Joan Castells i Altirriba
| dc.coverage | (Esparreguera, 19-11-1946 - ) | |
| dc.creator | Ramon Aran Vilà | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:49Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Responsable d’una setantena de muntatges com a director, Joan Castells, com molts esparreguerins dedicats al teatre, es forja al planter de<i> La Passió</i>, primer com a actor i després, des de 1970, en tasques de direcció, que va assumir en diverses etapes fins a mitjan anys vuitanta. Fa estudis de filologia, però es dedica al teatre amb el seu germà Francesc, que encapçala el grup GOC, amb qui fa les primeres interpretacions fora de<i> La Passió</i>, entre finals dels seixanta i la primera meitat dels setanta. El 1973 entra a l’Institut del Teatre com a docent i, fins al 2013, hi imparteix interpretació, direcció escènica i tallers de teatre de text. Col·labora en l’<i>Enciclopèdia Catalana</i> (1973-1978), fa crítica teatral a <i>Serra d’Or</i>, <i>Presència</i>, <i>Destino</i> o <i>Diario de Barcelona</i> (1973-1977), s’ocupa de la secció de teatre de <i>Tot Art</i> de TVE (1975-1976) i, amb el seu germà, edita textos de Juli Vallmitjana a <i>Teatre de gitanos i de baixos fons</i> (Edicions 62, 1976).</p> <p><span style="font-size: 14.4px; line-height: 21.6px;">Funda, el 1977, El Teatrí, amb el seu germà i l’actriu Lola Lizaran, entre altres, que dirigeix fins al 1986, amb una dotzena de muntatges en què sovint actua. Fan una primera aparició a TVE amb l’adaptació d’un conte d’Andersen, però els reconeixen per la dramatúrgia de Francesc Castells </span><em style="font-size: 14.4px; line-height: 21.6px;">L’espantu</i><span style="font-size: 14.4px; line-height: 21.6px;"> (1979), sobre textos de Vallmitjana, seleccionada en el I Cicle de Teatre de «La Caixa», amb què accedeixen a nombroses sales catalanes, entre les quals el Romea. La bona acollida —és destacada als premis Ciutat de Barcelona— els obre les portes de sales de l’Estat espanyol, Itàlia i Alemanya. Adrecen la majoria dels muntatges a la campanya escolar de teatre de «La Caixa». Com que els seus membres van adquirint altres reptes professionals, El Teatrí es dissol cap al 1986, i Castells abandona els escenaris comercials. A la segona meitat dels vuitanta</span><span style="font-size: 14.4px; line-height: 21.6px;"> munta obres amateurs a Esparreguera i retorna al comentari teatral (sobretot a </span><em style="font-size: 14.4px; line-height: 21.6px;">El Público</i><span style="font-size: 14.4px; line-height: 21.6px;">). El 1988 s’ocupa de la subdirecció de l’Institut del Teatre, i el 1991 assumeix la direcció de tres edicions del Festival de Sitges, tot i que només en pot dur a terme una per problemes econòmics.<br /></span></p> <p>Reapareix amb <i>Benvingudes</i> (CDV, 1993) de Sanchis Sinisterra, i fins a l'any 2000 col·labora amb la companyia Metros del seu paisà i coreògraf Ramon Oller, per a qui dirigeix la part actoral dels muntatges, com en la cantata <i>El martiri de sant Sebastià</i> de la Fura dels Baus (1997). Coneixedor del teatre finès, estrena a Catalunya Harri Virtanen (1994), i el 1995 s’ocupa de <i>La festa del blat</i> de Guimerà al CDGC. Amb l’actor Francesc Albiol, escriu una trilogia de monòlegs (1995-1997), que la crítica aplaudeix. S’integra al consell artístic del TNC (1998-2005), en què es fa càrrec del teatre infantil i la dansa. Hi estrena, a la Sala Petita i a la Tallers, obres d’Iglésias, Ramon Oller, Jaume Cabré, Txèkhov, Manuel Veiga, una dramatúrgia de textos de Ruyra i la seva adaptació del <i>Massagran</i> de Folch i Torres. També impulsa la companyia Parracs, amb muntatges com ara <i>Preversions</i>, de J. Prévert (Espai Brossa, 1998), o <i>Violació de límits</i>, de Pedrolo (Beckett, 2000). Estrena quatre obres d’Albert Mestres, amb qui obté el Premi Crítica Serra d’Or al millor espectacle per <i>Dramàtic</i> (2002) i <i>Dos de dos</i> (2008). Amb ell munta la darrera gran obra, <i>El casament d’en Terregada</i>, de Vallmitjana, al TNC (2009).</p> <p>No abandona mai el vincle amb Esparreguera, on impulsa el Festival Lola (2003). Torna a la direcció de <i>La Passió </i>(2005-2006), que deixa per encapçalar l’ESAD de l’Institut del Teatre de Barcelona (2006-2009). També ha estat professor, entre altres, de l’Escuela Navarra de Teatro. Va escriure la peça inèdita <i>Magdalena Ullet, l’absent</i> (1993). Darrerament s’ha concentrat en la narrativa, amb un volum de contes enllestit (<i>L’amiga de l’amiga</i>, 2021). Ruth Vilar i Salva Artesero han publicat una llarga conversa amb Castells (2020), una edició que n’incorpora una àmplia selecció dels textos crítics i teòrics.</p> | |
