El mandarí meravellós

El juny del 1955 la Joan Tena Companyia de ballet (fundada el 1954) va estrenar la seva versió i muntatge escènic d’El mandarí meravellós (op. 19, Sz 73), ballet de pantomima escrit pel compositor hongarès Bèla Bartók entre el 1918 i el 1924, amb un llibret de Melchior Lengyel. El ballet que s’havia estrenat a Colònia (Alemanya) el 1926 es va prohibir temporalment, fins que es tornà a representar a Praga. La partitura de Bartók s’ha presentat més en concert que en ballet.

Després d’una introducció orquestral, el llibret de Lengyel segueix les accions d’una jove ballarina en un paratge asiàtic que és forçada per uns vagabunds a atreure homes cap a una torre per extorsionar-los i després assassinar-los. Després d’uns intents fallits –homes que s’han deixat seduir per la dansa voluptuosa de la noia però que no portaven res de valor a sobre-, passa un mandarí ric. El ball sinuós de la noia fa efecte i l’home cau en el parany. Però el mandarí ple de desig no mor miraculosament en mans dels altres homes. La noia se n’adona que fins que el mandarí no saciï el seu desig no morirà. Ella es deixa abraçar i el mandarí mor.

Tena ambientà el ballet en un tuguri dels barris baixos d’una ciutat. El decorat va ser càrrec del pintor Joan-Josep Tharrats. En l’estrena al teatre Calderón de Barcelona, Joan Tena i Maruja Blanco van interpretar els papers protagonistes. També hi van ballar: Joan Pau, Rafael Mazzoni, Carlos Altés, Antonio Larrosa i Miguel Navarro. La partitura original per a orquestra, a l’estrena del Calderón, es reduir a una versió pianística.

Considerant que la temàtica del ballet de Bartók retrata el desig sexual de manera molt explícita i que la història dels vagabunds no era gens amable per al públic, no hi ha dubte que la producció d'El mandarí meravellós en plena dictadura franquista és, probablement, una de les apostes artístiques més arriscades que va fer Joan Tena al llarg de la seva trajectòria.

Tena, que va aplegar al seu voltant intel·lectuals i artistes d’altres disciplines, en aquesta ocasió comptà amb el crític d’art i pintor Joan-Josep Tharrats (Girona, 1918 – Barcelona, 2001), membre clau del grup d’artistes Dau a Set. Així doncs, Tena col·locava la seva companyia en l’avantguarda i les noves tendències de les arts a Barcelona, i de retruc de tot l’Estat espanyol.