Marcos Redondo
| dc.coverage | (Pozoblanco, 24-11-1893 - Barcelona, 17-7-1974) | |
| dc.creator | Mari Luz Martínez | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:20Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Marcos Redondo fou un baríton cordovès nascut a Pozoblanco el 24 de novembre del 1893. Com a conseqüència de la mort del seu pare, la família es traslladà a viure a casa els avis materns a Ciudad Real, quan Redondo tenia només dos anys. És aquí on inicià els estudis musicals (piano i violí) i començà a desenvolupar el seu talent natural pel cant com a escolà a la catedral de la ciutat. Féu el seu primer concert l'any 1912 al Teatro Circo.</p> <p style="text-align: justify;">El 1913 es traslladà a Madrid per estudiar cant al Real Conservatorio de Música y Declamación amb el mestre Ignacio Tabuyo, de qui va aprendre la tècnica del cèlebre Manuel García. El 1919, gràcies a una gestió de Tabuyo, Redondo debutà al Teatro Real de Madrid amb <i>La Traviata</i> (Verdi), que aconseguí un gran èxit. L'any següent es traslladà a Milà per continuar els estudis amb Enrico de Franceschi. Aquest mateix any cantà <i>La forza del destino</i> (Verdi) al Teatro Politeama di Monza (Milà). L'empresari Pietro Rosello li oferí un contracte per anar a Amèrica, primer a l'Havana al teatre Payret i, posteriorment, a Mèxic al teatre Esperanza Iris i al teatre Abreu; hi cantà <i>La traviata</i>, <i>La favorita</i> (Donizetti) i <i>La bohème</i> (Puccini). El viatge fou artísticament molt exitós però econòmicament desastrós. Després d'aquesta difícil experiència tornà a Itàlia i Espanya. Debutà al Gran Teatre del Liceu al 1923 amb <i>Manon Lescaut </i>(Puccini) junt amb la soprano italiana Augusta Concato i el tenor Nino Piccaluga. El mateix any cantà<i> I</i> <i>pagliacci</i> (Leoncavallo) junt amb el tenor valencià Antonio Cortis. També cantà <i>Carmen </i>(Bizet) al teatre Novedades amb la mezzosoprano catalana Conxita Supervia i amb Antonio Cortis.</p> <p style="text-align: justify;">Es casà al monestir de Montserrat amb Maria Dolors Bosch i Nogué, <i>la Mary</i>, com ell l'anomenava amb molta estimació, la dona amb la qual va compartir tota la vida. Pocs dies després de l'enllaç, marxaren cap a Fiume (territori momentàniament italià), on cantà <i>Il piccolo Marat </i>(Mascagni) al teatre Comunnale<i> </i>sota la batuta del mateix compositor. Tornà a Espanya per participar en la temporada lírica del teatre Tívoli amb les òperes <i>La Favorita</i>,<i> La Traviata</i>, <i>La boheme</i>, <i>I Pagliacci</i> i <i>Adriana</i> <i>Lecouvreur</i> (Cilea) junt amb la soprano Conxita Callao i el tenor Adolfo Sirvent.</p> <p style="text-align: justify;">L'any 1924 Redondo inicià una nova etapa artística. Aconsellat per l'empresari català Josep Gispert començà a cantar sarsuela i es traslladà definitivament a Catalunya (Viladrau). A partir d'aquest moment l'òpera passà a un segon terme i la sarsuela esdevingué el gènere al qual dedicà la seva carrera. Debutà al teatre Novedades de Barcelona amb <i>El Dictador </i>(Millán), obtenint-hi molt d'èxit tot i les comparacions amb l'altra estrella del món de la sarsuela, el baríton català Emilio Sagi Barba, que havia fet l'estrena d'aquesta obra al teatre Apolo de Barcelona.