| dc.description | <p>Decebut de la qualitat de les estrenes del moment, després de comprovar el rigor de les companyies Odin Teatret, d’Eugenio Barba, i el TEC de Cali, d’Enrique Buenaventura, que feien estada a Barcelona, el 1977 és esperonat a fundar El Teatrí, un grup de «teatre de laboratori» que, partint de zero, pretenia desenvolupar un mètode propi a partir del treball individual dels actors, inspirat, en part, en Grotowski. Tot i que potser aspiraven a un teatre d’art, a la pràctica es van concentrar en el públic infantil, sense menystenir les incursions en l’absurd de Ionesco, que va influir el primer text original de Castells,<i> El dèria T. T.</i> (1985). L’obra no va rebre gaire bona crítica, cosa que potser va fer que no es prodigués com a autor. Malgrat que voldria dirigir sovint dramatúrgies seves com la de <i>La dama de les camèlies </i>(1998), quan n’ha estrenat, d’aquesta faceta sovint se n’ha encarregat Carles Batlle, que ha fet duet amb ell en molts muntatges. Versiona Brecht en diverses peces, un gust pel teatre èpic que intenta recuperar en les edicions de 2005 i 2006 de<i> La Passió</i>, que havia derivat cap a la farsa.</p> <p>Amb un estil que busca la senzillesa escenogràfica, s’interessa per les fonts del teatre català popular del segle <span class="small-caps">xix</span> i principi del <span class="small-caps">xx,</span> possiblement per la seva implicació en <i>La Passió</i>. A més d’editar Vallmitjana, amb el seu germà munta <i>Carnestoltes, setze voltes</i> (1969), amb fragments de Robrenyo i de <i>Lo rei Micomicó</i> de Terrades. També estudia el <i>Misteri d’Elx</i> (<i>Serra d’Or</i>, 1973) i el teatre català profà del segle <span class="small-caps">xviii</span> i el <span class="small-caps">xix</span> (<i>Estudios Escénicos</i>, 1975). Escenifica, a més de Vallmitjana, peces de Rusiñol, Guimerà i Iglésias. Tot plegat connecta amb la recuperació del vodevil en voga als anys vuitanta, de la qual participa El Teatrí, amb una peça de Labiche i l’homenatge al Paral·lel de Josep Sanpere escrit per Francesc Castells.</p> <p>L’etapa post-Teatrí es reorienta cap a la fusió de text i dansa ‒amb l’ascendent de Pina Bausch‒, una via que potencia amb Ramon Oller, de qui es dedica a dirigir la part interpretativa dels muntatges, potser per la priorització del treball dels actors feta a El Teatrí. L’interès per la dansa, de fet, fa que hi centri l’única edició que dirigeix del Festival de Sitges (1991), que volia especialitzar en el petit format, una preferència que continua el seu successor, Joan Ollé. Com a director d’escena, marcat pels estils de Peter Brook o Robert Wilson, sobresurt en peces de repartiment escàs, com els monòlegs de Francesc Albiol o les que escriu Albert Mestres.</p> | |
| dc.identifier | 2109 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2483 | |
| dc.local.estrena | <p><u>Text original i direcció (teatre)</u></p> <p><i>El dèria T. T</i>. El Teatrí, Esparreguera, 1985. Reposada al Teatre Regina, 1985. <br /><i>El microfonista</i>, amb Francesc Albiol, monòleg interpretat per F. Albiol. Festival Grec, Teatre Adrià Gual, 1996. <br /><i>Ja ve</i>, amb Francesc Albiol, monòleg interpretat per F. Albiol, en l’espectacle<i> La TRÍAde</i> (<i>Em vec el bec</i> / <i>El microfonista</i> / <i>Ja ve</i>). Festival de Sitges, 1997.</p> <p><u><br />Dramatúrgia i direcció (teatre)</u><strong><br /><br /></strong><i>Companys de viatge</i>, de H. C. Andersen. El Teatrí, ad. col·lectiva, Campanya de teatre a les escoles «La Caixa» 1978-1979. Hi actua. <br /><i>En Joan brut</i>, de Carles Riba. El Teatrí, ad. col·lectiva, <i>c.</i> 1980. Hi actua.<br /><i>Nyam-nyam</i>, de Harri Virtanen, trad. Timo Laiho, ad. Carles Batlle i Joan Castells, CDV. Teatre Alegria, Terrassa, 1994. <br /><i>Em vec el bec</i>, amb l’actor Francesc Albiol, monòlegs de Molière, Txèkhov, Valle-Inclán i Shakespeare, interpretat per F. Albiol. Festival de Sitges, 1995.