Teatre Municipal de Girona
| dc.coverage | 1769 | |
| dc.coverage.spatial | Plaça del Vi, n. 1, Girona (el Gironès) | |
| dc.creator | Ivan Alcázar Serrat | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:52Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Situat rere l'Ajuntament i veí de la Capella de Sant Miquel, El Pallol va començar a funcionar el 1769 com a teatre de comèdies públic, i el 1799 va reformar-se. El 1857 es va tancar i el 1860 se'n va construir un altre al mateix solar, que es va anomenar Teatro de la Reina. L'autor del projecte va ser Martí Sureda Deulovol. El 1868 va canviar el nom pel de Teatre Principal, i al primer terç del segle <span class="small-caps">xx</span> va passar a anomenar-se Teatre Municipal.</p> <p>Té l'accés des de la plaça i a través dels arcs i els patis interiors del recinte de l'Ajuntament. La façana es divideix en tres pisos diferenciats, amb un frontó que la remata. Un vestíbul amb una escalinata monumental condueix fins al pis de la sala, situada a un nivell superior i girada respecte a l'eix d'accés principal, com passa al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. La sala té planta de ferradura, quatre plantes amb llotges (dividides amb mampares baixes), amb un galliner amb grades i una línia de pilarets de fosa. L'equip dels arquitectes Manel Bosch, Montserrat Nogués i Fernando Domínguez, amb Dino Ibáñez com a consultor escènic, va dur a terme, des de mitjan dècada de 1980 i en diferents fases, una intervenció de restauració i reforma que va concloure a la tardor del 2006. </p> <p>El teatre actual té una capacitat de 850 espectadors i unes mides a l'escenari de 16 per 16 per 15 m, amb una boca d'escena de 9 per 7 m i una sala de 18 per 20 m aproximadament. Amb les intervencions es van resoldre deficiències funcionals i constructives, es va recuperar el fossat i es va canviar la secció de la platea, augmentant-ne el pendent fins a un 12%. Es va afegir un nou cos lateral on se situen els serveis, una espectacular escala penjada, les escales d'emergència i un nou vestíbul. Amb voluntat d'actualitzar l'arquitectura sense crear mistificacions entre elements vells i nous, el projecte usa de manera enginyosa el destacat dels límits mitjançant volums i materials. En la part exterior, el nou cos lateral és folrat d'acer Corten, amb una altura que prova de respectar l'escala del barri vell. En l'actuació urbanística associada a la reforma es va esponjar l'entorn del teatre amb una nova plaça.</p> | |
| dc.description | <p>A la primera meitat del segle <span class="small-caps">xix</span>, els principals balls de societat a Girona es fan a El Pallol. Progressivament, cada vegada té més presència el cant, amb duos i àries als entreactes de les funcions. El Teatro de la Reina s'inaugura el 1860 amb la representació de <em>La Traviata</em>. L'òpera es representa molt al teatre gironí fins a finals del segle <span class="small-caps">xix</span>, en una sala reconeguda per tenir disseny i condicions òptimes per acollir òperes romàntiques. Després, la presència de l'òpera al teatre de Girona minva i s'hi programa més cinema i també sarsueles i teatre. A finals del segle <span class="small-caps">xx</span> torna a recuperar-se la lírica.</p> <p>Els grans noms del teatre català i castellà són molt presents ja a finals del segle <span class="small-caps">xix </span>i el primer terç del <span class="small-caps">xx</span>, amb espectacles de companyies i actors d'anomenada procedents sobretot de Barcelona. També continuen tenint gran acceptació i presència l'opereta i l'òpera còmica, i més endavant la revista, mentre que el cinema té segons l'època una presència desigual i va trobant el seu lloc en altres establiments de la ciutat. En la segona meitat dels anys setanta del segle <span class="small-caps">xx </span>es produeix certa revifada cultural, amb propostes de teatre independent del gironí Grup Proscènium, que des de l'any 1981 també munten cada any <em>Els Pastorets</em> al Teatre Municipal, del TEI de Sant Marçal o d'El Talleret de Salt, i amb les visites de la companyia del Teatre Lliure, que hi va fer una breu temporada, o del Living Theatre, entre d'altres. El Teatre Municipal de Girona és un dels escenaris principals del Temporada Alta, Festival de Tardor de Catalunya.</p> | |
| dc.identifier | 1164 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2131 | |
| dc.peudefoto | <ul> <li><a href="http://www.girona.cat/teatremunicipal/vistes360/index.htm">http://www.girona.cat/teatremunicipal/vistes360/index.htm</a></li> </ul> | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="http://www.girona.cat/teatremunicipal/index.php" target="_blank" rel="noopener">Web del Teatre Municipal de Girona<br /></a></li> <li><a href="http://www.temporada-alta.net/ca/espais/51-teatre-municipal-de-girona.html" target="_blank" rel="noopener">El Teatre Municipal al web de l'Ajuntament de Girona<br /></a></li> <li><a href="http://www.temporada-alta.net/ca/espais/51-teatre-municipal-de-girona.html" target="_blank" rel="noopener">El Teatre Municipal al Temporada Alta</a></li> </ul> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Birulés</span>, Josep Maria; <span class="small-caps">Fonalleras</span>, Josep Maria; <span class="small-caps">Garcia</span>, Pere; <span class="small-caps">de Solà-Morales</span>, Ignasi. <em>Història del Teatre Municipal de Girona: Apunts històrics i arquitectònics (1769-1985).</em> Girona: Ajuntament de Girona, 1985.</p> <p><span class="small-caps">Dirección General de Arquitectura y Vivienda</span>. MOPU (ed.). <em>Arquitectura teatral en España: Diciembre 1984 - enero 1985: Exposición de la Dirección General de Arquitectura y Vivienda. MOPU.</em> Madrid: Servicio de Publicaciones. Secretaría General Técnica. MOPU, 1985.</p> <p><span class="small-caps">Costal</span>, Anna; <span class="small-caps">Gay</span>, Joan; <span class="small-caps">Rabaseda</span>, Joaquim.<em> La inauguració del Teatre Municipal de Girona l'any 1860: Òpera, espectacle, ciutat</em>. Girona: Ajuntament de Girona, 2010.</p> | |
| dc.title | Teatre Municipal de Girona |