Pauleta Pàmies (Paula Pàmies i Serra)
| dc.coverage | (Barcelona, 10/04/1851 - Barcelona, 31/03/1937) | |
| dc.creator | Marta Porter | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:39Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Paula Pàmies i Serra, ballarina de dansa clàssica i dansa espanyola, ha passat a la història de la dansa catalana com a Pauleta Pàmies.<br />Pauleta Pàmies va ingressar com a ballarina professional al Liceu a 11 anys en papers del que aleshores s'anomenava <i>comparsa</i>, i el 1864 ja va passar a formar part del cos de ball. El 1880 va ser nomenada primera ballarina de rang espanyol i més tard es va convertir en la mestra de ball espanyol vitalícia del Liceu. Pauleta Pàmies també va ballar en altres teatres barcelonins, com el Teatre Principal, on va ser la primera ballarina entre 1871 i 1873. A 40 anys va retirar-se dels escenaris per dedicar-se exclusivament a la coreografia, la direcció i la formació de dansa.<br />Va ser directora de la Companyia de Dansa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. També va ser professora de dansa durant 70 anys, tant al Liceu com a la seva pròpia escola de dansa, que va fundar a Barcelona amb el ballarí rus Sacha Goudine. En aquesta escola estudiaven les nenes de l'alta societat barcelonina per tal que adquirissin una posició elegant i un cos estilitzat. També acceptava algunes nenes de famílies més humils, que després passaven a formar part del cos de ball del Liceu.<br />Durant els 62 anys que va exercir de professora va formar ballarines tan destacades com Rosita Segovia, Teresina Boronat, Trini Borrull, Charito Delhor, Alicia Calado, Almut Dorowa, Pilar Bello, Carmen Salazar, Manolita del Río, Nati Mirskaya i María de Ávila, entre moltes d'altres. També va formar la ballarina i posteriorment mestra de castanyoles d'Emma Maleras. Destaca l'anècdota que diu que Ana Pavlova, en la seva visita a Barcelona, li va demanar que li ensenyés a ballar els <i>Panaderos</i>.<br />Com a coreògrafa, sobretot va treballar al Liceu amb títols destacats com <i>El corregidor y la molinera</i> (1917), sobre música de Manuel de Falla, i l'òpera <i>Les noces de Fígaro</i>, dirigides per Eugène Szenkar (1935).<br />El 1914 es va commemorar solemnement el 50 aniversari del seu debut. En aquella funció d'homenatge encara va tornar a ballar el seu bolero clàssic "amb precisió de ritme i el bon estil que havia après del seu primer mestre, Ricard Moragas".<br />El 1930, durant les Festes del Romanticisme que es van muntar als jardins del Laberint d'Horta, "Pauleta Pàmies va muntar unes danses que, potser, siguin el de més qualitat a destacar en la seva vida com a mestra de ballets".<br />A més, va promoure la dansa en el cinema amb coreografies com <i>El sino manda</i> (1917), un drama social dirigit per Fructuós Gelabert, i <i>La viola de oro</i> d'Apeles Mestres (1914), una faula poètica estrenada a les festes del Teatro de la Naturaleza i organitzades per artistes i intel·lectuals modernistes.<br />També va col·laborar amb l'etnòleg Aureli Capmany en la seva recerca sobre danses, balls i tot tipus d'espectacles populars i tradicionals, en especial en la composició i direcció de la dansa i la tècnica.<br />Just deu dies abans de morir encara va sortir a l'escenari del Teatre Tívoli, amb 87 anys, per saludar, després de la interpretació de les seves alumnes de la <i>Dansa de les hores de la Gioconda</i>, la seva obra mestra, que el 1915 va estrenar al Liceu la seva alumna Charito Delhor, aleshores a primera fila del cos de ball auxiliar d'òpera del Liceu.</p> | |
| dc.description | <p>Pedagoga, coreògrafa i mestra de ball del Gran Teatre del Liceu.</p> | |
| dc.identifier | 1755 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2757 | |
| dc.local.estrena | <p><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1">Coreografia:</span></span></span></p> <p><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><i><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Dansa de les hores</i></span></span></span><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"> de la </span></span></span><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Gioconda</i></span></span></span></i><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1">,1915</span></span></span></span></span></span></p> <p><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>El corregidor y la molinera</i></span></span></span><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1">, música de Manuel de Falla, 1917</span></span></span></p> <p><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1">Ballet per a l'òpera </span></span></span><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Les noces de Fígaro</i></span></span></span><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1">, música de Mozart, <span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1">1935</span><br /></span></span></span></p> <p><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 16px; line-height: 15.1181106567383px; color: #000000;" data-mce-mark="1"> </span></span></span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1">Coreografia en el cinema:</span></span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><i>La viola de oro, </i></span></span></span><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1">d'Apeles Mestres, 1914</span></span></span></span></span></span></p> <p><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><i>El sino manda</i></span></span></span><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1"><span style="font-size: 12pt; line-height: 15.1181106567383px;" data-mce-mark="1">, dirigit per Fructuós Gelabert, 1917</span></span></span></p> <p> </p> | |
| dc.peudefoto | Notícia sobre Pauleta Pàmies. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.tv3.cat/nydia/"> </a></p> | |
| dc.subject | Coreògraf, intèrpret | |
| dc.title | Pauleta Pàmies (Paula Pàmies i Serra) |