</p> <p style="text-align: justify;">Estrenà nombroses obres, com <i>La Calesera </i>el 12 de desembre del 1925 al Teatro de la Zarzuela de Madrid i <i>La parranda </i>el 26 d'abril del 1928 al Teatro Calderón, totes dues del compositor Francisco Alonso; el 1926, <i>La</i> <i>Mari-Blanca</i> (Torroba) al Teatro de la Zarzuela de Madrid; el 1930, <i>El cantar del arriero </i>(Díaz Giles) al Teatro de la Zarzuela de Madrid; el 1931, <i>Katiuska</i> (Sorozábal) al teatre Novedades de Barcelona i el 1932 al teatre Rialto de Madrid; el 1933, <i>Xuanón </i>(Torroba) al teatre Calderón de Madrid; finalment, l'any 1936 estrenà <i>La tavernera del puerto</i> (Sorozábal) al teatre Tívoli.</p> <p style="text-align: justify;">El 1938 cantà <i>Marina </i>(Arrieta) junt amb la soprano Maria Espinalt i el tenor català Hipólito Lázaro i el baix Pablo Gorgé. El 1941 féu un parèntesi per tornar a l'òpera cantant <i>Il barbiere di Siviglia</i> al teatre Tívoli. El 1942 estrenà amb gran èxit <i>El Divo </i>(Díaz Giles). L'any 1953 estrenà la seva última sarsuela, <i>El gaitero de Gijón </i>(Romo), al teatre Campoamor d'Oviedo.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Fou un dels barítons de sarsuela més importants del segle XX. En la seves memòries declarà: «Siempre he dicho que la zarzuela es la consecuencia de una gran revolución popular, que pasó inadvertida, contra la música italiana tuteladora de la española desde la época de Farinelli».</p> <p style="text-align: justify;">La seva popularitat traspassava qualsevol límit, omplint teatres sencers a Espanya i Amèrica. La seva veu era clara de timbre brillant (també denominat <i>tenoril</i> en l'argot del món del cant), amb un registre molt extens, a més d'una gran potència i flexibilitat. Com a intèrpret posseïa una gran expressivitat i musicalitat. Aquests atributs li permetien cantar un repertori de més de quaranta títols i abordar els papers de baríton i de vegades també de tenor. Dins del seu repertori es poden mencionar les obres següents: <i>La rosa del azafrán</i> (Guerrero), <i>La canción del Olvido</i> (Serrano), <i>La</i> <i>del soto del parral</i> (Soutullo i Vert), <i>La alsaciana</i> (Guerrero), <i>Los cadetes de la reina</i> (Luna), <i>La pícara molinera</i> (Luna) i <i>El cantar del arriero</i> (Díaz Giles), entre d'altres. L'any 1928 fou distingit amb el títol de fill predilecte de la seva ciutat (Pozoblanco), on actualment existeix un museu dedicat a la seva memòria i un conservatori professional de música amb el seu nom. L'any 1968 la ciutat de Cartagena li va dedicar un carrer i l'alcalde Ginés Huertas Celdràn, en una emotiva cerimonia, lliurà al mestre Redondo una placa d'argent amb el gravat de la resolució municipal.</p> <p style="text-align: justify;">Les seves últimes aparicions als escenaris de sarsuela van ser l'any 1957 a Madrid cantant <i>La parranda </i>(Alonso)<i>,</i> a Barcelona la <i>Dogaresa</i> (Millán) i a Manresa <i>Luisa Fernanda</i> (Moreno Torroba). Després d'aquest comiat del món artístic professional continuà fent concerts a festivals i gales benèfiques durant molts anys. La seva última aparició en públic fou l'any 1970 a Santa Cruz de Tenerife. Va morir a Barcelona el 17 de juliol del 1975.</p> <p style="text-align: justify;">El seu catàleg de discs és impressionant; pràcticament enregistrà totes les sarsueles que interpretà. Es comptabilitzen més de 500 gravacions, entre sarsueles senceres, fragments de sarsuela i òpera i cançons. Les més destacades són:</p> <p style="text-align: justify;">Amb el segell discogràfic Odeón (1926-1936): <i>Bohemios</i>, <i>La calesera</i>, <i>La canción del olvido</i>, <i>La corte de Faraón</i>, <i>Don Gil de Alcalá</i>, <i>Los gavilanes</i>, <i>La Gran Vía</i>, <i>Katiuska</i>, <i>La del manojo de rosas</i>, <i>Luisa Fernanda</i>, <i>El mal de amores</i>, <i>María Sol</i>, <i>Molinos de viento</i>, <i>La pícara molinera</i>, <i>La picarona</i> i <i>La rosa del azafrán</i>.