Cristina García
| dc.coverage | (Bembibre, Castella i Lleó, 5-6-1969 - ) | |
| dc.creator | Clàudia Serra | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:31Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Cristina García va nàixer a la localitat de Bembibre, a Lleó. Quan només tenia un any, la seva família es va traslladar al Port de Sagunt, al País Valencià. L’any 1987 va començar a estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de València, però dos anys després, el 1989, va decidir deixar-ho per començar Interpretació a l’Escola d’Arts Escèniques, de la companyia Moma Teatre, dirigida per Carles Alfaro. Així, escola i companyia creixien juntes.</p> <p>El debut de Cristina García com a actriu tingué lloc l’any 1990, quan la companyia Moma Teatre va estrenar <i>Basted</i>, de Carles Alfaro, després de nou mesos d’assaigs. L’any següent, el 1991, també amb Moma, va representar <i>La cantant calba</i> de Ionesco, sota la direcció de Joaquín Hinojosa, a la Sala Moratín de València. El muntatge tenia la particularitat d’adoptar una presentació naturalista en lloc de seguir «l’estètica del teatre de l’absurd», i fou un èxit. Després de <i>La cantant calba</i>, va venir <i>El cas woyzeck</i> (1993), de George Büchner, sota la direcció de Carles Alfaro.</p> <p>Sense desvincular-se de Moma, els anys següents Cristina García va començar a treballar també amb d’altres col·lectius, com ara l’Horta Teatre (amb l’actor Alfred Picó), la Companyia de Teatre Micalet (amb l’actriu Pilar Almeria) o Albena Teatre (amb l’actor, director i dramaturg Carles Alberola). Amb aquesta darrera companyia, a més, també va fer el seu pas a la televisió amb <i>Autoindefinits</i>, un programa d’esquetxos que s’emetia a la televisió pública valenciana (llavors anomenada Canal 9), i que tingué moltes edicions. Després d’<i>Autoindefinits</i>, amb Albena Teatre va fer moltes altres telesèries, com ara <i>Maniàtics</i>, que també va tenir una audiència considerable, i la pel·lícula <i>M’esperaràs</i>, de Carles Alberola, que partia de l’obra de teatre amb el mateix títol. Des de llavors, podríem dir que Cristina García ha desenvolupat per igual la seva feina com a actriu de teatre, de cinema i de televisió.</p> | |
| dc.description | <p>Cristina García és una de les actrius més conegudes en l’escena valenciana actual. Ha participat en diversos muntatges d’autors valencians com ara: <i>La dona irreal</i>, de Jaume Policarpo; <i>Barahúnda</i>, d’Isabel Caballero; <i>El verí del teatre</i>, de Rodolf Sirera, o <i>Dinamarca</i>, dels germans Josep Lluís i Rodolf Sirera, entre d’altres. També ha participat en alguns muntatges d’obres d’autors estrangers, com ara: <i>El sopar dels idiotes</i>, de Francis Veber, o <i>El jardí dels cirerers</i>, d’Anton Txèkhov. En diverses ocasions també ha exercit de directora escènica de peces de dramaturgs valencians, com ara Juli Disla, Patrícia Pardo i Paco Zarzoso.</p> <p>Com a actriu, ha rebut diversos reconeixements, com ara el MAX a la Millor Actriu del 2001 pel seu paper en <i>Nascuts culpables</i>, de Peter Sichrovsky; el Premi a la Millor Actriu de l’Any en Arts Escèniques, atorgat per la Generalitat Valenciana el 2001, i el Premi a la Millor Actriu de l’Associació d’Actrius i Actors del País Valencià l’any 2010, pel seu paper en <i>Les cadires</i>, de Ionesco.</p> | |
| dc.identifier | 3033 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2323 | |