<br /><i>Parracs</i>, de Bertolt Brecht i J. R. Becher, trad. Feliu Formosa i Joan Oliver. Parracs. Fira de Teatre de Tàrrega, 1996. <br /><i>Preversions. Per riure en societat</i>, de Jean Prévert, trad. Joan Castells, Miquel Desclot i Rosa-Victòria Gras. Parracs. Espai Joan Brossa, 1998. <br /><i>Violació de límits</i>, de Manuel de Pedrolo, ad. Joan Castells i Tono Saló. Parracs. Sala Beckett, 2000. <br />Acte poètic contra la guerra de l’Iraq, tria de poemes de totes les èpoques. Sala Petita del Teatre de la Passió d’Esparreguera, 2003. <br /><i>Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidiana</i>, d'Albert Mestres, ad. Joan Castells i Albert Mestres. La Patacada. Festival de Sitges, 2003.<br /><i>L'espantu i la gitana verge</i>, de Juli Vallmitjana. Festival Lola. Sala Petita de la Passió, 2003.<br /><i>Me lo veo venir</i>, trad. d’Albert de la Torre d’<i>Em vec el bec.</i> Teatro Lara, Madrid, 2004. Reestrena al Teatro Lara, 2010. <br /><i>Poemes de fàbrica</i>, de Miquel Martí i Pol. Fàbrica tèxtil de la colònia Sedó d’Esparreguera, 2005. <br /><i>Les aventures extraordinàries d'en Massagran</i>, de Josep Maria Folch i Torres. Sala Tallers del TNC, 2005.<br /><i>Sota el bosc lacti</i>, de Dylan Thomas. Tramateatre. Festa Major d’Esparreguera. El Teatret, 2012.<br /><i>Advertència per a embarcacions petites</i>, de Tennessee Williams, trad. Jaume Melendres. El somriure bàrbar. Versus Teatre, 2013.<br /><i>Follia</i>, de Sam Shepard. Tramateatre. Festival Lola, El Teatret, 2016.</p> <p><u><br />Direcció (teatre)</u></p> <p><i>La Passió d’Esparreguera</i>, de Ramon Torruella. Forma part del comitè de direcció, 1970-1977. I en diverses etapes els anys vuitanta. També hi actua fins a l'actualitat. Reprèn la direcció el 2005 i el 2006.<br /><i>L'espantu</i>, de Juli Vallmitjana, ad. Francesc Castells. El Teatrí. I Campanya de teatre de «La Caixa». Sala del Casal de Mataró, 1979. El jurat la selecciona per a la campanya. Destacada als Premis Ciutat de Barcelona de 1979. Hi actua.<br /><i>Quin jove més embalat</i>, d’Eugène Labiche, trad. Jordi Coca. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1980-1981. Hi actua.<br /><i>El bon policia</i>, de Santiago Rusiñol. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1981-1982. Hi actua.<br /><i>El vodevil</i>, de Francesc Castells. El Teatrí. Centre Cultural de l’I. T., Terrassa, 1981. Hi actua.<br /><i>El bon policia</i>, seguida dels monòlegs <i>L’escudellòmetro</i>, <i>La minyona suïcida</i> i <i>La primera carta</i>, de Santiago Rusiñol,<i> c.</i> 1982. Hi actua.<br /><i>Les cadires</i>, de Ionesco, trad. Bonaventura Vallespinosa. El Teatrí. Teatre Lliure, 1983. <br /><i>Demà Jerusalem</i>, d’Élie-Georges Berreby. El Teatrí. Centre Catòlic de l’Hospitalet de Llobregat, 1984.<br /><i>La llei d’herència</i>, de Santiago Rusiñol. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1984-1985. Hi actua.<br /><i>La Passió de fra Anton</i>, reconstrucció d’una peça medieval. Mil·lenari de la vila, plaça de l’Església d’Esparreguera, 1985. <br /><i>L’ós</i> i <i>Un prometatge</i>, de Txèkhov. El Teatrí. Campanya de teatre a les escoles de «La Caixa», 1985-1986. Hi actua.<br /><i>Madame de Sade</i>, de Yukio Mishima. Cia. La Passió. Escorxador d’Esparreguera, 1986. <br /><i>El facinerós és al replà</i>, de Joe Orton. Cia. La Passió, Escorxador d’Esparreguera, 1986. <br /><i>El suïcida</i>, de Nikolai Erdman. Cia. La Passió, Escorxador d’Esparreguera, 1987. <br /><i>Vint per vint</i>, de Joan Barbero. Cia. Vint per vint, plaça del Centre d’Esparreguera, 1988. <br /><i>Carmen</i>, de Bizet. Cia. La Passió, Sala Petita de la Passió, 1989. <br /><i>Per un sí, per un no</i>, de Nathalie Sarraute. Cia. La Passió, Sala Petita de la Passió, 1990. <br /><i>Benvingudes</i>, de José Sanchis Sinisterra. Trànsit Companyia de Dansa i El Teatro Fronterizo, coreografia de Maria Rovira. Sala Beckett, 1993. <br /><i>Poema de Nadal</i>, de Josep Maria de Sagarra, amb Lola Lizaran i Alfred Luchetti, 1994. <br /><i>La festa del blat</i>, d’Àngel Guimerà, ad. Carles Batlle, CDGC. Teatre Romea, 1995. Versió televisiva a <i>Temporada de teatre</i><u></u>, TVC, 1996. <br /><i>Sota el bosc lacti</i>, de Dylan Thomas. Inauguració de l’any acadèmic a l’I. T., 1997. <br /><i>El cant de la Sibil·la</i>, textos dels segles <span class="small-caps">xii</span> i <span class="small-caps">xiii</span>. Coral de la Passió, Església d’Esparreguera, 1997. <br /><i>La barca nova</i>, d’Ignasi Iglésias, ad. Carles Batlle. Sala Petita del TNC, 1999. <br /><i>Pluja seca: carta del Papa a la reina Maria</i>, de Jaume Cabré. Sala Petita del TNC, 2001.