</p> <p style="text-align: justify;">Amb Columbia-Regal (1930-1932): <i>El ama</i>, <i>La fama del tartanero</i>, <i>Katiuska</i>, <i>Luisa Fernanda</i>, <i>Marina</i>, <i>Molinos de viento</i>,<i> La rosa del azafrán</i>; el duo de <i>La Revoltosa «Por qué de mis ojos tu ojos retires»</i> i de <i>La verbena de la paloma </i>i el duo «<i>Ya estàs frente a la casa»</i> junt amb la mezzosoprano Conxita Supervia.</p> <p style="text-align: justify;">Amb EMI-Regal (1953): <i>Bohemios</i>, <i>La Dolorosa</i>, <i>Luisa Fernanda</i>, <i>Molinos de viento</i>, <i>La parranda</i>, <i>La Revoltosa</i> i <i>La rosa del azafrán</i>.</p> <p style="text-align: justify;">Amb EMI-Odeón (1953) <i>El arte de Marcos Redondo</i>: <i>Por una mujer</i>, <i>El guitarrico</i>, <i>El caserío</i>, <i>Romanza húngara</i>, <i>La pastorela</i>, <i>Alma de Dios</i>, <i>Don Gil de Alcalá</i>, <i>El canastillo de fresas </i>i <i>La villana</i>.</p> <p style="text-align: justify;">Amb EMI-Odeón (1954) <i>Un gran cantante español</i>: <i>El cantar del arriero</i>, <i>Los calabreses</i>, <i>El dictador</i>, <i>El niño judío</i>, <i>El divo</i>, <i>El pájaro azul</i>, <i>La linda tapada </i>i <i>La Dogaresa</i>.</p> | |
| dc.identifier | 1576 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2668 | |
| dc.local.publicacions | <p><span class="small-caps">Redondo</span>, Marcos. <i>Un hombre que se va</i>. Barcelona: Planeta, 1974.</p> | |
| dc.peudefoto | Cartells teatrals influenciats pel disseny dels posters cinematogràfics al voltant dels anys 40. Sarsuela. Zarzuela. Teatre Líric. Teatre Líric.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><<a href="http://hemeroteca.sevilla.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1974/12/07/021.html">http://hemeroteca.sevilla.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/sevilla/abc.sevilla/1974/12/07/021.html</a>></p> <p><<a href="http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1926/03/06/023.html">http://hemeroteca.abc.es/nav/Navigate.exe/hemeroteca/madrid/abc/1926/03/06/023.html</a>></p> <p><a href="http://www.bnc.cat/content/search?SearchText=marcos+redondo&searcharg=&SearchButton=%C2%A0" target="_blank" rel="noopener">L'intèrpret a la Biblioteca de Catalunya</a></p> <p> </p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Azcune</span>, Valentin. <i>Las pequeñas colecciones teatrales de la post guerra</i>. CSIC, 2009. (Colección literatura breve).</p> <p><span class="small-caps">Casares</span>, Emilio; <span class="small-caps">Torrente</span>, Álvaro (eds.). <i>La ópera en España e Hispanoamérica</i>. Madrid: ICCMU, 2005. (Colección Música Hispana. Textos Estudios).</p> <p><span class="small-caps">Casares</span>, Emilio. <i>Diccionario de la zarzuela. España e Hispanoamérica</i>. Madrid: ICCMU, 2003.</p> <p><span class="small-caps">Lamb</span>, Andrew. «Redondo, Marcos». <i>The New Grove Dictionary of Opera</i>. Ed. Stanley Sadie. Oxford University Press, 1974. [Grove Music Online. Oxford Music Online].</p> <p><span class="small-caps">Redondo</span>, Marcos. <i>Un hombre que se va</i>. Barcelona: Planeta, 1974.</p> | |
| dc.subject | Intèrpret | |
| dc.title | Marcos Redondo |