Tricicle
| dc.coverage | 1979 | |
| dc.coverage.spatial | Barcelona | |
| dc.creator | Clàudia Serra | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T07:51:05Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Tricicle és una companyia de teatre gestual que va ser fundada el 1979 pels actors Joan Gràcia, Carles Sans i Paco Mir. Tots tres van ser estudiants de Pantomima i Mim a l’Institut del Teatre de Barcelona, on van rebre els ensenyaments dels especialistes polonesos Pawel i Irena Rouba i Andrzej Leparzski. Tot i que començaren a interpretar els seus esquetxos al carrer i a d’altres espais alternatius (com ara bars o cafès-teatre, com el Llantiol de Barcelona), aviat feren el pas al teatre professional. L’any 1982 van estrenar el seu primer muntatge a la Sala Villarroel de Barcelona. Es tractava de <i>Manicòmic</i>, un espectacle compost per diversos esquetxos d’humor que va ser molt ben rebut per part del públic i la crítica catalana, i que els va portar a ser programats l’any següent en el Festival de Teatre de Tàrrega i, en la mateixa temporada, al Teatre Regina de Barcelona, alhora que es feien famosos per una esporàdica intervenció en un programa de la televisió estatal, anomenat <i>Un, dos, tres... responda otra vez</i>.</p> <p>La seva següent obra fou <i>EXIT</i>, que, després de ser estrenada el 1984 a La Villarroel, es va representar a la Sala Cardaso de Madrid. Des d’aleshores, podríem dir que la companyia ha optat per fer gires de llarga durada, tot fent molt poques produccions noves. Entre les seves creacions caldria destacar: <i>Slastic </i>(1986), basada en diversos episodis sobre el món de l’esport; <i>Terrific </i>(1991), una mena de paròdia de les pel·lícules de por antigues, o <i>Bits</i> (2012), sobre l’espai i l’univers.</p> | |
| dc.description | <p>Tricicle ha estat una de les companyies de teatre catalanes amb un més notable èxit de públic des dels anys vuitanta del segle passat fins a l’inici del segle actual. Quan el teatre gestual començava a estar de moda, ells se n’aprofitaren i el convertiren en la seva eina de treball. A diferència del que feien la resta de creadors i companyies de teatre de gest del moment, que estaven influenciats sobretot pel teatre mímic francès, Tricicle utilitzà el teatre gestual per fer comèdia. Els seus espectacles de mica en mica anaren simplificant-se, fins a arribar a convertir-se en obres compostes per diferents esquetxos, plens de gags, que simulaven situacions quotidianes o arquetips humans fàcilment identificables pel públic.</p> <p>A partir dels anys noranta, a més, Tricicle feu el pas a la televisió, i això els aportà més fama i, alhora, més facilitat perquè se’ls inclogués en les temporades dels teatres amb programacions més comercials. El 1992 Tricicle participà en l’esquetx final de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona; el 1995 va gravar la pel·lícula <i>Palace;</i> el 1999 va fer una telecomèdia de cinc episodis a TV3… <span style="color: #000000; font-size: 14.4px;">Des d’aleshores, els tres actors de la companyia han guanyat alguns reconeixements com ara la Medalla d’Or al Mèrit en les Belles Arts el 2010, la Medalla d’Or de l’Acadèmia de les Arts Escèniques el 2019, el Premi Nacional de Cultura el 2020 o el Premi Max d'Honor, atorgat per la Fundació SGAE, el 2023.</span></p> | |
| dc.identifier | 3038 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/1722 | |
| dc.local.estrena | <p>27 abril 1982. <i>Manicòmic</i>. Tricicle. Sala Villarroel (Barcelona).</p> <p>13 gener 1984. <i>EXIT</i>. Tricicle. Sala Villarroel (Barcelona).</p> <p>13 març 1986. <i>Slastic</i>. Tricicle. Teatre Principal d’Alacant.</p> <p>24 abril 1987. <i>Pels pèls/ por los pelos</i>. Tricicle i Teatre Estable del País Valencià. Teatre Victòria (Barcelona).</p> <p>11 abril 1991. <i>Terrific</i>. Tricicle. Teatre Tivoli (Barcelona).</p> <p>2 març 1993. <i>El barber de Sevilla</i>. Tricicle. Teatre Victòria (Barcelona).</p> <p>29 febrer 1996. <i>Entretrés</i>. Tricicle. Teatro Principal de Vitoria-Gasteiz (Àlaba).</p> <p>25 març 1997. <i>Por delante y... por detrás</i>. Tricicle, Tres x 3 i Dagoll Dagom. Teatro La Latina de Madrid.</p> <p>8 octubre 1999. <i>Tricicle 20</i>. Tricicle. Teatre Victòria (Barcelona).</p> <p>10 maig 2002. <i>Sit</i>. Tricicle. Teatre Principal d’Alacant.</p> <p>24 maig 2012. <i>Bits</i>. Tricicle. Teatre Principal d’Alacant.</p> <p>3 novembre 2020. <i>25 + 25</i>. Tricicle. Palau Sant Jordi (Barcelona).</p> <p>19 setembre 2007. <i>Garrick</i>. Tricicle. Teatro Arriaga (Bilbao).</p> <p>22 abril 2017. <i>Hits</i>. Tricicle. Teatre de la Llotja de Lleida.</p> | |
| dc.peudefoto | Exit = Sortida. El Tricicle. Teatre La Faràndula, Sabadell. 27 de maig. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://www.tricicle.com/inici/">https://www.tricicle.com/inici/</a></p> <p><a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/tricicle-40/video/6063587/">https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/sense-ficcio/tricicle-40/video/6063587/</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Gràcia</span>, J.; <span class="small-caps">Mir</span>, P.; <span class="small-caps">Sans</span>, C. <i>Tricicle de la Z a la A</i>. Madrid: Ediciones B, 2015.</p> | |
| dc.subject | Teatre visual, teatre infantil, teatre de carrer | |
| dc.title | Tricicle |