Teatre Novetats
| dc.coverage | 1869-2006 | |
| dc.coverage.spatial | Carrer de Casp, 1. Barcelona | |
| dc.creator | Raffaella Perrone | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:53Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">El primitiu Novetats, amb el nom de <em style="mso-bidi-font-style: normal;">Salón de Novedades</em>, obrí les portes l'any 1869 al número 3 de la Ronda de Sant Pere, gairebé a la cantonada amb passeig de Gràcia. El propietari i director, Ignasi Elias i Font, era també l'empresari del Tívoli.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">La vida d'aquell coliseu fou relativament curta, ja que fou enderrocat el 1884. Era un edifici de fusta, amb planta quadrada i dos pisos que oferien un aforament per a 1.200 persones. Al nivell de la platea hi havia una filera contínua de llotges que envoltava la sala, i en el primer pis hi havia quatre llotges més a cada lateral de l'escenari a més d'una galeria. Al voltant de la sala, un passadís estret comunicava amb la sala de ball, a la qual també s'accedia des de la Ronda de Sant Pere. Des del passeig de Gràcia s'entrava directament al cafè, molt concorregut per la seva elegant decoració.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">L'any 1884 el local va canviar d'emplaçament i es va traslladar a la cantonada de dalt de carrer de Casp amb passeig de Gràcia, ja amb el nom de Teatre Novetats. L'edifici, projectat per l'arquitecte Salvador Vinyals i Sabaté, unia la senzillesa a l'elegància i era dels més grans dels que hi havia a l'Eixample. El perímetre rectangular de la sala, amb una platea en forma de cercle tallat per l'escenari, estava limitat per tretze columnes, en les quals es recolzaven els pisos primer i segon. vint-i-una fileres de butaques i vint-i-quatre llotges constituïen la platea. Al centre del segon pis hi havia una gran amfiteatre reservat al públic que pagava l'estrada senzilla.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">Al costat del teatre, i amb entrada des del xamfrà, el 31 de desembre del 1884 Ignasi Elias va obrir el Café de Novetats, que amb el pas dels anys es va anar ampliant i millorant fins a ocupar gairebé tot el tram de passeig de Gràcia comprès entre els carrer de Casp i la Gran Via, i va arribar a ocupar una superfície de 1.513 m². Obra del mateix arquitecte Vinyals, el local era únic per les dimensions considerables i per la decoració. Al Café una successió de columnes altes i esveltes ritmaven el perímetre del gran espai diàfan ocupat per centenars de tauletes rodones de marbre amb les elegants cadires Thonet, alhora que una sèrie de còmodes sofàs, entapissats amb vellut vermell, s'arrenglerava al llarg dels murs. Grans finestrals il·luminaven de dia les pintures i els relleus d'inspiració mitològica i floral del sostres i de les parets, mentre que eren les làmpades de gas les que donaven lluminositat al local.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">El 22 de setembre del 1896, a continuació del Café, Ignasi Elias va afegir-hi una sala amb vint-i-tres taules de billars, que ben aviat van tenir una gran acceptació entre la clientela, i uns anys més tard una sala de ball. Així, cap a principis del segle XX el local ocupava i configurava un complex lúdic que integrava el cafè, la sala de billars i la sala de ball. </span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;">L'any 1904 el Café va ser profundament reformat pel mestre d'obres Josep Carrera, que li donà un aspecte més luxós i sumptuós. El Café va desaparèixer completament el 1917, quan en el mateix solar es van construir les elegants Cases Rocamora, projectades per l'arquitecte Joaquim Bassegoda i Amigó i avui encara visibles. A partir d'aleshores el cafè Novetats va passar a compartir local amb el teatre del carrer de Casp.</p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">Durant la Guerra Civil el Teatre Novetats va ser destruït per un incendi causat per un dels bombardejos de l'aviació feixista i </span><span data-mce-mark="1">les runes van estar a la vista dels barcelonins fins al 1953, quan l'empresa <span data-mce-mark="1">Teatro Novedades S. A.