<br /><i>Dramàtic</i>, d’Albert Mestres. Espai Joan Brossa, 2002. Premi Crítica Serra d’Or 2003 al millor espectacle teatral.<br /><i>Ran del camí</i>, de Txèkhov, trad. Joan Casas i Nina Avrova. Sala Petita del TNC, 2002.<br /><i>La partida</i>, d’Albert Mestres, lectura dramàtica. Festival de Sitges, 2002. <br /><i>Esthetic Paradise</i>, de Victoria Szpunberg, lectura dramàtica. Festival de Sitges, 2002.<br /><i>Un ram de mar</i>, a partir de textos de Joaquim Ruyra, ad. Carles Batlle i Pep Paré. Sala Petita del TNC, 2004.<br /><i>16.000 pessetes</i>, de Manuel Veiga. Sala Tallers del TNC, 2005.<br /><i>La importància de ser Franc</i>, d’Oscar Wilde, ad. Jaume Melendres, dir. Joan Castells, Carme Saltor i Marta Puig. Tramateatre i Fundació Lola Lizaran. Patronat Parroquial d’Esparreguera, 2005. <br /><i>Àfrica 30</i>, de Mercè Sàrrias. Festival Lola, El Teatret, 2005. <br /><i>Pervertimento</i>, de José Sanchis Sinisterra. Festival Lola, El Teatret, 2006. <br /><i>Dos de dos</i>, d’Albert Mestres. Brossa Espai Escènic, 2008. Premi Crítica Serra d’Or 2009 al millor espectacle teatral.<br /><i>El casament d'en Terregada</i>, de Juli Vallmitjana, ad. Albert Mestres. Sala Petita del TNC, 2009.<br /><i>Jardí de dones</i>, de Jaume Melendres, lectura dramàtica. Cia. Centre Dramàtic del Bages. Sala Petita del Teatre Kursaal, Manresa, 2009. <br /><i>El Mikado o el poble de Titipú</i>, de Dagoll-Dagom. Cia. de la Passió d’Esparreguera i Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera. Festa Major d’Esparreguera, Teatre de la Passió, 11 juliol 2010. <br /><i>La bella Helena</i>, de Jacques Offenbach, ad. Peter Hacks. Cia. de la Passió i Escola Municipal de Música i Dansa d’Esparreguera. Teatre de la Passió, 2011. <br /><i>La nit just abans dels boscos</i>, de Bernard-Marie Koltès, trad. Sergi Belbel. Festival Lola, Sala Petita de la Passió, 2011.<br /><i>El casament</i>, de Bertolt Brecht. Beques Lola Lizarán, Festival Lola, Patronat Parroquial, 2014. <br /><i>Safira</i>, de Magí Sunyer, lectura dramàtica. Teatre El Magatzem, Tarragona, 2014.<br /><i>Minetti, un retrat de l’artista vell</i>, de Thomas Bernhard. Traducció de Josep Murgades. Cia. Tramateatre, Festival Lola, El Teatret, 2019.</p> <p><u><br />Direcció d’actors (muntatges de dansa o musicals)</u></p> <p><i>Aquí no hi ha cap àngel</i>, basat en textos de Mercè Rodoreda, coreografia de Ramon Oller. Metros. L’Espai, 1992. <br /><i>Estem divinament</i>, de Ramon Oller. Metros. Mercat de les Flors, Espai B, 1992. <br /><i>Retratos en la memoria</i>, de Ramon Oller. Metros i Centro Andaluz de Danza. Festival Internacional de Dansa de Sevilla, 1995.<br /><i>Duérmete ya</i>, de Ramon Oller, dir. Ramon Oller. Metros. Mercat de les Flors, Sala Ovidi Montllor, 1995.<br /><i>Romeo & Julieta. Barbacoa passional</i>, idea de Serguei Prokófiev, dir. Ramon Oller. Metros. Teatre Grec, 1996.<br /><i>Romy & July</i>, de Ramon Oller. Metros. Teatre Poliorama, 1997.<br /><i>El martiri de sant Sebastià</i>, de Debussy i D’Annunzio, dir. Àlex Ollé i Carles Padrissa. La Fura dels Baus. Festival de Peralada, 1997. Reposada al Teatre de l'Òpera de Roma, 1997.<br /><i>Corre, corre, diva</i>, de Ramon Oller, mús. Lluís Vidal. Metros. Festival de Peralada, 1998.<br /><i>Frontera. El jardí dels crit</i>s, de Ramon Oller. Sala Tallers del TNC, 2000.</p> <p><u><br />Dramatúrgia i direcció en tallers formatius</u></p> <p><i>La dama de les camèlies</i>, d’Alexandre Dumas fill. I. T., La Cuina, 1998. <br /><i>L’hort dels cirerers</i>, de Txèkhov. I. T., Teatre Alegria, 2006. <br /><i>L’espantu</i>, de Juli Vallmitjana. I. T., 2007. <br /><i>Mares@Brecht</i>, de Bertolt Brecht. I. T., Teatre Ovidi Montllor, 2008. <br /><i>El peso del humo</i>, a partir d’<i>Auggie Wren’s Christmas Story</i>, de Paul Auster. Escuela Navarra de Teatro, 2013.</p> <p><u><br />Direcció en tallers formatius</u></p> <p><i>L’espantu</i>, de Juli Vallmitjana, ad. Francesc Castells. I. T., 1996. <br /><i>El pària</i>, d’August Strindberg. I. T., 1997. <br /><i>La temporada a l’hivernacle</i>, de Joan Abellan. I. T., 1999. <br /><i>L’home i les armes</i>, de George Bernard Shaw. I. T., 2000. <br /><i>Electra</i>, de Sòfocles. I. T., 2001. <br /><i>La mort dins una baralla de naips</i>, de Manuel Veiga. I. T., 2002.