| dc.local.estrena | <p>Estrenes com a actriu:</p> <p>27 agost 1988. <i>Arlequino, servidor de dos patrones</i>. Carlo Goldoni. Antonio Ruiz López. Teatre Romà de Sagunt. Centre Dramàtic de Sagunt.</p> <p>3 maig 1990. <i>Basted</i>. Carles Alfaro. Sala Trapezi (València). Moma Teatre.</p> <p>15 gener 1991. <i>La cantant calba</i>. Eugène Ionesco. Joaquín Hinojosa. Sala Moratín, Teatre Rialto (València). Moma Teatre.</p> <p>19 juny 1991. <i>Una llamada para Pirandello</i>. Antonio Tabucchi. Joaquín Hinojosa. Teatro María Guerrero (Madrid). Centro Dramático Nacional.</p> <p>20 gener 1993. <i>El cas woyzeck</i>. George Büchner. Carles Alfaro. Sala Moratín, Teatre Rialto (València). Moma Teatre.</p> <p>24 novembre 1993. <i>Nit i dia</i>. Carles Alberola i Ferran Torrent. Carles Alberola. Teatre Rialto (València). L’Horta Teatre i Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana.</p> <p>3 febrer 1995. <i>Nocturns</i>. Paco Zarzoso. Pep Ricart. Espai Moma. Debarrani Companyia de Teatre.</p> <p>1 octubre 1996. <i>Els viatges de Marco Polo</i>. Pasqual Alapont. Joan Miquel Reig. Sala Escalante (València). Kabuki Produccions.</p> <p>20 gener 1997. <i>Tal vez Eva Luna</i>. Carles Pons (adaptació de la novel·la d’Isabel Allende). Juli Cantó. La Dependent. Kabuki Produccions.</p> <p>1 octubre 1997. <i>Alícia</i>. Pasqual Alapont (adaptació del text de Lewis Carroll). Joaquín Hinojosa. Escalante Centre Teatral de València. Bambalina Teatre Practicable.</p> <p>18 maig 2000. <i>Un sol</i>. Autoria col·lectiva. Victòria Salvador. Espai Moma (València). Combinats.</p> <p>27 gener 2000. <i>Nascuts culpables</i>. Peter <a href="https://documentacionescenica.com/peripecia/consultes/directori/directorio_7681/sichrovsky-peter">Sichrovsky. </a>Carles Alfaro i Joaquim Candeias. Espai Moma (València). Moma Teatre.</p> <p>4 gener 2001. <i>Castigats</i>. Juli Disla. Pep Ricart. Teatre Mercat Aldaia. Teatre Mercat Aldaia.</p> <p>19 abril 2001. <i>Pasionaria</i>. Jaume Policarpo. Jorge Picó. Teatre Talia (València). Bambalina Teatre Practicable.</p> <p>8 octubre 2001. <i>El miracle d’Anna Sullivan</i>. William Gibson (versió de Rodolf Sirera). Rafael Calatayud. Sala Escalante (València). La Pavana.</p> <p>26 març 2003. <i>Lennon</i>. Jaume Policarpo. Gemma Miralles. Teatre Talia (València). Bambalina Teatre.</p> <p>4 gener 2004. <i>Allò innegociable (miniteatre)</i>. Cristina García. Cristina Teatre. Teatre Rialto (València).</p> <p>10 novembre 2004. <i>L’inesperat</i>. Fabrice Melquiot. Victòria Salvador. Sala Moratín (València). Teatres de la Generalitat de València.</p> <p>19 octubre 2005. <i>Les variacions Godelberg</i>. George Tabori. Josep Maria Mestres. Teatre Rialto (València). Teatres de la Generalitat de València.</p> <p>1 abril 2006. <i>13</i>. Carles Alberola. Albena Teatre. Sala L’Horta (València).</p> <p>21 febrer 2009. <i>La dona irreal</i>. Jaume Policarpo. Teatre Serrano (Gandia). Bambalina Teatre Practicable.</p> <p>20 gener 2010. <i>Les cadires</i>. Eugène Ionesco. Joaquim Candeias. Teatre Musical de València. Tornaveu.</p> <p>28 setembre 2011. <i>Canciones y amor con queso (para tomar aquí o para llevar)</i>. Abril Zamora. Sergio Caballero. Sala Inestable (València). Oscura Teatre.</p> <p>10 abril 2013. <i>Temporada Baja</i>. Abril Zamora. Sergio Caballero. Teatre Rialto (València). Teatres de la Generalitat de València.</p> <p>21 març 2014. <i>M’esperaràs?</i> Carles Alberola. Carles Alberola i Carles Sanjaime. Teatre Talia (València). Albena Teatre.</p> <p>15 octubre 2015. <i>Hecatombe</i>. Jordi Pla. Direcció col·lectiva (Ángel Figols, Cristina García, Leo de Bari i Jordi Pla). Sala Ultramar (València). Lagartera Teatre.