Manuel Angelon i Broquetas
| dc.coverage | (Lleida, 25-4-1831 - Barcelona, 7-5-1889) | |
| dc.creator | Miquel M. Gibert | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:17Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p><span data-mce-mark="1">Manuel Angelon era fill d'un mestre que va morir quan l'escriptor era molt jove, probablement un nen. Llavors, amb la mare, Bàrbara Broquetas, i una germana, es va traslladar a Barcelona, on va cursar l'ensenyament mitjà i es va llicenciar en Dret (1853). El 1852 ja es va donar a conèixer com a periodista en les pàgines del diari <i>El Áncora</i>, des de les quals va mantenir una interessant polèmica amb Joan Mañé i Flaquer sobre la moralitat en el teatre. Al costat del periodisme va desenvolupar una gran activitat com a autor teatral, narrador en castellà (novel·la històrica romàntica, novel·la popular fulletonesca), divulgador històric i escriptor humorístic i satíric. </span><span data-mce-mark="1"><span data-mce-mark="1">Des de mitjan dècada de 1850 augmenta progressivament la seva dedicació al món econòmic. I així trobem que va exercir d'administrador de la Sociedad Catalana General de Crédito i de secretari de les societats Fomento del Ensanche i Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas.</span></span><span data-mce-mark="1"> Va ser membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres des de 1863 i va ocupar la presidència de l'Ateneu Barcelonès durant l'exercici 1880-1881. Ideològicament va evolucionar des de l'integrisme catòlic —molt ben representat en els seus articles d'<i>El Áncora</i>— fins al republicanisme —va ser director de la revista satírica <i>La Flaca</i>, fundada el 1869—. Va ser el primer director d'<i>Ilustración Artística. Periódico semanal de literatura, artes y ciencias</i> (1882-1916), una prestigiosa revista de la casa Montaner i Simon. En morir, Manuel Angelon era president del Centre Republicà Històric, de Barcelona, que agrupava els republicans possibilistes seguidors d'Emilio Castelar.</span></p> | |
| dc.description | <p>Angelon va ser el primer autor que va estrenar un drama romàntic escrit en català: <i>La Verge de les Mercès</i> (1856). Amb això el teatre català aconseguia d'entrar, encara que fos de manera tímida, sense un suport estructural sòlid i una continuïtat immediata, en l'àmbit del teatre socialment prestigiós a Catalunya —fins aquell moment, representat exclusivament en castellà—. Ho feia amb una proposta políticament ambiciosa en què, sota l'aparença de drama historicollegendari, propugnava la conciliació entre el moderantisme i el progressisme temperat com a sortida del denominat Bienni Progressista (1854-1856), amb la mirada posada en l'expansió comercial i política espanyola al Marroc —que es traduirà en la Guerra d'Àfrica (1859-1860)—. En aquest aspecte, <i>La Verge de les Mercès</i> és una contribució catalana notable a la creació d'un clima favorable a un pacte espanyol que posi fi al suposat desordre polític i social del Bienni Progressista mitjançant l'objectiu comú de l'expansió exterior. Altrament, Angelon, ja abans de la gran aportació <span style="line-height: 15.8079996109009px;">de Frederic Soler <i>Pitarra</i></span>, va contribuir a la creació d'una sarsuela catalana amb <i>Setze jutges</i> (1858), una peça bilingüe que va obtenir un molt bon acolliment de públic. Com a narrrador va reforçar, en castellà, un corrent de novel·la romàntica històrica, molt popular en el seu temps, que presentava arguments basats en personatges i situacions de moments conflictius de la història del país, tal com veiem a <i>Un Corpus de Sangre o los fueros de Cataluña</i> (1857) o <i>El pendón de Santa Eulalia</i> (1858), novel·les que, com moltes altres, van posar el fonament d'una narrativa més o menys nacionalista catalana de tipus emotiu. També és destacable la seva aportació, sempre en castellà, a la novel·la de fulletó vagament socialitzant i al relat truculent, com podem veure a <i>Los misterios del pueblo español durante veinte siglos </i>(1858-1860). Com a divulgador històric, destaca per<i> Isabel II: historia de la Reina de España </i>(1860), que li va suposar la concessió de l'Encomienda de Número de Isabel la Católica (1862); l'obra no és solament una història oficial del regnat d'Isabel II, sinó que conté informació encara avui interessant. Sens dubte, Manuel Angelon va ser, sobretot, un escriptor de masses al servei dels gustos dominants de la burgesia del seu temps en el context de l'aparició de l'escriptor professional contemporani, del qual ell representa molt bé un dels models.</p> | |
| dc.identifier | 1808 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2653 | |
