Pascal Comelade
| dc.coverage | (Montpeller, 30-6-1955 - ) | |
| dc.creator | Jaume Carbonell i Guberna | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:37Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>De formació musical autodidàctica, els seus pares, Pere Comelade i Eliane Thibaut, promogueren la cultura catalana a la Catalunya del Nord durant els anys del franquisme, i, gràcies a això, tingué contacte des de ben jove amb músics i cantants del Principat. El 1974 es traslladà a Barcelona, on es relacionà amb membres de la Nova Cançó com Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra, Toti Soler i Ovidi Montllor, músics de l'Ona Laietana, així com també músics experimentals com Víctor Nubla.</p> <p>Al principi dels anys vuitanta tornà a Montpeller, on organitzà diversos concerts de rock europeu d'avantguarda. També durant aquest període aprofundí en la creació d'un estil personal i realitzà alguns enregistraments experimentals amb recursos electrònics. Durant la segona meitat dels anys vuitanta tornà a Barcelona, al barri de Gràcia, on consolidà el seu estil personal a partir de la relectura de referents de diversos camps de la música i la creació d'obra pròpia, basant-se en la introducció d'instruments de joguina, amb un llenguatge innovador però que parteix de la tradició i de l'avantguarda artística i musical. A finals dels anys vuitanta fixà la seva residència a Ceret, des d'on ha treballat en molts projectes musicals i interdisciplinaris. Ha col·laborat amb Toti Soler, Gerard Jacquet, PJ Harvey, Robert Wyatt, Richard Pinhas i Cathy Claret. També va col·laborar amb Sisa i, més recentment, amb Albert Pla en l'espectacle i el disc <i>Somiatruites</i> (2011) i amb Pau Riba per al disc <i>Mosques de colors </i>(2013).</p> <p>Ha fet concerts arreu d'Europa, especialment a França, i també al Japó, on gaudeix de gran reconeixement i on s'ha creat una banda anomenada Pascals, basada en la seva música, que ha editat els discs <i>Pascal Comelade presents Pascals </i>i<i> Abiento.</i></p> <p>Ha creat també diverses bandes sonores a França i també ha compost música per a dansa i teatre, com per exemple per als espectacles <i>Zumzum-ka i Psitt!!, Psitt!!,</i> de la companyia de Cesc Gelabert, i també per a la versió teatral de <i>La plaça del diamant</i> que realitzà Joan Ollé. També ha fet música per a televisió, com <i>Sense el ressò del dring</i>, destinada a la campanya de promoció d'estiu de Televisió de Catalunya del 2004.</p> <p>Una de les seves línies de treball són les versions i adaptacions de peces d'autors que han estat referents en el seu imaginari. Es pot veure en molts dels seus àlbums, com ara <i>Danses et Chants de Syldavie</i><span style="font-size: 12pt;">. </span>També ha treballat la música tradicional catalana, com en els àlbums <i>Música Pop</i> - <i>Danses de Catalunya Nord</i> i els dos volums de <i>Pop Songs del Rosselló</i><span style="font-size: 12pt;">, </span>amb Gerard Jacquet. També ha versionat sardanes amb la Cobla Sant Jordi, himnes revolucionaris i peces de cantants catalans com Ovidi Montllor i Pau Riba.</p> <p>El 1983 formà la Bel Canto Orquestra, amb què acostuma a tocar en directe. Hi han passat multitud de músics diferents i ha col·laborat amb altres formacions, com La Vella Dixieland. Amb aquesta orquestra ha fet espectacles interdisciplinaris amb la participació del poeta Enric Casasses. </p> | |
| dc.description | <p>Pascal Comelade és un músic heterodox i complex. Se l'ha relacionat amb el rock d'avantguarda, amb el minimalisme, però també s'ha acostat al jazz, sempre amb unes referències clares ben arrelades en la música popular, ja sigui de manera literal o conceptual.</p> <p>La seva amplíssima discografia el converteix en un dels creadors més originals i versàtils del panorama musical actual, capaç d'enfrontar-se amb diferents propostes estètiques, però sempre des de la seva personalitat i el seu segell propi.</p> | |
| dc.identifier | 1528 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2749 | |
| dc.peudefoto | Retrat de Pascal Comelade (creative commons) | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé (ed.). <i>Història de la música catalana, valenciana i balear</i>, Barcelona: Edicions 62, vol. V, 2001, p.152; vol. VII, 2002, p. 44.</p> | |
| dc.title | Pascal Comelade |