Erre que Erre
| dc.coverage | 1996 | |
| dc.creator | Bàrbara Raubert | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:12Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Col·lectiu de creadors i intèrprets que des de l'any 1996 han desenvolupat el seu treball a partir de l'evolució del dinamisme fresc de les peces germinals fins a l'experimentació visual i l'estilisme acurat de les posteriors. Els primers integrants del grup —M. Ángeles Angulo, Mario G. Sáez, Marina Serrano i Ricardo Salas— van sortir de la companyia Danat Dansa i van crear la vitalista coreografia <i>Despegando sombras del suelo</i>, amb la qual van aconseguir el primer premi i el premi a la millor música original en el X Certamen de Coreografia de Madrid.</p> | |
| dc.description | <p>Posteriorment van crear altres obres, també molt valorades, com ara <i>Vaivén</i> (1997) i <i>Divadlo</i> (2000). D'aquesta darrera peça van fer una videodansa homònima, dirigida per Guillem Morales, que va representar el punt de partida per a les seves recerques en l'àmbit audiovisual. Fins avui dia s'hi afegeixen sis títols més, a part d'alguns espectacles en què juguen amb la relació entre el cos i la tecnologia —com ara el solo interactiu <i>Avatar*</i> (2009)— i, en alguns casos, donen més intensitat a la recerca plàstica i als efectes lumínics que a la dinàmica —n'és un exemple <i>Principios opuestos</i> (2010), una coproducció amb l'Associació NU2's que es va presentar al Festival IDN. El mateix any van dur a terme una sèrie d'estudis sobre el binomi cos/llum dirigits pel programador Román Torre —responsable tecnològic també d'<i>Avatar*</i> i del mapatge de <i>Ritmology</i> (2010)—, que, amb el títol <i>Random Led</i>, presenta al Museo del Traje de Madrid.</p> <p>Des del 2003 i a partir de la peça <i>A.P.A.A.I.</i> (<i>Acontecimientos posibles aunque altamente improbables</i>), es va definint un estil d'estètica escrupulosa que els du a buscar la col·laboració d'estilistes i dissenyadors: per exemple, Lydia Delgado a <i>Escupir el tiempo</i> (2006); Teresa Helbig a <i>Avatar*</i> (2009); Antony Morato a <i>Principios Opuestos</i> (2010), i Josep Abril a <i>Rembihnútur</i> (2012).</p> <p>Kike Palma és un altre col·laborador habitual d'Erre que Erre: va fer el vestuari de <i>No pesa el corazón de los veloces</i> (2008), un espectacle-concert amb música en directe de la banda Balago que guanyà el Premi MAX al millor espectacle de dansa i que participà en l'Expo de Saragossa. Palma també va col·laborar en la darrera creació, <i>Hoogerman</i> (2012).</p> <p>La companyia ha adaptat moltes obres al carrer o a espais no habituals, com l'acció titulada <i>Ritmology</i> (2010), que va tenir lloc a les rotatives del diari <i>La Verdad</i> a Múrcia, en els esdeveniments paral·lels a la Biennal Internacional d'Art Manifesta 8. Abans havien col·laborat amb Lanònima Imperial i amb La Fura dels Baus.</p> <p>Actualment, amb un seu estable compartida —Espai Erre— al 22@ del Poble Nou de Barcelona, Erre que Erre continua l'experimentació de noves formes i concepcions de la dansa amb una forta voluntat col·lectiva i amb la idea de ser, més que una companyia, una plataforma.</p> | |
| dc.identifier | 2237 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1784 | |
| dc.local.estrena | <p>12 juny 2012. <i>Hoogerman. </i>Coreografia i interpretació: Mario G. Sáez. La Pedrera. Barcelona<br />16 novembre 2011. <i>Trans-mission. </i>Direcció: M. Ángeles Angulo i Mario G. Sáez. Festival Lola. Esparraguera<br />15 gener 2011. <i>Principios Opuestos.</i><i> </i>Víctor Zambrana i Mario G. Sáez. Festival IDN, Mercat de les Flors. Barcelona<br />23 abril 2010. <i>Avatar*. </i>M. Ángeles Angulo i Román Torre. Museu Reina Sofia. Madrid<br />19 juny 2008. <i>No pesa el corazón de los veloces</i>. Coreografia i interpretació: M. Ángeles Angulo, Mario G. Sáez, Ricardo Salas i Teresa Navarrete/Anna Rubirola. Teatre Nacional de Catalunya. Barcelona<br />14 març 2008. <i>Lost & Safe. </i>Teresa Navarrete, Kike Segurola i Miguel Marín. Festival TNT. Terrassa<i><br /></i>14 febrer 2007.<i> No solo (de neuronas vive el cerebro enamorado)</i>. M. Ángeles Angulo i Mario G. Sáez. Festival Danza y Performance. Buenos Aires. Argentina<i><br /> </i>14 desembre 2006<i>. Escupir en el tiempo</i>. Coreografia/interpretació: María Cabeza de Vaca, Guillermo Weickert/Ricardo Salas, Susana Castro, Teresa Navarrete, M. Ángeles Angulo i Mario G. Sáez. <br /> Mercat de les Flors. Barcelona<i><br /></i>9 juny 2005<i>. Deberían llover cristales</i>.Coreografia/interpretació: Susana Castro, Teresa Navarrete, Ángeles Angulo, Mario G. Sáez i Ricardo Salas. L'Espai de Música i Dansa. Barcelona<i><br /> </i>16 octubre 2004.<i> Dresscode. </i>Coreografia/interpretació: Guillermo Weickert i Mario G. Sáez. L'Espai de Música i Dansa. Barcelona<i><br /> </i>16 octubre 2004.<i> Me llamo Walter. </i>Coreografia/interpretació: Teresa Navarrete. L'Espai de Música i Dansa. Barcelona<br />16 juliol 2003.<i> A.P.A.A.I. </i>Direcció: Guillermo Weickert. Coreografia/interpretació: Susana Castro, Marina Serrano, Teresa Navarrete, M. Ángeles Angulo, Mario G. Sáez i Ricardo Salas. Festival Grec, Teatre Ovidi Montllor. Barcelona<i><br /></i>29 novembre 2001.<i> Pensamientos despeinados</i>. L'Espai de Música i Dansa. Barcelona<i><br /></i>27 gener 2000. <i>Divadlo. </i>Coreografia i interpretació: Susana Castro, Marina Serrano, Teresa Navarrete, M. Ángeles Angulo, Mario G. Sáez i Ricardo Salas. L'Espai de Música i Dansa. Barcelona<br />21 novembre 1997.<i> Vaivén. </i>Mes de danza. La Imperdible. Sevilla<i><br /></i>27 novembre 1996. <i>Despegando sombras del suelo</i>. Coreografia i interpretació: Marina Serrano, M. Ángeles Angulo, Mario G. Sáez i Ricardo Salas. Certamen Coreográfico de Madrid.</p> | |
| dc.peudefoto | Cartell de Deberían llover cristales. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="http://www.errequeerredanza.net/">http://www.errequeerredanza.net/</a></li> </ul> | |
| dc.subject | Dansa contemporània | |
| dc.title | Erre que Erre |