La infanta Tellina i el rei Matarot
| dc.contributor.author | Atribuïda al pare Francesc Mulet | |
| dc.creator | Josep Lluís Sirera | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:51Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Comèdia atribuïda al frare dominicà Francesc Mulet (Sant Mateu, Baix Maestrat, 1624 – València, 25-9-1675), suposat autor també de <i>Los amors de Melisendra</i> i de diversos poemes festius i burlescs. Es tracta d'una atribució molt discutida perquè, mentre que alguns investigadors s'inclinen per aquesta opció (Bellveser, 1989), d'altres (Fuster, 1976; Rossich, 2013) la rebutgen i la daten en ple segle XVIII (en la segona meitat, segons el darrer investigador). Com en el cas de <i>Los amors de Melisendra</i>, els arguments de Rossich es basen en aspectes lingüístics, d'estil i temàtics.</p> <p>A diferència de <i>Los amors de Melisendra</i>, aquesta obra no remet al món del <i>Romancero</i> i de la comèdia burlesca castellana (tot i les aportacions de Castillo, 2005), raó per la qual no podem excloure que en realitat <i>La infanta Tellina i el rei Matarot</i> siga d'autor diferent a <i>Los amors de Melisendra.</i> En qualsevol cas, els trets que remeten a <i>Tirant lo Blanc</i> (la visita nocturna de l'heroi a l'habitació de Carmesina o la figura de Piula, la cambrera de la infanta) i a la processó del Corpus de València, així com les referències culturals i urbanes a la capital valenciana, atorguen a aquest text una personalitat molt diferenciada.</p> <p>Ens n'han arribat dotze manuscrits (el més antic, datat el 1779) i tenim notícia d'un tretzé, que seria el que va emprar el primer editor (Llombart). L'atribució de l'obra a Mulet es troba ja en un del 1809.</p> <p>L'argument és molt simple: el rei Matarot, enamorat de la infanta Tellina, filla del rei Tabalada, aconseguirà d'entrar a l'habitació de la jove amb l'excusa de matar unes rates. Descobert l'engany, Tabalada acceptarà la unió de tots dos. Dividida en tres actes, amb uns 1560 versos en la darrera edició moderna (Bellveser, 1989), recorre a estrofes del teatre castellà, com les redondilles i les quintilles, així com també al romanç.</p> <p>Tot i que no ens consten estrenes públiques a causa possiblement de les nombroses referències eròtiques, hom pot suposar que se'n farien representacions als teatres privats. La primera estrena oficial, tanmateix, no va tenir lloc fins al 1972 i en versió de Rodolf Sirera.</p> | |
| dc.description | <p>Aquesta obra i <i>Los amors de Melisendra</i> han estat objecte d'especial atenció pel que fa a la datació, perquè si és correcta la que les fa escrites al segle XVII serien una mostra excepcional d'un teatre en valencià en una època caracteritzada per la decadència en l'ús literari del català al País Valencià.</p> <p>En qualsevol cas, l'obra presenta interessants referències a la literatura i a la cultura valenciana dels segles XV al XVIII.</p> <p>D'altra banda, pel to desimbolt i les referències escatològiques i eròtiques, va contribuir durant el segle XIX a consolidar la imatge d'un teatre valencià festiu, si no obertament satíric, i amb elements eròtics.</p> | |
| dc.identifier | 1870 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/54 | |
| dc.local.estrena | 22 desembre 1972, Teatre Principal de València | |
| dc.peudefoto | El Pare Francesc Mulet, en el moment del seu famós sermó davant el Papa. Il·lustració de la revista "El Pare Mulet", dirigida per Constantí Llombart. (creative commons) | |
| dc.publisher | València: Llibreria d'en Francesch Aguilar, 1876 | |
| dc.source | <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span class="small-caps">Bellveser,</span> Ricardo.<i> El «Pare» Mulet (1624-1675).</i> <i>Un enigma desvelado.</i> València: Edicions Alfons el Magnànim, 1989.</p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span class="small-caps">Castillo,</span> Lluïsa. «La parodia de la comedia áurea en <i>La infanta Tellina i el rei Matarot.</i> Una comedia burlesca en catalán». A: <span class="small-caps">Induráin</span>, Carlos Mata; <span class="small-caps">Zugasti</span>, Miguel (editors).<i> Actas del Congreso «El Siglo de Oro en el nuevo milenio».</i> Pamplona: Eunsa, 2005, p. 405-416.</p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span class="small-caps">Fuster</span>, Joan. «Plantejaments històrics del teatre valencià». A: <span class="small-caps">Fuster</span>, Joan.<i> La Decadència al País Valencià.</i> Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1976, p. 27-113.</p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span class="small-caps">Iborra,</span> Enric. <i>Teatre del Renaixement i la Decadència</i><span style="font-size: 12pt; line-height: 115%;">. </span>València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 141-190.</p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span class="small-caps">Llombart,</span> Constantí. <i>Obres festives compostes segons antiga, general y molt rahonable tradició pel pare Francesch Mulet. </i>València: Llibreria d’en Francesch Aguilar (editor), 1876.</p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span class="small-caps">Rossich,</span> Albert. «Dues obres falsament atribuïdes a Francesc Mulet. La paròdia dramàtica al segle XVIII». A: <span class="small-caps">Salord</span>, Josefina (coord.). <i>Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme. </i>Barcelona: Edicions U.I.B.: Institut d’Estudis Baleàrics: Institut d’Estudis Menorquins: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2013, p. 4-29.</p> <p style="margin: 6pt 0cm 0.0001pt;"><span class="small-caps">Sirera,</span> Josep Lluís; <span class="small-caps">Sirera</span>, Rodolf. <i>Revistes valencianes de Francesc Mulet, Bernat i Baldoví i Eduard Escalante. </i>València: Tres i Quatre, 1990.</p> | |
| dc.title | La infanta Tellina i el rei Matarot | |
| dc.title.alternative | La infanta Tellina : Secret de peixcar tellines i traça d’agafar rates |