Faquir Kirman (Josep Miret)
| dc.coverage | (Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 21-12-1946 - ) | |
| dc.creator | Jordi Jané | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:36Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Als deu anys Josep Miret descobreix el faquirisme amb la pel·lícula <i>Sueños de circo</i>, i amb dotze, el mentalisme amb el Professor Alba al Teatre Barcelona. S'introdueix de manera autodidacta en aquesta especialitat i aprèn a dominar el dolor mitjançant el control mental. Debuta als divuit anys (1964) ja amb la definitiva caracterització de faquir hindú, i el 1965 obté el carnet de «Mimo, Circo y Variedades» del Sindicato Vertical. Inicialment combina les actuacions per Catalunya amb l'ofici de mecànic matricer, que abandona definitivament per actuar com a faquir per tot l'Estat espanyol.</p> <p>Del 1976 al 1979 treballa a Puerto Rico, on col·labora amb els pallassos Gaby, Fofó y Miliki en televisió i gires teatrals. Després actua per Itàlia i la península Ibèrica.</p> <p>Del 1975 al 1984 es vincula a La Posada del Dimoni, pionera dels restaurants-espectacle a Barcelona, local on comença a actuar com a dimoni i del qual acaba sent propietari. El 1979 intervé en els espectacles del Circo Price en gira per Espanya i el 1981 actua a Catalunya amb el Gran Circo Mundial.</p> <p>En aquesta època entra en contacte amb l'incipient circ contemporani català. Participa en les programacions de La Cuina de les Arts i El Llantiol i col·labora en diverses ocasions amb el primer Circ Cric de Tortell Poltrona (amb qui torna anys després per actuar a <i>Miratges, mentides i misteris</i>, 1997, i <i>La nit de les mil llunes</i>, 1998). Kirman assegura que dues de les actuacions que recorda amb més estima són les del 6 i 7 d'octubre del 1984 al Palau d'Esports de Barcelona, en què va compartir cartell amb Tortell Poltrona i el pallasso rus Oleg Popov.</p> <p>A banda d'una fugaç incursió a l'hipnotisme amb el nom de Professor Kobrac, el repertori clàssic de Kirman es compon de foc (escala, rodes, contacte pel cos i la llengua, menjafoc i volcans), perforacions amb agulles (estómac, braços i galtes), introducció d'estilets als narius, ajaçada al llit de claus i treballs amb vidre (amb un espectador carregat a coll, passejada a peu nu sobre estesa d'ampolles trencades, ingestió de copes i bombetes). Aconsellat pel digestòleg i l'odontòleg, el 1991 Kirman deixa d'engolir vidre i substitueix aquest número emblemàtic per l'exhibició de grans exemplars de serps boes constrictor i pitons albines i reials. Així combina en un mateix xou el faquirisme amb la història natural recreativa.</p> <p>El 2001 bat un rècord Guinnes en l'especialitat d'enclusa humana: 149,3 kg de plaques de formigó sobre el pit, trencades pel públic a cops de mall mentre ell jeu al llit de claus.</p> <p>Joan Brossa, que el va definir com «l'home volcà», li tenia una predilecció especial i el va fer intervenir en algunes realitzacions (entre d'altres, <i>Itinerari nocturn</i>, 1979; Jornades Internacionals de Màgia de Mollet, 1981; el vídeo <i>Music-hall a Catalunya</i>, 1983, i el film <i>Màgia a Catalunya</i>, 1983).</p> <p>El 1982, Kirman rep un Aplaudiment Sebastià Gasch «com a màxim representant i dignificador del faquirisme a Catalunya».</p> | |
| dc.description | <p>Kirman és el faquir català més emblemàtic de les cinc últimes dècades i actualment el màxim representant a Catalunya d'una especialitat molt apreciada a la primera meitat del segle XX i avui pràcticament extingida. Tot i que li agrada definir-se com «un obrer de l'espectacle», en realitat és el continuador dels grans noms del faquirisme dels Països Catalans (Molist <i>Thamara Bey</i>, Francesc Piñol Regàs <i>Sager</i>, Ras-Taffari i no gaires més). Hereu de la tradició clàssica, té en canvi una innata facilitat per adaptar-se a propostes estètiques contemporànies sense perdre la pròpia personalitat escènica i aportant-hi sempre un segell de qualitat.</p> | |
| dc.identifier | 1643 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2377 | |
| dc.peudefoto | Mim Màgia Clown. Teatre de l'Institut. Sala Petita, 18 maig - 1 juliol. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.google.com/search?q=fakir+kirman&source=lmns&tbm=vid&bih=626&biw=1280&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwi308im4fHqAhVU_4UKHQIrAxkQ_AUoBHoECAEQBA">Vídeos del Fakir Kirman</a></p> | |
| dc.source | <p style="margin-bottom: .0001pt; line-height: 18.0pt;"><span style="color: black;"><span class="small-caps">Jané,</span> Jordi. <i>Les arts escèniques a Catalunya. </i>Barcelona: Cercle de Lectors: Galaxia Gutemberg, 2001.</span></p> <p style="margin-bottom: .0001pt; line-height: 18.0pt;"> </p> <p style="margin-bottom: .0001pt; line-height: 18.0pt;"><span style="color: black;"><span class="small-caps">Magic-Kim</span>. <i>Un siglo de ilusionismo en Catalunya (1880-1980).</i> Sant Joan Despí: CEDAG S.A., 1981.</span></p> <p style="margin-bottom: .0001pt; line-height: 18.0pt;"> </p> <p style="margin-bottom: .0001pt; line-height: 18.0pt;"><span style="color: black;"><span class="small-caps">Montilla</span>, Alain «Alain Denis». <i>Mags i màgia a Catalunya. Una visió històrica.</i> Badalona: Museu de Badalona, 2010.</span></p> | |
| dc.subject | Intèrpret | |
| dc.title | Faquir Kirman (Josep Miret) |