Jordi Casanovas
| dc.coverage | (Vilafranca del Penedès, 9-11-1978 - ) | |
| dc.creator | Clàudia Serra | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:57Z | |
| dc.date.issued | 2022 | |
| dc.description | <p>Jordi Casanovas Güell, nascut a Vilafranca del Penedès l’any 1978, es va involucrar de ben jove en les activitats del grup de teatre amateur que hi havia a la seva ciutat. Després, va decidir inscriure’s a alguns dels cursos de dramatúrgia que oferien l’Obrador de la Sala Beckett i l’Institut del Teatre de Barcelona. Així, del 2001 i al 2005, va assistir als tallers i seminaris d’escriptura de Sanchis Sinisterra, Enric Nolla, Sergi Belbel, Juan Mayorga, Javier Daulte, Carles Batlle i Teresa Vilardell (entre d’altres), a banda de formar part d’un laboratori de creació dirigit pel dramaturg francès Yves Lebeau.</p> <p>Durant aquests anys, Casanovas també havia començat a escriure. El 2002 va guanyar el seu primer premi, l’AIET de Teatre Universitari Josep Robrenyo, amb <i>Les millors ocasions</i>. El 2003 va escriure <i>Gebre</i>, que es va estrenar a la Sala Trinitaris de Vilafranca del Penedès. Va ser aleshores quan va decidir fundar la Flyhard Theatre Company junt amb els actors Roser Blanch i Xavi Vallès. Gràcies a això, <i>Gebre </i>també es va poder representar a un parell de teatres de Barcelona: al Teatre de la Riereta i a la Sala Beckett.</p> <p>El 2004, Casanovas va estrenar una altra peça anomenada <i>I Love TV</i>, de nou a Vilafranca del Penedès. Dos anys després, l’obra es va representar a l’AREAtangent, a la Casa Bauman i, finalment, a la Sala Beckett. A partir d’aleshores la companyia es va fer més gran i va passar a ser, a més, productora (primer, dels espectacles amb text i direcció de Jordi Casanovas i, més endavant, també d’algunes peces d’altres autors que començaven a emergir a Catalunya). La companyia va ser rebatejada amb el nom de Flyhard Produccions S.L.</p> <p>Les primeres produccions de la Flyhard van ser: <i>Neoburning Generation </i>(2005) i la trilogia <i>Hardcore Videogames </i>(2006-2007), composta per les peces <i>Wolfenstein</i>, <i>Tetris </i>(totes dues estrenades a l’AREAtangent el 2006) i <i>City/Simcity</i>, representada a la Sala Beckett l’any 2007. Amb <i>Hardcore Videogames</i>, Casanovas va rebre el Premi de la Crítica Serra d’Or de Teatre (2007) i el Revelació de la XIV edició dels Premis de la Crítica de les Arts Escèniques.</p> <p>Un parell d’anys més tard, el 2009, Casanovas va ser seleccionat per participar en la cinquena edició del Projecte T-6, promogut pel Teatre Nacional de Catalunya per donar suport als dramaturgs joves. Llavors va escriure i dirigir <i>Una història catalana</i> (Premi Butaca al millor text teatral), que es va estrenar al TNC el 2011 i es va tornar a representar el 2013. El 2010 va portar a escena <i>Un home amb ulleres de pasta</i> a la Sala Flyhard (Premi a la Millor Obra del <i>Time Out</i> Barcelona). El 2012, <i>Pàtria</i>, al Teatre Lliure (Premi Ciutat de Barcelona); el 2015, <i>Vilafranca. Un dinar de festa major</i> (per la qual se li va concedir un altre Premi Butaca al millor text teatral); el 2016, <i>Port Arthur</i>, al CCCB, dins del marc del Festival de Teatre Grec; el 2017, <i>Gazoline</i>, al IATI Theater de Nova York... En definitiva, Casanovas des del principi del segle ha estrenat un gran nombre de peces, que han rebut molts reconeixements i bones crítiques. A més, per la seva trajectòria, l’autor també va ser guardonat amb el Premi Cultura 2022.</p> | |
