Pompeu Crehuet i Pardas
| dc.coverage | (Barcelona, 11-3-1881 - Sant Feliu de Guíxols, 28-8-1941) | |
| dc.creator | Enric Ciurans | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:45Z | |
| dc.date.issued | 2021 | |
| dc.description | <p><span style="font-weight: 400;">Després d’escriure diverses obres que no es publicaren, la primera d’elles </span><i><span style="font-weight: 400;">Artistes d’estar per casa</span></i><span style="font-weight: 400;">, va debutar al Teatre Romea amb </span><i><span style="font-weight: 400;">La morta</span></i><span style="font-weight: 400;">, peça en un acte, interpretada pels millors actors i actrius del moment, i va assolir un èxit que li obrí les portes al món del teatre professional gràcies a «la combinació de tots els elements escènics traçats amb vigoria i seguretat» (F. Curet, 1967). </span><i><span style="font-weight: 400;">La morta</span></i><span style="font-weight: 400;"> plantejava un quadre escènic patètic a l’entorn de la figura de l’Eloi, fill de la Mariagna, que morí quan ell era encara a les seves entranyes. El resultat de tot plegat és un fill discapacitat que aclapara el públic. L’any següent, Crehuet tornà a aconseguir un nou èxit amb </span><i><span style="font-weight: 400;">Claror de posta</span></i><span style="font-weight: 400;">, peça que com l’anterior estava pregonament influïda per Maurice Maeterlinck i cal situar dins el modernisme decadentista, o com assenyala Fàbregas, dins el segon modernisme, caracteritzat pels ambients negres. En formaven part, també, Caterina Albert i, especialment, Juli Vallmitjana. </span></p> <p><span style="font-weight: 400;">Després d’aquests inicis, el seu teatre va anar virant progressivament cap a la comèdia burgesa, de caire noucentista, vinculant-se amb l’empresari Josep Canals. Inicià aquesta nova etapa inspirada en temes autobiogràfics amb </span><i><span style="font-weight: 400;">Comèdia d’amor</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1905), típica comèdia d’embolics amb final feliç, i va assolirel clímax amb </span><i><span style="font-weight: 400;">Flors i violes</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1909) i </span><i><span style="font-weight: 400;">Fontalegria</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1911). Entremig va col·laborar amb Enric Morera, que musicà el seu text </span><i><span style="font-weight: 400;">El mestre</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1906), que no aconseguí l’èxit esperat. </span><i><span style="font-weight: 400;">La família Rocamora</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1909) consolidà aquesta línia de teatre burgès amable, en aquest cas centrant-se en la figura d’un fill d’aquesta família que viu un passió amorosa plena de rauxa. Segons Fàbregas, és amb aquesta obra que el dramaturg abraça la moral burgesa i el seu teatre representa, com el de Josep Pous i Pagès, «una voluntat d’equilibri entre el vitalisme de l’artista i els preceptes de la tradició» (X. Fàbregas, 1978).</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">Creuhet, fill de notari i amb una benestant situació econòmica, va tenir una trajectòria professional com a periodista i va ser el primer director del setmanari </span><i><span style="font-weight: 400;">De Tots Colors</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1907-1913), malgrat que el 1911 va deixar el càrrec per disconformitat amb l’empresa editora. En aquell moment va liderar el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, del qual va ser nomenat vicepresident. Precisament el món del teatre formarà part dels temes que interessen l’autor, com succeeix a </span><i><span style="font-weight: 400;">Palmes i llorers</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1922), on reivindica la lluita per esdevenir dramaturg malgrat l’oposició familiar, i a </span><i><span style="font-weight: 400;">Carlets, home de molts oficis</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1928), centrada en la figura d’un actor, d’un evident valor documental. Va entrar com a funcionari (oficial lletrat) a la Mancomunitat de Catalunya i més tard, durant la República, de la Generalitat.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">Ja en la tercera dècada del segle estrenà </span><i><span style="font-weight: 400;">Cada cosa en el seu lloc</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1924), on palesava el codi burgès en què es desenvolupava el seu teatre, amb els valors de la família, el treball, els valors de la societat tradicional. La crítica de Josep Maria de Sagarra, sense voler fer sang amb el treball del dramaturg, acabava amb una frase lapidària: «El públic va rebre la comèdia amb un gran afecte, i va aplaudir En Creuhet amb tota l’ànima. El públic té un cor a prova de bomba!» (</span><i><span style="font-weight: 400;">La publicitat</span></i><span style="font-weight: 400;">, 20 març 1924). A </span><i><span style="font-weight: 400;">Plou i fa sol</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1925), destaca el tractament psicològic del protagonista, una novetat en relació amb les peces anteriors, centrades en la trama més que en el desenvolupament dels personatges. Encara més ressò aconseguí amb </span><i><span style="font-weight: 400;">La vall de Josafat</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1927), en que és perceptible la influència de Luigi Pirandello.