartiment el formaren: Anna Lizaran, Fermí Reixac, Imma Colomer, Àngels Julián, Lluïsa Hurtado, Laureà Palmer, Toni Gómez i Joan Font.</p> <p>En aquest espectacle es definiren les característiques escèniques de la companyia: la improvisació, el recurs a la dramatúrgia visual i a la festa popular, al servei d’uns continguts transgressors envers el poder civil i religiós. Comediants plantejà el trencament de la quarta paret tradicional, introduint el públic en l’espectacle. Sembla que el nom de l’espectacle sorgí, com escriví Santi Fondevila («Una forma de vida». Cuadernos <i>El Pú</i><i>blico</i>, núm. 27. Madrid: Centro de Documentación Teatral, octubre 1987): «<i>Non plus plis</i> se llamó así a raíz del comentario del músico Josep M. Arrizabalaga, que al ver el espectáculo dijo, “esto es el non plus… plis”. A Comediants les gustó la frase y lo bautizaron así».</p> <p>La pròpia companyia definia, en to sarcàstic, <i>Non plus plis</i> com un drama sacre en dos actes i mil quatre-cents setze quadres (un de plàstic). L’argument es centrava en un pacífic poble que veu interrompuda la tranquil·litat de la seva plàcida festa major per l’arribada d’un gegant de cigar i barret de copa acompanyat per dos sequaços, un capellà i un policia. Aquest darrer pretén engarjolar a tothom perquè només puguin gaudir-ne els protegits del gegant: una gata, un lleó, una granota i un ase. Arribats a aquest punt, tant el poble com el públic decideixen revoltar-se, exigint que la festa sigui per a tots.</p> <p>Aquesta farsa elaborada amb figures del carnestoltes i comparses típiques de les festes populars, obria un camí que encara s’havia de recórrer, com assenyalà Xavier Fàbregas a la crítica que feu a la representació de Prada de Conflent (25 agost 1972): «Més que un espectacle, <i>Non plus plis</i> assenyala el camí dels nous muntatges que Els Comediants, sens dubte, hauran de realitzar. A <i>Non plus plis</i> hi ha prou troballes perquè aquest camí pugui endevinar-se. De moment, <i>Non plus plis</i>, té molt de fi de festa, d’improvisació, i no podem considerar-lo un treball rigorós».</p> <p><i>Non Plus Plis</i> fou gravat per al programa <i>Taller de Comedias</i> de Televisió Espanyola, el 1976.</p> | |
| dc.description | <p><i>Non Plus Plis</i>, fou l’espectacle amb què Comediants va debutar en els escenaris, iniciant una de les trajectòries artístiques més exitoses i apassionants de les arts escèniques de Catalunya. Es tracta d’un espectacle de sala amb la presència destacada de grans intèrprets com Fermí Reixac, Anna Lizaran i Imma Colomer, que van convertir-se en primeres figures del nostre teatre. Des del primer espectacle el lideratge de Joan Font esdevingué fonamental, amb una càrrega paròdica dels valors més tradicionals, en aquest cas la religió, i la presència d’elements de la cultura popular.</p> | |
| dc.identifier | 3139 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/115 | |
| dc.peudefoto | Cartell de Non plus plis . Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.rtve.es/television/20180206/els-comediants/764141.shtml">http://www.rtve.es/television/20180206/els-comediants/764141.shtml</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Diversos autors</span>. <i>Comediants. 15 a</i><i>ños</i>. Madrid: Centro de Documentación Teatral, 1987. (Cuadernos <i>El Pú</i><i>blico</i>; 27).</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. <i>Teatre en Viu (1969-1972)</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 1987, p. 192-193.</p> | |
| dc.title | Non Plus Plis |