Roser Coscolla i Ferrer

Filla de l’escultor i dramaturg Felip Coscolla i Plana, germana d’Encarnación Coscolla, actriu. Roser Coscolla va ser actriu de cinema i de teatre i va actuar, sobretot, al Teatre Romea de Barcelona, des dels anys vint fins als setanta. En cinema, va actuar en el film del 1922 El padre Juanico, una adaptació de Mossèn Janot d’Àngel Guimerà. El 1966 intervindrà també en la pel·lícula Una història d’amor, dirigida per Jordi Grau i Solà i produïda per Estela Fils (Jordi Tusell. Barcelona).

Les joves Coscolla, Roser i Encarnación, portaven una vida social remarcable, amb l’assistència a festes relacionades amb la burgesia i la intel·lectualitat catalana; valgui com a exemple d’aquesta activitat el fet que, l’any 1923, Roser fora nomenada reina de les festes dels Jocs Florals de Gràcia. L’any 1926, les germanes Coscolla participaven en un cicle de conferències sobre teatre, organitzat pel Teatre dels Poetes i impartit, per primera vegada, amb la cooperació de primeres actrius com ara Fresia Coscolla, com també es coneixia Roser.

Des de ben aviat Roser Coscolla va estar vinculada al teatre, pràcticament des que es va fundar l’Escola d’Art Dramàtic. L’any 1966 rebia una homenatge a l’Institut del Teatre, del qual havia estat alumna i professora de declamació i pràctica teatral des del 1944. Entre els assistents a l’homenatge s’hi trobaven Octavi Saltor, Guillermo Díaz-Plaja i Tomàs Roig. Defugia la publicitat fora de l’escenari i confessava que el teatre era per a ella una passió més que una professió. Va treballar amb Adrià Gual al Teatre Pompeia de Gràcia i en reconeixia la influència com a actriu.

Coscolla fou una actriu estimada pel públic barceloní, tal com es palesa a través de la premsa de l’època. Com a mostra, l’any 1934, El Baix Penedès, en un article que buscava sintetitzar els motius dels èxits teatrals de la temporada, esmenta el Teatre Romea com «la casa pairal del teatre de la nostra terra, en ell s'han forjat uns comediants que han sigut la glòria de la nostra escena i també autors, quina anomenada ha traspassat les fronteres» i de Roser Coscolla se n’afirma que hi desenvolupa un «treball discret, amarat de sobrietat» i que a cada actuació, hi «aferma la simpatia que els espectadors li professen».