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">El teatre de Pompeu Creuhet ha caigut en l’oblit i només les reivindicacions dels seus descendents, entre els qual cal esmentar el dramaturg Marc Creuhet, autor de l’èxit </span><i><span style="font-weight: 400;">El rei borni</span></i><span style="font-weight: 400;">, l’han reivindicat, sense aconseguir la recuperació del seu teatre per a l’escena contemporània.</span></p> | |
| dc.description | <p><span style="font-weight: 400;">Pompeu Creuhet va ser un destacat dramaturg durant els inicis del segle XX, quan va estrenar el seu text més recordat, </span><i><span style="font-weight: 400;">La morta</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1904), que s’inclou dins el corrent modernista més influït pel simbolisme. Després el seu teatre va anar evolucionant cap una comèdia de tipus burgès que assolí alguns èxits en la dècada dels anys vint com </span><i><span style="font-weight: 400;">La vall de Josafat</span></i><span style="font-weight: 400;"> (1927). El seu teatre no ha estat recuperat.</span></p> | |
| dc.identifier | 2920 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2780 | |
| dc.local.estrena | <p><i><span style="font-weight: 400;">La morta</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1904. Peça en un acte. Estrena al Teatre Romea (19 abril 1904). Intèrprets: Enric Borràs, Iscle Soler, Carme Jarque, Maria Morera, Adela Clemente i Emília Baró. Direcció artística: Enric Borràs. Formà part de la tanda de representacions que la companyia del Romea amb Enric Borràs al capdavant van donar al Teatro de la Comedia de Madrid, convidats per l’empresari Tirso Escudero. La gira suposà un èxit clamorós i </span><i><span style="font-weight: 400;">La morta</span></i><span style="font-weight: 400;"> es representà tres vegades. El crític d’</span><i><span style="font-weight: 400;">El Imparcial</span></i><span style="font-weight: 400;"> (5 juny 1904) escriví: «Guimerá, Iglésias, Rusiñol, han sido aclamados y se les ha concedido por el público primeros puestos en el teatro español contemporáneo. Hoy es necesario unir a esos nombres y al de los maestros que escriben en castellano, el de Pompeyo Crehuet, anoche con entusiasmo y admiración festejado». Reposada per la Companyia Tertúlia Manelic. Dir: Salvador Capella (24 juny 1928). Versió del Circuit Català de TVE estrenada el 2 novembre 1981. Direcció: Manuel Lara.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Boca d’infern</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1905. Monòleg. Estrena al Teatre Romea (28 febrer 1905) per l’actor Miquel Rojas. </span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Claror de posta</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1905. Estrena al Teatre Romea (31 març 1905). </span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Comèdia d’amor</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1905. Estrena al Teatre Romea (20 octubre 1905) Protagonista: Carme Jarque.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">La guineu</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1906. Estrena al Teatre Romea (28 maig 1906).</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">El mestre</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1907. Música d’Enric Morera. Estrena al Teatre Romea (12 març 1907). </span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">La família Rocamora</span></i><span style="font-weight: 400;">, estrenada al Teatre Romea (20 gener 1909).</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Flors i violes</span></i><span style="font-weight: 400;">, estrenada al Teatre Romea (18 octubre 1909). Reposada per la Companyia Tertúlia Manelic. Dir: Salvador Capella (28 octubre 1928). </span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Fontalegria</span></i><span style="font-weight: 400;">, estrenada al Teatre Romea (26 març 1910). Direcció artística: Adrià Gual.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Els solters</span></i><span style="font-weight: 400;">, en col·laboració amb Carles Soldevila (debut d’aquest autor). Estrena al Teatre Romea (6 març 1920).