Terri Mestres

Va ser deixebla de la professora russa de dansa clàssica Nataixa Mirskaia i després va cursar els estudis de dansa a l'Institut del Teatre, on va coincidir amb l'actriu Mercedes de la Aldea. Quan aquesta va reobrir el 1952 el Teatre Grec amb una versió d'Edipo rey, Terri Mestres formava part del cor de ballarines. Connectada amb les avantguardes de Dau al Set a través de Joan Ponç, el 1956 es va casar amb el compositor Josep M. Mestres Quadreny. El 1966 va contribuir com a ballarina, amb el pianista Carles Santos i la mezzosoprano Anna Ricci, a la creació de l'acció musical Suite bufa de Joan Brossa i Josep M. Mestres Quadreny al festival SIGMA de Bordeus, on va tenir gran impacte. A principis dels setanta, va ser professora de dansa de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual de Ricard Salvat. El 1975 va coreografiar i interpretar, amb Albert Bastardas, la peça conceptual de Ferran Garcia Sevilla Orient Occident amb música electrònica de Iannis Xenakis, a la Sala Vinçon.

Va entrar en contacte amb el coreògraf nord-americà Merce Cunningham, en una de les seves visites a Barcelona, i va ser una de les introductores de la dansa contemporània a Catalunya. Pel seu estudi de dansa van passar molts dels actors del teatre independent dels anys setanta del segle xx i alguns ballarins de la nova dansa catalana.