</span> decidí alçar un nou local. Les obres començaren el juliol del 1957 i el Teatre Cine Novetats s'inaugurà per fi el 21 d'abril del 1960 sota l'empresa Balañá.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span data-mce-mark="1">Projectat per l'arquitecte Miquel Ponseti Vives, el nou <span style="mso-bidi-font-weight: bold;" data-mce-mark="1">Novetats</span> sorprengué per la seva modernitat, ja que trencava els esquemes fins aleshores tradicionals en matèria de sales d'espectacles. L'estructura de formigó va fer possible que la platea i l'amfiteatre fossin més amplis del que era normal i, en conseqüència, permetia una visibilitat perfecta des de qualsevol butaca. Tenia una capacitat de 1.600 espectadors.</span></p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"> </p> <p class="MsoNormal" style="margin-bottom: .0001pt;"><span class="hps">Del 1961 al 1974 s'alçà l'hotel Barcelona, projectat per Frances Mitjans, i el teatre es quedà totalment minimitzat a la planta baixa del edifici. El 2006, i</span> <span class="hps">després de diversos</span> <span class="hps">anys</span> <span class="hps">amb una</span> <span class="hps">trajectòria</span> <span class="hps">molt irregular,</span> <span class="hps">el cinema</span> <span class="hps">tancà les</span> <span class="hps">portes</span> <span class="hps">definitivament.</span></p> | |
| dc.description | <p class="MsoNormal">L'escenari del Salón de Novedades al llarg dels quinze anys de vida va oferir una variada gamma d'espectacles que inclogueren sarsueles, òpera italiana i obres en clau de comèdia o drama, i va veure desfilar i triomfar actors com José Valero o Antonio Vico.</p> <p class="MsoNormal">Del 1880 al 1936 fou un dels locals més actius de la ciutat, amb entrenes d'autors com Jacinto Benavente, Josep Maria de Sagarra, Henrik Ibsen i Maurice Maeterlink i amb una programació que també incloïa obres musicals, des de l’òpera fins a la sarsuela, a més de concerts de música simfònica i de cambra.</p> <p class="MsoNormal">El 1890 el Novetats acollí el Teatre Català, empresa fundada per l'empresari Salvador Mir i el dramaturg Àngel Guimerà i amb la participació d’autors, directors, actors i actrius. D'aquesta manera el teatre català feia la seva incursió a l'Eixample, però prou a prop de la Ciutat Vella. La iniciativa no obtingué l'èxit desitjat i el 1895 haugueren de tronar al circuit tradicional.</p> <p class="MsoNormal">El cinema arribà al local el 8 de gener del 1910, si bé formant part d'un programa de varietats, i durant una dècada la història es repetí sense parar. El 1938, en plena Guerra Civil, al Novetats es continuava representant teatre fins a la seva destrucció.</p> <p class="MsoNormal">Episòdicament, en el marc del Festival Olímpic de les Arts, el teatre tornà al Novetats, acollint la posada en escena de <em>Cabaret</em>, dirigit per Jérôme Savary. Havent tornat a l'habitual programació cinematogràfica, l'any 2000 retornà el teatre amb el musical de Stephen Sondheim <em>A little night</em> music, fins a l'1 de maig del 2006, quan el teló s'abaixà per darrera vegada amb <em>Mamá quiero ser famoso </em>de La Cubana.</p> | |
| dc.identifier | 1307 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2138 | |
| dc.peudefoto | Esbós escenogràfic del repertori del Teatre Novetats. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Teatre_Novedades_(Barcelona)">El Teatre Novedades a la Viquipèdia</a></p> <p><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0046543.xml">El Teatre Novetats a enciclopèdia.cat</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Munsó Cabús</span>, Joan. <em>Els cinemes de Barcelona</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1995.</p> <p><span class="small-caps">Ossorio y Gallardo</span>, Carlos. <em>Douze jours à Barcelone: guide illustré</em>. Barcelona: Neotipia, 1908.</p> <p><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa,</span> Xavier. <em>Barcelona ciutat de teatres. </em>Barcelona: Ajuntament de Barcelona; Viena Edicions, 2013.</p> | |
| dc.title | Teatre Novetats |