| dc.description | <p>Casanovas és un dels autors més prolífics i més premiats de Catalunya. Ha escrit més d’una trentena d’obres, algunes en català i d’altres en castellà, que s’han representat a diversos països del món. Entre elles, cal destacar especialment els drames documentals, com ara <i>Ruz-Bárcenas</i> (estrenat a Madrid el 2014 i adaptat al cinema) o <i>Jauría</i>, que va guanyar els Premi MAX el 2020 i que s’ha estrenat també als teatres d’Anglaterra, Itàlia, Grècia, Romania, Polònia, Mèxic, Perú, Argentina, etc. A banda de la trilogia que el va consolidar com a autor (l’anomenada <i>Hardcore Videogames</i>, 2006-2007), ha escrit tres peces dedicades al que ell considera que és «la identitat catalana»: <i>Una història catalana</i> (2011), <i>Pàtria </i>(2012) i <i>Vilafranca. Un dinar de festa major</i> (2015).</p> <p>Les obres de Casanovas acostumen a tractar temes mediàtics, com ara la pandèmia de la Covid-19 i les mesures restrictives poc coherents que van impulsar molts dels governs del moment (aquest és el tema d’<i>Immunitat</i>, estrenada el 2022); el procés independentista i les actuacions policials de l’1 d’octubre (en <i>Alguns dies d’ahir</i>, de 2020), o el cas del judici de La Manada i de les violacions en grup (en <i>Jauría</i>, de 2019). Sovint, quan parteix de casos reals, utilitza la tècnica teatral verbatim, que consisteix en la reproducció exacta de fragments de processos judicials, entrevistes, etc. Casanovas acostuma a presentar-nos una història que no és més que una excusa per fer-nos reflexionar sobre el present, sobre la llibertat, sobre la democràcia, sobre nosaltres mateixos i sobre les possibles solucions que podem trobar a un determinat conflicte que afecta, és clar, els personatges de l’obra, però també el conjunt de la societat.</p> <p>Pel que fa a la seva tasca com a productor, cal destacar el suport que ha volgut donar a la dramatúrgia actual de Catalunya, especialment des de la productora Hause & Richman (H&R) i des de la Sala Flyhard (que va ser creada el 2010 expressament per a la companyia Flyhard Productions S. L. i que Casanovas va gestionar durant tres anys, des del 2010 fins al 2013). A més, Jordi Casanovas també ha promogut d’altres activitats teatrals, com ara el Torneig de Dramatúrgia Catalana que, des del 2011, se celebra cada any al Festival Temporada Alta de Girona i que ha suscitat l’interès per alguns nous autors catalans.</p> | |
| dc.identifier | 3037 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2540 | |
| dc.local.estrena | <p>(Fins al 2022)</p> <p>27 novembre 2003. <i>Gebre</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Trinitaris (Vilafranca del Penedès). Flyhard Theatre Company.</p> <p>14 novembre 2004. <i>I Love TV</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Forat del Pany (Vilafranca del Penedès). Flyhard Theatre Company.</p> <p>17 març 2005. <i>Neoburning generation</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Cal Bolet (Vilafranca del Penedès). Flyhard Theatre Company.</p> <p>24 agost 2005. <i>Kuina katalana</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Trinitaris (Vilafranca del Penedès). Flyhard Theatre Company.</p> <p>22 agost 2006. <i>Andorra</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Versus Teatre (Barcelona). Flyhard Theatre Company.</p> <p>12 gener 2006. <i>Wolfesntein</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. AREAtangent (Barcelona). Flyhard Produccions S.L.