<br /><i>La gavina</i>, de Txèkhov. I. T., 2003. <br /><i>La gaviota</i>, de Txèkhov. Escuela Navarra de Teatro, 2004.<br /><i>El casament (1919)</i>, de Bertolt Brecht. I. T., 2004. <br /><i>El somni d’una nit d’estiu</i>, de Shakespeare. I. T., 2009. <br /><i>Electra</i>, de Sòfocles. Taller de l’I. T., 2010.<br /><i>La nit de les tríbades</i>, de Per Olov Enquist. I. T., 2002. <br /><i>La importància de ser Frank</i>, d’Oscar Wilde, ad. Jaume Melendres. I. T., 2011. <br /><i>El tiempo y los Conway</i>, de J. B. Priestley. Escuela Navarra de Teatro, 2011. <br /><i>Advertència per a embarcacions petites</i>, de Tennessee Williams, trad. Jaume Melendres. I. T., 2012. Reposada professionalment al Versus Teatre, 2013.</p> <p><u><br />Interpretació (teatre)</u></p> <p><i>Carnestoltes, setze voltes</i>, a partir de textos de Josep Robrenyo i Abdó Terrades, dir. Francesc Castells. GOC. Teatre de la Passió, 1969.<br /><i>Berenàveu a les fosques</i>, de Josep M. Benet i Jornet, dir. Francesc Castells. GOC. Teatre de la Passió, 1972. <br /><i>Por</i>, de Jordi Bergonyó, dir. Francesc Castells. GOC. Teatre de la Passió, 1974. <br /><i>Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya</i>, de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, dir. J. A. Codina. Sala Adrià Gual de l’I. T., 1992.</p> <p><u><br />Dramatúrgia i interpretació (TV)<br /><br /></u><i>El company de viatge</i>, versió del conte d’Andersen, dir. Lluís Maria Güell. El Teatrí. <i>Terra d’escudella</i>, TVE, 1978. Hi actua.<br /><i>Festa dels nassos (Primera part)</i>, dir. Enric Frigola. El Teatrí. <i>Quitxalla</i>, TVE, 1980. Hi actua.<br /><i>El rei de Carnestoltes</i>, de la sèrie <i>Tip-Tap</i>, dir. Enric Frigola. El Teatrí. <i>Quitxalla</i>, TVE, 1981. Hi actua.</p> <p><br /><u>Direcció i dramatúrgia (ràdio)</u></p> <p>Síntesi de <i>La Passió d’Esparreguera.</i> Ràdio Barcelona, 1976.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><u>Teatre original</u></p> <p><i>El microfonista</i>, amb Francesc Albiol. Traducció d’Albert de la Torre. <i>Escena</i>, núm. 39 (maig 1997), p. 35-41.</p> <p><u><br />Teatre original inèdit</u></p> <p><i>El dèria T. T.</i>, 1985. <br /><i>Magdalena Ullet, l’absent</i>, 1993.<br /><i>Ja ve</i>, amb Francesc Albiol, 1997.</p> <p><u><br />Dramatúrgies</u></p> <p><span class="small-caps">Virtanen</span>, Harri. <i>Nyam-nyam</i>. Traducció de Timo Laiho. Adaptació de Carles Batlle i Joan Castells. Terrassa: Centre Dramàtic del Vallès, 1994.<br /> <span class="small-caps">Albiol</span>, Francesc. <i>Me lo veo venir</i>. Dramatúrgia de Francesc Albiol i Joan Castells. Traducció i presentació d’Albert de la Torre. <i>Escena</i>, núm. 39 (maig 1997), p. 29-35.<br /> <span class="small-caps">Mestres</span>, Albert. <i>Vides de tants: psicopatologia de la vida quotidiana</i>. Dramatúrgia de Joan Castells i Albert Mestres. A: <span class="small-caps">Mestres</span>, Albert; Casasses, Enric. <i>Vides de tants. Do’m: drama en tres actes</i>. Barcelona: RE&MA 12, 2003. (En cartell; 7)<br /> <span class="small-caps">Folch i Torres</span>, Josep Maria. <i>Les aventures extraordinàries d’en Massagran</i>. Barcelona: Proa, 2005. (Óssa Major; 53)</p> <p><u><br />Narrativa</u><u></u></p> <p><i>L’amiga de l’amiga i altres històries trobades</i>. Il·lustracions de Rafa Haro. Esparreguera: Associació Cultural Setsetset, 2021. (Col·lecció S*; 2)</p> <p><u><br />Assaig</u></p> <p><i>Primeres anotacions a l’entorn del sainet</i>, 1967. Inèdit.<br /><i>El Molino (un music-hall de Barcelona)</i>, amb Jordi Coca i Joan Fontcuberta, 1977, inèdit. <br /><i>Esparreguera, cent anys d’història gràfica (1880-1980)</i>, amb Francesc Castells i Joan Serra Alert. Esparreguera: Ajuntament d’Esparreguera, 1983. <br />«Guia urbana de la diversió». A: <span class="small-caps">Sánchez</span>, Alejandro (dir.). <i>Barcelone 1888-1929: modernistes, anarchistes, noucentistes ou la création fiévreuse d’une nation catalane. </i>París: Autrement, 1992 (Mémoires; 30). Traducció al castellà: Madrid: Alianza, 1994.<br /><i>Pla d’ús de les infraestructures i dels equipaments culturals de Nou Barris</i>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Àrea de Cultura: Districte de Nou Barris, 1994.