Gerard Vázquez
| dc.coverage | (Barcelona, 1959 - ) | |
| dc.creator | Isabel Marcillas Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:41Z | |
| dc.date.issued | 2023 | |
| dc.description | <p>Llicenciat en Psicologia per la Universitat de Barcelona, es va formar com a dramaturg en els cursos impartits per José Sanchis Sinisterra en la Sala Beckett de Barcelona. Ha estrenat diverses adaptacions teatrals, com per exemple <i>La strada</i> de Federico Fellini i Tullio Pinelli (1999), <i>Un riure en la foscor</i> de Vladímir Nabòkov (2000) o <i>Bartleby</i> de Herman Melville (2005). També ha estrenat peces de repertori propi, com ara<i> Cançons d’Alabama</i> (1998), <i>Cansalada cancel·lada</i> (1999, Premi SGAE de Teatre 1995), <i>El somriure del guanyador</i> (2002, Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi 2001), <i>Numbert</i> (2004), <i>Broc gros</i> (2004), <i>Uuuuh!</i> (2005, Premi Butaca al millor text teatral 2006 i finalista del Premi Max de les Arts Escèniques 2007, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya dins del projecte T6) i <i>Quid pro quo</i> (2008). Així mateix ha realitzat guions radiofònics per a Catalunya Ràdio –<i>Jocs abissinis</i> i <i>L’home de l’estrella</i>–. És coautor del guió de la pel·lícula <i>El pallasso i el Führer</i> (2007), produïda per Benecé i Televisió de Catalunya, basada en la seva obra teatral <i>Uuuuh!</i><i>. </i>A més ha sigut mereixedor d’altres premis, com el Premi Born de Teatre del 1997 per l’obra <i>Magma</i>, el Premi 50è Aniversari Crèdit Andorrà del 2002, el Premi Crítica Serra d’Or del 2004 al millor text per la peça <i>El retratista</i> i el Premi Recull de Teatre del 2004 per <i>Quid pro quo</i>. En l’àmbit de la direcció escènica, treballa en l'òpera <i>La Traviata</i> (1996) i és ajudant de direcció d'<i>El somni d'una nit d'estiu</i> (1997), de William Shakespeare. També dirigeix les obres <i>Quid pro quo</i> (2008) i <i>Fang a les costelles</i> (2015).</p> <p>En el període 2006-2009 Vàzquez és articulista col·laborador a <i>Entreacte</i>, revista de l'Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, i del 2010 al 2012 és col·laborador a <i>Hamlet</i>, revista de les Arts Escèniques. Així mateix, del 2013 al 2014 va exercir com a professor de Dramatúrgia a l'Escola de Lletres l'Odissea de Vilafranca del Penedès i, des del 2015, a Eòlia, Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona. Alguns dels seus textos han estat traduïts a l'anglès, el francès, l'alemany, l'italià, el suec, el serbocroat i l'albanès i algunes de les seves obres s'han representat als Estats Units, el Canadà, Itàlia, Suècia, l'Argentina i Kosovo.</p> | |
| dc.description | <p>Bona part de la seva obra s’inspira en dilemes de caràcter universal en què la memòria històrica, com a detonant contextualitzador de la trama, juga un paper rellevant. D’aquesta manera, el dramaturg explora els límits difusos entre realitat i ficció, per a sacsejar la consciència del públic lector/espectador. Així si, en <i>El somriure del guanyador </i>(2001), Vázquez indaga al voltant del sentit de la pietat i la justícia –a partir de personatges vinculats a la SS i d’altres a l’espera de l’acompliment de la sentència en el corredor de la mort als Estats Units–, en d’altres peces com ara <i>Uuuuh!</i> (2005) incideix en les relacions que s’estableixen entre l’art i la política –en aquest cas usant com a protagonista de la tragicomèdia el pallasso Charlie Rivel i com a rerefons l’horror de l’Holocaust–. Així mateix, el dramaturg confirma el seu gust per la història en <i>El retratisa </i>(2004), una ficció situada a l’Anglaterra del segle XVI. En d’altres ocasions, com en <i>Boc Gros </i>(2005), l’autor se situa en un context històric més pròxim –el Congreso Eucarístico Internacional de l’any 1952 i el Fòrum Universal de les Cultures del 2004, ambdós esdevinguts a Barcelona–, amb l’objectiu de propiciar la reflexió sobre la ruptura social entre vencedors i vençuts del conflicte bèl·lic del 1936, però també per generar el debat a l’entorn de les posicions que adoptem davant la pobresa. En definitiva, Gerard Vázquez aprofita determinats contextos històrics per a confrontar l’individu amb dilemes i tensions ètiques d’àmbit universal a través de la combinació de registres dramàtics on riure i plorar poden tindre cabuda.</p> | |
| dc.identifier | 3070 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2419 | |
| dc.local.publicacions | <p><a href="https://www.escriptors.cat/autors/vazquezg/obra/tiempo-de-ensayo"><i>Tiempo de ensayo</i></a>. Madrid: Fundación SGAE, 1996. (Versió castellana de <i>Cansalada cancel·lada</i>).</p> <p><i>Cansalada cancel·lada</i>. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 1996.</p> <p><i>Magma</i>. Tarragona: Arola, 1998.</p> <p><i>Carnaval de cendres</i>. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2001.</p> <p><a href="https://www.escriptors.cat/autors/vazquezg/obra/el-somriure-del-guanyador"><i>El somriure del guanyador</i></a>. Barcelona: Edicions 62, 2001.</p> <p><i>El retratista</i>. Tarragona: Arola, 2003.</p> <p><a href="https://www.escriptors.cat/autors/vazquezg/obra/quid-pro-quo"><i>Quid pro quo</i></a>. Barcelona: Proa, 2005.</p> <p><a href="https://www.escriptors.cat/autors/vazquezg/obra/uuuuh"><i>Uuuuh!</i></a> Barcelona: Proa, 2005.</p> <p><i>Acer inoxidable</i>. A: <i>Vint monòlegs d'autors catalans contemporanis</i>. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2003.</p> <p><i>Gonçal ho dibuixa tot</i>. A: <i>Dramatúrgia al país de les maravelles – Catorze autors escriuen per a infants i joves</i>. Barcelona: Associació d'Actors i Directors Professionals de Catalunya, 2006.</p> <p><i>Vides oposades</i>. A: <i>Teatre als instituts</i>. Barcelona: Rema, 2007.</p> <p><i>No esgotaràs tots els noms</i>. A: <i>Espriu x dotze</i>. Tarragona: Arola, 2014.</p> | |
| dc.peudefoto | Uuuuh!. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Associació d’Escriptors en Llengua Catalana: <<a href="https://www.escriptors.cat/autors/vazquezg/portic-gerard-vazquez">https://www.escriptors.cat/autors/vazquezg/portic-gerard-vazquez</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc. «L’assassinat mecanitzat». <i>Avui Cultura</i> (16 maig 2002), p. 13.</p> <p><span class="small-caps">Jané</span>, Jordi. «Charlie Rivel al TNC». <i>Avui</i> (7 novembre 2005), p. 36.</p> <p><span class="small-caps">Massip</span>, Francesc. «<i>Boc gros</i>. Un fórum de l’hòstia». <i>Avui</i> (octubre 2004).</p> <p><span class="small-caps">Pascual</span>, Artur. «Pallassos davant el tirà». <i>Avui Cultura</i> (5 abril 2006), p. 14.</p> | |
| dc.subject | Dramaturg, guionista, director | |
| dc.title | Gerard Vázquez |