</p> <p>20 abril 2006. <i>Tetris</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. AREAtangent (Barcelona). Flyhard Produccions S.L.</p> <p>30 gener 2007. <i>City/Simcity</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Beckett (Barcelona). Flyhard Produccions SL.</p> <p>11 novembre 2008<i>. Lena Woyzeck (Després de Buchner)</i>. Jordi Casanovas (dramatúrgia a partir de l’obra Georg Buchner). Jordi Casanovas. Sala Planeta (Girona). [Festival Temporada Alta de Girona].</p> <p>2 febrer 2009<i>. La revolució</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Villarroel (Barcelona). [Premi Butaca al millor text teatral].</p> <p>16 juliol 2009. <i>Julia smells like teen spirit</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Lliure (Barcelona). [Dins del marc del Festival Teatre Grec].</p> <p>8 abril 2010. <i>Transició </i>(dins de <i>Dictadura-Transició-Democràcia</i>). Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Lliure (Barcelona).</p> <p>15 octubre 2010. <i>Un home amb ulleres de pasta</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Flyhard (Barcelona).</p> <p>7 abril 2011. <i>Una història catalana</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Nacional de Catalunya.</p> <p>21 setembre 2012. <i>Les millors ocasions</i>. Jordi Casanovas. Ferran Utzet. Sala Flyhard (Barcelona).</p> <p>12 octubre 2012. <i>Pàtria</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. El Canal, Centre d’Arts Escèniques Salt/Girona. Temporada Alta de Girona.</p> <p>23 maig 2014. <i>Ruz-Bárcenas</i>. Jordi Casanovas. Alberto San Juan. Teatro del Barrio (Madrid).</p> <p>19 febrer 2015. <i>Vilafranca. Un sopar de festa major</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Viladecans (Vilafranca del Penedès).</p> <p>24 abril 2015. <i>Idiota</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Muntaner (Barcelona).</p> <p>8 agost 2015. <i>La ruina</i>. Jordi Casanovas. Noé Denia. Teatro Lara (Madrid).</p> <p>17 setembre 2016. <i>Cervantes. El último Quijote</i>. Jordi Casanovas. Jose Luis Arellano García. Teatre GALA Washington DC.</p> <p>3 febrer 2016. <i>Hey Boy Hey Girl (a partir de Romeo y Julieta de Shakespeare)</i>. Jordi Casanovas. José Luis Arellano. Teatro Conde Duque (Madrid). La Joven.</p> <p>13 juliol 2016. <i>Port Arthur</i>.Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. CCCB (Barcelona). Festival de Teatre Grec.</p> <p>13 juliol 2016.<i>Yo, Feuerbach de Tankred Dorst</i>. Jordi Casanovas (versió de l’obra de Tankred Dorst). Antonio Simón. Teatre Lliure de Montjuïc. Festival de Teatre Grec.</p> <p>24 abril 2017. <i>Gazoline</i>. Jordi Casanovas. Jorge B. Merced. IATI Theater (Nova York).</p> <p>28 març 2018. <i>Mala broma</i>. Jordi Casanovas. Marc Angelet. Sala Muntaner (Barcelona).</p> <p>25 juliol 2018. <i>Filoctetes (versió después de Sófocles).</i> Jordi Casanovas (a partir de l’obra de Sòfocles). Antonio Simón. Festival Internacional de Teatro Clásico de Mérida.</p> <p>25 gener 2019. <i>Jauría</i>. Jordi Casanovas. Miguel del Arco. Teatro Palacio Valdés (Avilés). Kamikaze Producciones.</p> <p>6 març 2019. <i>La dansa de la venjança</i>. Jordi Casanovas. Pere Riera. Sala La Villarroel (Barcelona).</p> <p>21 maig 2019. <i>VALENCiANA.(La realitat no és suficient)</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Principal de València. IVC, Diputació de València i Festival Grec de Barcelona.