<br />«Un espai per al cerimonial de darrera el teló». A: <span class="small-caps">Prats</span>, Llorenç (ed.): <i>La Passió d’Esparreguera: impressions antropològiques.</i> Sant Esteve Sesrovires: Editorial A3, 2001. <br /><i>El món del teatre: crèdit de síntesi</i>, amb Àngels Zamora, Roger Llobet, Ricard Martínez i David Barba. Barcelona: Proa, 2002 (Les Eines; 21)</p> <p><u>Articulisme i altres escrits</u></p> <p><span class="small-caps">Vilar</span>, Ruth; <span class="small-caps">Artesero</span>, Salva (ed.). «Selecció de textos escrits per Joan Castells». A: <span class="small-caps">Vilar</span>, Ruth; <span class="small-caps">Artesero</span>, Salva. <i>Joan Castells. El valor humà del teatre</i>. Barcelona: Institut del Teatre Edicions, 2020, p. 75-141. (Converses; 5) <<a href="https://bit.ly/3tlvvcJ">https://bit.ly/3tlvvcJ</a>> [Consulta: 1 març 2022].</p> <p><u><br />Edicions</u></p> <p><i><span class="small-caps">Vallmitjana</span>, Juli. Teatre de gitanos i de baixos fons</i>. Edició de Joan Castells i Francesc Castells. Barcelona: Edicions 62, 1976. (Antologia catalana; 85)</p> <p><u><br />Pròlegs</u></p> <p>«Pròleg». A: <span class="small-caps">Bergonyó</span>, Jordi. <i>Por</i>. Barcelona: Edicions 62, 1974, p. 8-10. (El Galliner; 23)<br />«Pròleg. Revolta de bruixes, en la dramatúrgia de Benet». A: <span class="small-caps">Benet i Jornet</span>, Josep M. <i>Revolta de bruixes</i>. Mataró: Robrenyo, 1976, p. 5-15.(Teatre de tots els temps; 5)<br />«Art-ifici. Presentació de<i> Nus</i>»<i>. </i>A: <span class="small-caps">Casas</span>, Joan.<i> Nus</i>. Barcelona: Institut del Teatre, 1991 (Biblioteca teatral; 75)<br />«Introducció. Escrits com a manifestacions col·lectives». A: <span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. <i>Teatre en viu (1977-1982)</i>. Edició de Maryse Badiou. Barcelona Institut del Teatre, 1995, p. 9-12. (Monografies de Teatre; 34)<br />«Introducció». A: <span class="small-caps">Batlle</span>, Carles. <i>Sara i Eleonora</i>. Alzira: Bromera, 1997, p. 9-32. (Bromera/Teatre; 14)<br /> «Pròleg». A: <span class="small-caps">Batlle</span>, Carles. <i>Les veus de Iambu</i>. Barcelona: Edicions 62, 1999, p. 7-11. (El Galliner; 170)<br />«Pròleg». A: <span class="small-caps">Bidegain</span>, Gerard. <i>Amic dilectíssim. Epístoles Borràs-Torruella (1966-1967)</i>. Esparreguera: Associació Cultural Setsetset, 2021, p. 9-15. (Col·lecció T**; 1)</p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Joan Castells. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><u>Algunes entrevistes</u></p> <p><u></u><span class="small-caps">Badiou</span>, Maryse. «El Teatrí, un permanente sofoco presupuestario». <i>El Público</i>, núm. 18 (març 1985), p. 44-45.</p> <p><span class="small-caps">Casado</span>, Anna. «L’entrevista. Joan Castells [director teatral]».<i> Regió7. Cap de Setmana </i>(20 juny 2003), p. 12.</p> <p><span class="small-caps">Casado</span>, Anna. «El teatre no és només diversió, és patrimoni». <i>Regió7 </i>(7 maig 2006), p. 12-13.</p> <p><span class="small-caps">Comellas</span>, Jaume. «<i>El Dèria T. T.</i>, una visió en clau d’absurd de les relacions humanes». <i>Avui</i> (1 febrer 1985), p. 29.</p> <p>[Escola Pau Vila]. «Entrevista a Joan Castells, director de La Passió». Web del centre, <i>c.</i> 2005. <<a href="https://bit.ly/36i6Z3o">https://bit.ly/36i6Z3o</a>> [Consulta: 1 març 2022].</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «El nou col·lectiu El Teatrí». <i>Avui</i> (7 juliol 1978), p. 20.</p> <p><span class="small-caps">Favà</span>, Maria. «La gent: Joan Castells, el jueu set-cents d’Esparreguera». <i>Avui</i> (11 abril 1982), p. 48.</p> <p><span class="small-caps">Mata</span>, Toni. «Vallmitjana va conèixer tant l’èxit com l'escàndol». <i>Regió 7</i> (31 octubre 2009), p. 45.</p> <p><span class="small-caps">Paltor</span>, Carme. «Un referent per als esparreguerins vinculats al teatre». <i>Setsetset</i> (6 gener 2020). <<a href="https://bit.ly/380ELe5">https://bit.ly/380ELe5</a>> [Consulta: 1 març 2022].</p> <p><span class="small-caps">Rodríguez</span>, Carlos. «Joan Castells: “Sitges pondrá todo el énfasis en el creador”». <i>ADE-Teatro</i>, núm. 21 (maig 1991), p. 10-12.</p> <p><span class="small-caps">Sotorra</span>, Andreu. «Joan Castells: “El festival Internacional de Sitges es dedicarà aquest any a la dansa”». <i>Avui</i> (19 gener 1991), p. 40.