Bar musical Tinta Roja
| dc.coverage | 2001 | |
| dc.coverage.spatial | C/ Creu dels Molers, 17. Barcelona | |
| dc.creator | Ivan Alcázar Serrat | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:06:40Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>Situat a la planta baixa d'un edifici d'habitatges de la dècada del 1930, en un carrer del barri del Poble Sec, a pocs metres del Paral·lel. El bar Tinta Roja es troba al local d'una antiga vaqueria, on després hi hagué una petita fàbrica i taller. En una nau llarga i estreta i a doble espai, es divideix en diferents àmbits, amb successius espais intermedis (la Sala Malena i Espacio sillones) i la Sala Gardel al fons. Aquesta darrera sala és l'espai principal del bar, on se celebren els espectacles i «milongas». Té un aforament de cent espectadors, amb un petit escenari (de 6 x 4 m aproximadament) presidit per un retrat de Carlos Gardel, i tot de cordes i trapezis distribuïts caient del sostre de la sala. La sala té una estètica que no passa de moda perquè ja va néixer vella, <em>vintage</em> o encantadora i atrotinada, a partir d'un bigarrament de mobiliari antic i construccions de bricolatge, amb capçals de llit de fusta com a frontons dels separadors, grans miralls de marc massís i vidre picat, ventalls a gran escala, i una taquilla que reaprofita un confessionari a l'avantsala de la Sala Gardel. Tal com passa a la resta del bar, on la decoració és fruit del reciclatge i el reaprofitament, amb una il·luminació tènue a base de petites làmpades disperses. El conjunt ofereix una atmosfera bohèmia i decadentista, en un ambient oníric que sembla desdibuixat pel fernet. Els quadres de gran format de pintura digital, amb temes eròtics i paisatgístics d'un colorisme saturat, es troben pels murs de tot l'establiment. Són obra del fundador del local, l'argentí Hugo Zubillaga, que volia donar a aquest espai d'art de la seva ciutat d'acollida una ambientació <em>porteña</em>. També el nom del local es refereix al famós tango, composat per Cátulo Castillo i Sebastián Piana, tot un himne a la melanconia que taca també les parets del local: «Tu ilusión / De ladrillo feliz / Sobre mi callejón / Con un borrón / Pintó la esquina...».</p> | |
| dc.description | <p>L'espai es reivindica com a «Milonga de Tango, Bailanta, Teatro Contemporáneo, Fábrica y también la mezcla de Castillo, con Expreso Oriente, Titánic, Museo de Cera o Feria de Atracciones». Decoració, ambient, esperit i activitat artística remeten a locals mítics de Buenos Aires com El Boliche de Roberto, el Bar Sur o fins i tot La Catedral del Tango. A Barcelona, es troba en veïnatge i consonància amb l'antiga artèria teatral i musical del Paral·lel, tal com altres locals de petit format del barri (com la Hiroshima, també amb gestor argentí) i té a més altres referents locals en l'antre de vellut de la cocteleria Rouge, l'ambient domèstic i bohemi de l'antic Pipa Club, els trapezis del London Bar o la intimitat del cafè-cabaret del Teatreneu. Definit com un espai d'art, amb exposicions d'arts plàstiques i fotografia, el Tinta Roja compta amb una programació setmanal que inclou la milonga (balls de tango, dues sessions al mes), espectacles de varietats i cabaret, circ, monòlegs, teatre d'improvisació, <em>slams</em> i recitals de poesia i concerts de grups de tota mena, de cantautors i eclèctics (flamenco, rock, jazz...).</p> | |
| dc.identifier | 2488 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2052 | |
| dc.peudefoto | Fotografia del bar musical Tinta roja. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p>Web del Tinta Roja <<a href="http://www.tintaroja.cat/">http://www.tintaroja.cat/</a>></p> | |
| dc.source | <p><span class="sense-estil small-caps">Tinta Roja</span><em> </em><<a href="http://www.tintaroja.cat/descripcion/">http://www.tintaroja.cat/descripcion/</a>>. [Consulta: 15 juliol 2018].</p> | |
| dc.title | Bar musical Tinta Roja |