</p> <p>12 març 2021. <i>Sopar amb batalla</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Teatre Borràs (Barcelona).</p> <p>26 maig 2021. <i>Alguns dies d’ahir</i>. Jordi Casanovas. Ferran Utzet. Sala Villarroel (Barcelona).</p> <p>2 desembre 2021. <i>Luna en marte</i>. Jordi Casanovas i Cristina Clemente. Dan Jemmett.Teatro Valle-Inclán (Madrid). Centro Dramático Nacional.</p> <p>2 juliol 2022. <i>Immunitat</i>. Jordi Casanovas. Jordi Casanovas. Sala Villarroel (Barcelona). Grec 2022 Festival de Barcelona.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p>«Les millors ocasions». <i>Assaig de teatre: revista de l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral</i>, núm. 41 (2004), p. 115-3. <<a href="https://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/145971">https://raco.cat/index.php/AssaigTeatre/article/view/145971</a>>. [Consulta 10 juliol 2022].</p> <p>«Andorra». <i>XIX Concurso de textos teatrales “Marqués de Bradomín” 2005</i>. Madrid: Instituto de la Juventud, 2005. [Premi Marqués de Bradomín].</p> <p><i>Beckenbauer</i>. Barcelona: Edicions 62, 2006. [Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi].</p> <p><i>Estralls</i>. València: Editorial Bromera, 2007. [Premi Teatre Ciutat de València].</p> <p><i>Wolfenstein; Tetris; City-Simcity </i>(trilogia <i>Hardcore Videogames</i>). Barcelona: Publicacions de l’Obrador Sala Beckett, 2007.</p> <p><i>La ruïna</i>. Barcelona: Edicions 62, 2008.</p> <p><i>Una història catalana</i>. Barcelona: Arola Editors, 2011. [Premi Butaca al Millor Text de la Temporada 2011].</p> <p><i>Les millors ocasions</i>. Barcelona: Edicions Sala Flyhard, 2012.</p> <p><i>Un hombre con gafas de pasta</i>. Madrid: Ediciones Antígona, 2014. [Premi Time Out a la millor obra de 2011].</p> <p><i>Vilafranca. Un dinar de festa major</i>. Barcelona: Edicions i Propostes Culturals Andana, 2015. [Premi Butaca al Millor Text de la Temporada 2016].</p> <p><i>Hey Boy Hey Girl. Remix de Romeo y Julieta, de William Shakespeare</i>. Madrid: Ediciones Antígona, 2016.</p> <p><i>Idiota</i>. Madrid: Ediciones Antígona, 2016.</p> <p><i>La dansa de la venjança</i>. Barcelona: Comanegra, 2019.</p> <p><i>Jauría</i>. Madrid: Ediciones Antígona, 2019. [Premi Max al millor espectacle teatral i a la millor adaptació o versió].</p> <p><i>Port Arthur</i>. Madrid: Ediciones Antígona, 2019.</p> <p><i>Ruz-Bárcenas</i>. Madrid: Ediciones Antígona, 2019.</p> <p><i>Jordi Casanovas. Algunes obres (2009-2019)</i>. Barcelona: Arola Editors, 2020.</p> <p><i>Mala broma</i>. Audible Originals, 2020.</p> <p><i>Las parejas</i>. Audible Originals, 2021.</p> | |
| dc.peudefoto | Entrevista a Jordi Casanovas pel programa 'Tot és comèdia', de SER Catalunya, des dels estudis de Ràdio Girona. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p><a href="https://jordicasanovas.net/">https://jordicasanovas.net/</a></p> <p><a href="https://www.contextoteatral.es/jordicasanovas.html">https://www.contextoteatral.es/jordicasanovas.html</a></p> <p><a href="https://newplayexchange.org/users/964/jordi-casanovas">https://newplayexchange.org/users/964/jordi-casanovas</a></p> | |
| dc.source | <p>«Pròleg». A: <i>Estralls</i>. València: Bromera, 2007.</p> <p><span class="small-caps">Vidal</span>, Toni. «Apunts biogràfics de Jordi Casanovas». <i>Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral</i> (2004), p. 111-113.</p> | |
| dc.subject | Dramaturg, director i productor | |
| dc.title | Jordi Casanovas |