| dc.local.estrena | <p>28 octubre 1852.<i> ¡Pobre madre!</i> (Adaptació d'un melodrama de Francis Cornu i d'Hippolyte Auger). T. Principal. C. Española del T. Principal.</p> <p>1853. <i>Lluvia de estío</i>. T. Principal. C. Española del T. Principal.</p> <p>1854. <i>El esclavo blanco: el compañero del tío Tom</i> (Versió dramàtica d'una novel·la de Richard Hildreth). T. Principal. C. Española del T. Principal.</p> <p>2 març 1856. <i>La Verge de les Mercès</i>. T. Circo Barcelonés. C. Española del Circo Barcelonés.</p> <p>9 juny 1956. <i>El ángel de paz de Europa</i>. T. Liceu. C. Española del T. del Liceu.</p> <p>5 maig 1858. <i>La bolsa</i> (reescriptura d'un drama de François Ponsard). T. del Circo Barcelonés. C. Española del Circo Barcelonés.</p> <p>9 octubre 1958. <i>Setze jutges</i> (sarsuela bilingüe amb música del mestre Pujadas) T. Liceu. C. Española del T. del Liceu.</p> <p>11 octubre 1862. <i>Empeños de honra y honor</i> (sarsuela amb música d'August Schoembrunn). T. Principal. C. Española del T. Principal.</p> <p>16 desembre 1862. <i>Los tíos de sus sobrinos</i> <span style="line-height: 15.8079996109009px;" data-mce-mark="1">(sarsuela amb música de Leandre Sunyer)</span>. T. Principal. C. Española del T. Principal.</p> <p>21 desembre 1876. <i>Llum i fum</i>. T. Romea. C. Romea.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><i>Lluvia de estío</i>. Barcelona: Librería Vda. de Mayol, 1853.</p> <p><i>¡</i><i>Pobre madre!</i>. Barcelona: Imprenta de Pons y Cia., 1853.</p> <p><i>La bolsa</i>. Barcelona: Imprenta de N. Ramírez, 1858. </p> <p><i>Setze jutges</i>. Barcelona: Salvador Manero editor, 1868.</p> <p><i>La Verge de les Mercès</i>. Barcelona: Bonavia editor, 1918.</p> <p><i>Teatre romàntic (La Verge de les Mercès; Llum i fum)</i>. Lleida: Ajuntament de Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs: Universitat de Lleida, 2000.</p> | |
| dc.peudefoto | Reproducció d'un retrat de Manuel Angelón. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="http://www.enciclopedia.cat/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0004027.xml?s.book=gec&s.q=angelon+broquetas+manuel#.VI765MnDhtA">Manuel Angelon i Broquetas a enciclopèdia.cat</a></p> <p><a href="http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_Angelon_i_Broquetas">Manuel Angelon i Broquetas a la Viquipèdia</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Curet</span>, Francesc. <i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Aedos, 1967.</p> <p><span class="small-caps">Curet</span>, Francesc. <i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Millà, 1978.</p> <p><span class="small-caps">Elias de Molins</span>, Antonio. <i>Diccionario biográficoy bibliográfico d'escritores y artistas catalanes del siglo <span class="small-caps">XIX</span>: apuntes y datos.</i> Vol. 1. Barcelona: Administración, 1889-1895, p. 86-90.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. <i>Les formes de diversió en la societat catalana romàntica.</i> Barcelona: Curial, 1975.</p> <p><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. «Frederic Soler i el teatre del seu temps». A: <span class="small-caps">Riquer</span>, Martí de; <span class="small-caps">Comas</span>, Antoni; <span class="small-caps">Molas</span>, Joaquim. <i>Història de la literatura catalana, 7</i>. Barcelona: Ariel, 1986, p. 291-363.</p> <p><span class="small-caps">Gibert</span>, Miquel M. «Introducció». A: <span class="small-caps">Angelon</span>, Manuel. <i>Teatre romàntic (La Verge de les Mercès; Llum i fum)</i>. Lleida: Ajuntament de Lleida; Institut d'Estudis Ilerdencs; Universitat de Lleida, 2000, p. 9-109.</p> <p><span class="small-caps">Gras i Elias</span>, Francisco. <i>Siluetes d'escriptors catalans del segle <span class="small-caps">XIX</span>.</i> 3a sèrie. Barcelona: L'Avenç, 1910, p. 62-82.</p> <p><span class="small-caps">Maluquer i Viladot</span>, Joan. <i>Teatro català: estudi històric-crític</i>. Barcelona: Impremta de La Renaixensa, 1878.</p> <p><span class="small-caps">Morell i Montadi</span>, Carme. <i>El teatre de Serafí Pitarra: entre el mite i la realitat</i> (1860-1875). Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995.</p> <p><span class="small-caps">Poblet</span>, Josep M. <i>Les arrels del teatre català</i>. Barcelona: Selecta, 1965.</p> <p><span class="small-caps">Roure</span>, Conrado. <i>Recuerdos de mi larga vida. Vol. III.</i> Barcelona: Biblioteca de El Diluvio, 1927.</p> <p><span class="small-caps">Rubió y Ors</span>, Joaquín. <i>Breve reseña del actual renacimiento de la lengua y la literatura catalanas</i>. Barcelona: Real Academia de Buenas Letras, 1877.</p> <p><span class="small-caps">Tubino</span>, Francisco María. <i>Historia del renacimiento literario, contemporáneo, en Cataluña, Baleares y Valencia.</i> Madrid: Imprenta y Fundición de M. Tello, 1880.</p> <p><span class="small-caps">Ubach i Vinyeta</span>, Francesc. <i>Teatre català: apuntacions històriques-crítiques des dels seus inicis fins al present.</i> Barcelona: Impremta de La Renaixensa, 1876.</p> <p><span class="small-caps">Vázquez</span>, Ana. «Estrenes de teatre català». A: <span class="small-caps">Gallén</span>, Enric (ed.). <i>Romea, 125 anys</i>. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 1989, p. 121-150.</p> <p><span class="small-caps">Yxart</span>, Josep. «Teatro català: ensaig históric-crític». A: <span class="small-caps">Diversos Autors</span>. <i>Jocs Florals de Barcelona. Any XXI de llur restauració</i>. Barcelona: Impremta de La Renaixensa, 1879.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Manuel Angelon i Broquetas |