</p> <p><span class="small-caps">Vilà i Folch</span>, Joaquim. «El Teatrí: dos anys d’existència». <i>Avui </i>(25 juliol 1979), p. 25. Entrevista col·lectiva.</p> <p><span class="small-caps">Vilar</span>, Ruth; <span class="small-caps">Artesero</span>, Salva. <i>Joan Castells. El valor humà del teatre</i>. Barcelona: Institut del Teatre Edicions, 2020. (Converses; 5).</p> <p> </p> <p><u>Alguns articles de J. Castells</u></p> <p>«Juli Vallmitjana, un clàssic novell», amb Francesc Castells.<i> Serra d’Or</i>, núm. 150 (març 1972), p. 55-57.</p> <p>«Els elements escènics de la <i>Festa</i> o <i>Misteri</i> d'Elx». <i>Serra d’Or</i>, núm. 171 (desembre 1973), p. 101-104.</p> <p>«Titelles avui: II Festival de Titelles de Barcelona».<i> Serra d’Or</i>, núm. 178 (juliol 1974), p. 53-56.</p> <p>«Materials relatius al teatre català profà dels segles xviii i xix». <i>Estudios escénicos</i>, núm. 19 (abril 1975), p. 13-46.</p> <p>«Els premis de teatre (1963-1973)». <i>Els Marges</i>, núm. 4 (maig 1975), p. 106-116.</p> <p>«El teatre i el Congrés de la Cultura Catalana». <i>Presència</i> (23 agost 1975), p. 20.</p> <p>«El nen, espectador de teatre». <i>Presència </i>(8 novembre 1975), p. 24-25.</p> <p>«El Globus a l'avantguarda». <i>Presència</i> (22 novembre 1975), p. 26.</p> <p>«El valor d'una estètica austera». <i>Presència</i> (15 maig 1976), p. 20.</p> <p>«La Temporada del Grec. Un pas cap a l’autogestió teatral». <i>Serra d’Or</i>, núm. 203 (setembre 1976), p. 55-57.</p> <p>«El Lliure hacia un nuevo modelo de teatro. Aspira a una sede en las Arenas». <i>Primer Acto</i>, núm. 218 (1987), p. 108-112.</p> <p>«Esparreguera: 16.000 espectadores cada año». <i>El Público</i>, núm. 43 (abril 1987), p. 39-41.</p> <p>«Comediants, 15 años: utilización y transgresión de la fiesta».<i> El Público. Suplementos</i>, núm. 27 (octubre 1987), p. 46-55.</p> <p>«El teatro popular en la Edad Media y el Renacimiento. Simposio internacional sobre la historia del teatro». <i>El Público</i>, núm. 58-59 (juliol-agost 1988), p. 35-39.</p> <p>«La historiografía teatral catalana, en la encrucijada». <i>El Público</i>, núm. 58-59 (juliol-agost 1988), p. 40-42.</p> <p>«Finlandia, más allá de nuestra realidad. Pequeño informe de dos viajeros», amb Helena Pimenta. <i>ADE-Teatro</i>, núm. 25 (abril 1992), p. 50-51.</p> <p>«Muntar Brossa: opinions recollides i elaborades per Joan Castells, Carles Batlle i Joan Casas». <i>Pausa</i>, núm. 12 (juny 1992), p. 52-56.</p> <p>«Joaquim Vilà i Folch, qui farà la teva tasca?». <i>Serra d’Or</i>, núm. 456 (desembre 1997), p. 91-93.</p> <p>«La programación en el Teatro Nacional de Catalunya». <i>ADE-Teatro</i>, núm. 91 (juliol-setembre 2002), p. 152-156.</p> <p>«El valor festiu de la representació». <i>L’Espai</i>, núm. 6 (2003), p. 28-34.</p> <p>«La tradició i el model interpretatiu català». <i>Pausa</i>, 3a època, núm. 21 (juny 2005), p. 69-74.</p> <p>«El pedagog i director d'actors». <i>Pausa</i>, 3a època, núm. 32 (2010), p. 101-108. Monogràfic Ramon Simó.</p> <p>«Manifest d'adhesió al pensament de Jaume Melendres, escenificador». <i>Estudis Escènics</i>, núm. 37 (tardor 2010), p. 111-125. Monogràfic Jaume Melendres.</p> <p>«La Passió d’Esparraguera, teatre més enllà del teatre». <i>Hamlet</i>, núm. 3 (15 abril 2010), p. 28-29.</p> <p>«Carta als actors». <i>Setsetset: la revista d’Esparreguera</i>, núm. 119 (juny-juliol 2011), p. 17.</p> <p><span style="background-color: initial;">«Carta als actors». </span><em style="background-color: initial;">Setsetset: la revista d’Esparreguera</i><span style="background-color: initial;">, 119 (juny-juliol 2011), p. 17.</span> </p> <p><u>Conferències / taules rodones</u></p> <p>«On són els dramaturgs?», amb Joan Castells (coord.), Pasqual Alapont, Pep Albanell, Marta Albir, Francina Gómez i Maria Agustina Solé, <i>I Simposi sobre el Teatre Infantil i Juvenil</i> (Universitat Autònoma de Barcelona), 29 de setembre de 2006. A: <span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc; <span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria (ed.). <i>Dramatúrgia al país de les meravelles?</i> Lleida: Punctum. GELCC: 2008, p. 73-100.</p> <p> </p> <p><u>Textos sobre Joan Castells</u></p> <p><span class="small-caps">Badiou</span>, Maryse. «La Passió d’Esparreguera o quan el teatre esdevé factor de canvi». <i>Serra d’Or</i>, núm. 546 (juny 2005), p. 52-56.