</p> <p>29 abril 2015. <i>Cinc actrius lligen Rodoreda</i>. Pepa Juan (dramatúrgia a partir de textos de Mercè Rodoreda). Sala Matilde Salvador (Centre Cultural La Nau de València). El Far i Companyia de Teatre Micalet.</p> <p>15 octubre 2015. <i>Hecatombe</i>. Jordi Pla. Direcció col·lectiva (Ángel Figols, Cristina García, Leo de Bari i Jordi Pla). Sala Ultramar (València). Lagartera Teatre.</p> <p>4 gener 2015. <i>Allò innegociable (miniteatre)</i>. Cristina García. Cristina Teatre. Teatre Rialto (València).</p> <p>30 març 2016. <i>Mecbeth. Quasi Shakespeare</i>. Jaime Puchol i Diego Braguinski. Teatre Rialto (València). Ornitorrincs Produccions.</p> <p>29 maig 2016. <i>El sopar dels idiotes</i>. Francis Veber. Carles Sanjaime. Teatre Talia. Albena Teatre i Olympia S. A.</p> <p>15 febrer 2017. <i>El verí del teatre</i>. Rodolf Sirera. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.</p> <p>31 març 2017. <i>Els esperantistes</i>. Paco Zarzoso. Aprop Teatre, Ibáñez i Payá Producciones. Teatre Tívoli (Burjassot).</p> <p>11 abril 2018. <i>El nom</i>. Alexandre <a href="https://documentacionescenica.com/peripecia/consultes/directori/directorio_44203/de-la-patelliere-alexandre">de la Patellière</a> i Matthieu <a href="https://documentacionescenica.com/peripecia/consultes/directori/directorio_44202/delaporte-matthieu">Delaporte</a>. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.</p> <p>28 juny 2018. <i>Valèntia</i>. Maribel Bayona, Patrícia Pardo, Jaume Policarpo, Xavier Puchades, Begoña Tena. Cristina Cervià, Xavier Puchades, Laura Useleti, Eva Zapico i Paco Zarzoso. Espai Inestable (València). Col·lectiu Veus.</p> <p>7 novembre 2018. <i>El jardí dels cirerers</i>. Anton Txèkhov. Joan Peris. Teatre Micalet (València). Companyia de Teatre Micalet.</p> <p>11 octubre 2019. <i>Dinamarca</i>. Rodolf Sirera i Josep Lluís Sirera. Carles Alfaro. Teatre Rialto (València). Institut Valencià de Cultura.</p> <p>27 febrer 2020.<i> Anestesiadas. </i>Rafa Calatayud i Sònia Alejo. Teatre Talia (València). Olympia Metropolitana. </p> <p>5 febrer 2021. <i>Barahúnda</i>. Isabel Caballero. Gemma Miralles. Teatre Rialto (València). IVC.</p> <p>15 octubre 2022. <i>Les Saurines. </i>Mafalda Bellido. Teatre Principal de Castelló. Institut Valencià de Cultura.</p> <p>18 maig 2022. <i>Una carretera sense arbres</i>. Clàudia Serra. Teatre Rialto (València). IVC. [Lectura dramatitzada].</p> <p> </p> <p>Estrenes com a directora:</p> <p>24 febrer 1993. <i>L’afilador de pianos</i>. Paco Zarzoso. Paco Zarzoso i Cristina García. Teatre Arniches (Alacant). La Grieta.</p> <p>6 maig 1999. <i>Espinacs</i>. Juli Disla i Patrícia Pardo. Cristina García. Teatre Arniches (Alacant). Combinats.</p> <p>8 desembre 2002. <i>Romeo i Julieta, el pessic de l’amor</i>. Juli Disla. Cristina García. Auditori Molí de Vila de Quart de Poblet (València)</p> <p>15 maig 2004. <i>Swimming Pool</i>. Juli Disla. Cristina García. Teatre Principal d’Alcoi. Combinats.</p> <p>29 junio 2018.<i> Nosotras no somos de llamarnos. </i>Maribel Casany, Esther Ayuso i Cristina García. Teatre Tivoli. Burjassot.</p> | |
| dc.peudefoto | Nascuts culpables. Teatre Lliure, 2000. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.costaeste.net/ficha.php?g=1&n=66">http://www.costaeste.net/ficha.php?g=1&n=66</a></p> <p><a href="https://es.wikipedia.org/wiki/Cristina_Garc%C3%ADa_(actriz)">https://es.wikipedia.org/wiki/Cristina_Garc%C3%ADa_(actriz)</a></p> | |
| dc.subject | Actriu | |
| dc.title | Cristina García |