</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">El fill de la por</span></i><span style="font-weight: 400;">, estrenada al Teatre Romea (2 octubre 1920).</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">El senyor d’Halleborg</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1921. Estrena al Teatre Romea (29 octubre 1921)</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Palmes i llorers</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1922. Estrena al Teatre Romea (11 octubre 1922). Intèrprets: Josefina Casas. Considerada mediocre per</span><span style="font-weight: 400;"> Josep M. de Sagarra.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">El pare pedaç</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1924. Estrena al Teatre Español (18 gener 1924). Intèrprets: Josep Santpere, Sr. Bergés. </span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Cada cosa en el seu lloc</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1924. Estrena al Teatre Romea (18 març 1924). Intèrprets: Sra. Baró, Joaquim Montero i Sr. Barbosa. Crítica de Josep M. de Sagarra. p. 36-37 (vegeu final).</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Plou i fa sol</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1925. Estrena al Teatre Español (25 maig 1925).</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">Sinopsi: A conseqüència de les discussions i els antagonismes entre uns sogres i el seu gendre, les relacions entre els dos esposos, que havia derivat en una convivència vulgar, sense atractius, es converteixen, com a contracop, en un amor frenètic i apassionat, quasi amagat, que dona un fruit que en l’anterior vida plàcida no havien pogut aconseguir.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">El mal pagador o modistetes i estudiants</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1926. Estrena al Teatre Español. Intèrprets: Josep Santpere, Sr. Tormo i Sra. Casals. Crítica de Josep M. de Sagarra. p. 38-39.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Bromes i veres</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1926.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">La vall de Josafat</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1927. Estrenada al Teatre Novetats. Segons diu Curet molts la van considerar la seva millor obra. </span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Carlets, home de molts oficis</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1928. Estrena al Teatre Novetats (7 novembre 1928).</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Mamà política</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1929. Estrena al Teatre Novetats (12 març 1929). Intèrprets: Maria Morera, Pepeta Fornés, Antoni Gimbernat, Domènec Aymerich, Avel·lí Galceran, Antoni Martí, Antònia Baró, Elvira Jofre, Maria-Teresa Gay i Teresa Gay. Direcció artística: Carles Capdevila. (Publ. A </span><i><span style="font-weight: 400;">L’Escena Catalana</span></i><span style="font-weight: 400;">, núm. 288).</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">La segona joventut</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1930. Estrena al Teatre Novetats a finals del 1931.</span></p> <p><i><span style="font-weight: 400;">Estàtua de sal</span></i><span style="font-weight: 400;">, 1936 (</span><i><span style="font-weight: 400;">El nostre teatre</span></i><span style="font-weight: 400;">, 15 gener 1936).</span></p> <p><span style="font-weight: 400;">Altres peces sense èxit ni repercussió: </span><i><span style="font-weight: 400;">El ram d’olivera.</span></i></p> | |
| dc.peudefoto | Retrat de Pompeu Crehuet i Pardas (creative commons) | |
| dc.source | <p><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Creuhet</span><span style="font-weight: 400;">, Eladi. </span><i><span style="font-weight: 400;">Una Barcelona de conte. Biografia del dramaturg Pompeu Crehuet</span></i><span style="font-weight: 400;">. Lleida: Pagès Ed., 2016.</span></p> <p><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Curet</span><span style="font-weight: 400;">, Francesc. </span><i><span style="font-weight: 400;">Història del teatre català</span></i><span style="font-weight: 400;">. Barcelona: Ed. Aedos, 1967.</span></p> <p><span style="font-weight: 400;"><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier. <i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Ed. Millà, 1978.</span></p> <p><span class="small-caps" style="font-weight: 400;">Sagarra</span><span style="font-weight: 400;">, Josep M. de. </span><i><span style="font-weight: 400;">Crítiques de teatre “La publicitat”, 1922-1927</span></i><span style="font-weight: 400;">. Barcelona: Institut del Teatre: Ed. 62, 1987, p. 39-41.</span></p> | |
| dc.subject | Dramaturg i periodista. Llicenciat en Dret | |
| dc.title | Pompeu Crehuet i Pardas |