</p> <p><span class="small-caps">Benach</span>, Joan-Anton. «<i>El casament d'en Terregada</i>. Un gran friso barriobajero». <i>La Vanguardia</i> (18 octubre 2009), p. 44.</p> <p><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi. «Pedrolo i la memòria (<span class="small-caps">i</span>)». <i>Serra d’Or</i>, núm. 484 (abril 2000), p. 97-99.</p> <p><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi. «Pedrolo i la memòria (<span class="small-caps">ii</span>)». <i>Serra d’Or</i>, núm. 486 (juny 2000), p. 64-66.</p> <p><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi. «<em style="font-size: 14.4px;">Pluja seca</i><span style="font-size: 14.4px;">. Entre poc i massa». </span><em style="font-size: 14.4px;">Avui</i><span style="font-size: 14.4px;"> (5 febrer 2001), p. 34.</span></p> <p><span style="font-size: 14.4px;"><span class="small-caps">Coca</span>, Jordi.</span> «Dramàtic. Persona». <i>Avui</i> (14 gener 2002), p. 36.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «<i>El Dèria T. T.</i> Un montaje con poca gasolina». <i>La Vanguardia</i> (7 febrer 1985), p. 27.</p> <p><span class="small-caps">Gomila</span>, Andreu. «Vallmitjana, per fi!». <i>Avui</i> (13 octubre 2009), p. 45. </p> <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi. «<i>Preversions</i>. Perversió incondicional». <i>Avui</i> (2 novembre 1998), p. 41.</p> <p><span class="small-caps">Madariaga</span>, Iolanda G. «<i>Ran del camí</i>. Tirats a la vorera». <i>Assaig de Teatre</i>, núm. 32 (juny 2002), p. 229-230.</p> <p><span class="small-caps">Massip</span>, Francesc. «<i>16.000 pessetes</i>. Memòria urgent». <i>Avui</i> (3 març 2005), p. 46.</p> <p><span class="small-caps">Mata</span>, Toni. «<i>Jardí de dones</i>. Una decisió per a tota la vida». <i>Regió 7</i> (13 novembre 2009), p. 49.</p> <p><span class="small-caps">Olivares</span>, Juan Carlos. «<i>Un ram de mar</i>. Ruyra i la bellesa del buit». <i>Avui</i> (11 gener 2004), p. 50.</p> <p><span class="small-caps">Ordóñez</span>, Marcos. «<i>La festa del blat</i>. Arqueologia aplicada». <i>Avui</i> (16 octubre 1995), p. B4 [32].</p> <p><span class="small-caps">Ordóñez</span>, Marcos. «<i>Em vec el bec</i>. Impossibles possibles». <i>Avui</i> (6 maig 1996), p. 40.</p> <p><span class="small-caps">Ordóñez</span>, Marcos. «<i>La barca nova</i>. Sempre s’exagera». <i>Avui</i> (18 octubre 1999), p. 57.</p> <p><span class="small-caps">Pérez</span>, Xavier. «<i>Aquí no hi ha cap àngel</i>. Vestits blancs, àngel negre». <i>Avui</i> (9 juny 1992), p. 44.</p> <p><span class="small-caps">Pérez</span>, Xavier. «<i>Benvingudes</i>. Entre el teatre i la dansa». <i>Avui</i> (5 desembre 1993), p. 46.</p> <p><span class="small-caps">Pérez</span>, Xavier. «<i>Nyam-nyam</i>. Tan lluny, tan a prop». <i>Avui</i> (18 febrer 1994), p. 49.</p> <p><span class="small-caps">Pérez de Olaguer</span>, Gonzalo. «<i>Ran del camí</i>, un atractiu Txékhov de joventut». <i>El Periódico de Catalunya. Exit (</i>11 febrer 2002), p. 48.</p> <p><span class="small-caps">Ragué-Arias</span>, Maria-Josep. «<i>Dramàtic</i>. Cançó de bressol». <i>Assaig de Teatre</i>, núm. 29-31 (desembre 2001 – març 2002), p. 459-460.</p> <p><span class="small-caps">Santamaria</span>, Núria. «Glossofília escènica». <i>L’Avenç</i>, 289 (març 2004), p. 53-56.</p> <p>[<span class="small-caps">Sense firma</span>]. «La pre-selecció de la Primera Campanya de Teatre (i <span class="small-caps">ii</span>)». <i>Avui </i>(26 maig 1979), p. 20. Enquesta a Xavier Fàbregas, Hermann Bonnín i Ricard Salvat sobre<i> L'espantu.</i></p> <p><span class="small-caps">Vilà i Folch</span>, Joaquim. «<i>L’espantu</i>. El Teatrí, del carrer al laboratori». <i>Avui</i> (17 juny 1979), p. 22.</p> <p><span class="small-caps">Vilà i Folch</span>, Joaquim. «<i>El vodevil</i>». <i>Serra d’Or</i>, núm. 268 (gener 1982), p. 57.</p> <p><span class="small-caps">Vilà i Folch</span>, Joaquim. «La dèria del Teatrí i Joan Castells, al Regina». <i>Avui</i> (10 febrer 1985), p. 37.</p> <p><span class="small-caps">Vilà i Folch</span>, Joaquim. «De Josep M. de Sagarra a Àngel Guimerà». <i>Serra d’Or</i>, núm. 432 (desembre 1995), p. 80-82.</p> | |
| dc.subject | Director, dramaturg, estudiós, intèrpret | |
| dc.title | Joan Castells i Altirriba |