Pep Duran Esteva
| dc.coverage | (Vilanova i la Geltrú, 1955 - ) | |
| dc.creator | Isabel Rojas Casas | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:40Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p class="p1">Pep Duran ha treballat des dels inicis amb l’escenografia i les arts plàstiques simultàniament i al mateix nivell, la qual cosa ha produït una mena de retroalimentació que li ha permès desenvolupar les seves propostes des d’un punt de vista molt particular sobre la construcció, l’espai i la representació.</p> <p class="p1">La seva formació acadèmica es va iniciar a Vilanova i la Geltrú, on va estudiar a l’Escola de Formació Artística. Als inicis dels anys setanta es va traslladar a Barcelona i va realitzar els Estudis superiors en escenografia i figurinisme a l’Escola Superior d'Art Dramàtic de Barcelona, on va tenir com a professors Fabià Puigserver i Iago Pericot. Va obtenir la Beca al Teatre Lliure del 1978 al 1979. Actualment, Pep Duran és també professor a l’Institut del Teatre de Barcelona, on es va formar com a escenògraf.</p> <p class="p2">La seva obra artística ha sigut exposada a nombroses galeries i museus de Barcelona, Madrid, València, Lisboa, Florència, Berlín i moltes altres ciutats europees i de l’Estat espanyol.</p> <p class="p2">Com a escenògraf i director d’art de cinema, ha treballat en nombrosos projectes des del 1977. Des dels seus inicis, als anys setanta, va crear escenografies i vestuaris per a obres del Teatre Lliure i de la companyia Tricicle. Al llarg de la seva carrera ha col·laborat amb prestigiosos directors com Fabià Puigserver, Iago Pericot, Joan Ollé, Josep Maria Mestres i Magda Puyo, entre d’altres. Pep Duran també ha treballat en molts projectes al costat de l'escenògrafa i figurinista Nina Pawlowsky.</p> <p class="p1">Ha rebut els següents premis i reconeixements:</p> <p class="p4">-Premi de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya al Millor Tècnic pel vestuari de la pel·lícula <i>Luces y Sombras</i> de Jaime Camino. 1989.</p> <p class="p4">-Premi del públic a la millor escenografia de <i>La Filla del Mar</i>. Tarragona, 2002.</p> <p class="p4">-Premi de la Crítica de Teatre a l’obra <i>Les Variacions Goldberg</i>. València, 2005.</p> <p class="p4">-Premi Serra D’Or al millor espectacle per <i>UUUUH! </i>Barcelona, 2005.</p> | |
| dc.description | <p class="p1">Pep Duran destaca tant a l’àmbit de les arts plàstiques com al de l’escenografia i ha aconseguit desenvolupar ambdues trajectòries de manera simultània i entrellaçada. El que Duran intenta, segons ell mateix diu a una entrevista de Rosa Peralta (2008), és «dissoldre els espais pròpiament teatrals dels espais pròpiament museístics o artístics».</p> <p class="p1">La seva concepció de l’escenografia és principalment conceptual i es basa en una visió poètica que té sempre la intenció de suggerir més que mostrar. Per això, els seus treballs escenogràfics no tenen com a punt de partida el realisme, encara que, si el projecte té alguna referència d’època, la respecta. </p> <p class="p1">La visió que Duran té de l’escenografia té molt a veure amb la seva relació amb els objectes com a artista i la <i>fisicitat</i> que tenen els objectes i els seus materials. En aquest sentit, els seus treballs com a escenògraf són en sintonia amb la <i>fisicitat</i> d’alguns treballs de Joan Miró, Tadeuz Kantor o Antonin Artaud. La seva particular idea del que per a ell és una posada en escena té molt a veure amb «l’arquitectura del lloc i els “accidents” de la sala». L’espai és un punt de partida essencial, «els teatres et fan modificar l’obra [...]. Artaud deia que l’escenari és un espai físic a ocupar» («Entrevista amb Pep Duran», Peralta, 2008).</p> | |
| dc.identifier | 2875 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2761 | |
| dc.local.estrena | <p class="p1">Alguns dels treballs escenogràfics més destacats:</p> <p class="p1">29 octubre 1978. <i>La nit de les tríbades.</i> Per Olov Enquist. Direcció de Fabià Puigserver. Teatre Municipal de Girona. Producció de Teatre Lliure. (Escenografia i vestuari amb Nina Pawlowski).</p> <p class="p1">14 maig 1982. <i>Baal</i>. Bertolt Brecht. Direcció de Joan Ollé. Teatre Lliure de Barcelona. (Escenografia: Pep Duran. Vestuari: Pep Duran i Nina Pawlowsky).</p> <p class="p1">1 febrer 1991. <i>Indian Summer</i>. Rodolf Sirera Turó.<span class="Apple-converted-space"> </span>Direcció de Guillermo Heras. Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia i vestuari amb Nina Pawlowski).</p> <p class="p1">11 octubre 1995. <i>A l’est de qualsevol lloc</i>. Edward Thomas. Direcció de Josep Maria Mestres. Sala Ovidi Montllor de Barcelona. (Escenografia i vestuari).</p> <p class="p5">18 abril 2002. <i>La filla del Mar</i>. Àngel Guimerà. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Nacional de Catalunya. (Escenografia).</p> <p class="p1">3 maig 2004. <i>Il mondo della luna</i>. Carlo Goldoni. Direcció escènica: Iago Pericot. Direcció musical: Josep Caballé. Teatre Lliure de Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p1">2004. <i>El otro lado de la cama</i>. David Serrano; Roberto Santiago. Direcció escènica: Josep Maria Mestres. Direcció musical: Coque Malla. Teatro Amaya de Madrid. (Escenografia i vestuari).</p> <p class="p1">14 abril 2005. <i>El Professional</i>. Dusan Kovacevic. Direcció de Magda Puyo. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia i vestuari).</p> <p class="p3">3 novembre 2005. <i>Uuuuh!</i> de Gerard Vázquez. Direcció de Joan Font. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia i vestuari amb Nina Pawlowski).</p> <p class="p1">2 desembre 2005. <i>Paradís</i>. Jordi Galcerán; Esteve Miralles; música de Albert Guinovart. Direcció escènica: Josep Maria Mestres. Direcció musical: Sergi Cuenca. Temporada Alta, Teatre de Salt, Girona. (Escenografia).</p> <p class="p1">7 febrer 2006. <i>Aurora De Gollada</i>. Beth Escudé.<span class="Apple-converted-space"> </span>Direcció de<span class="Apple-converted-space"> </span>Beth Escudé. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia i vestuari amb Nina Pawlowski).</p> <p class="p1">8 febrer 2007. <i>Temps real</i>. Albert Mestres.<span class="Apple-converted-space"> </span>Direcció de Magda Puyo. Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia i vestuari).</p> <p class="p7">19 abril 2007.<span class="Apple-converted-space"> </span><i>El Ventall de Lady Windermere</i>.<span class="Apple-converted-space"> </span>Oscar Wilde. Direcció de Josep Mª Mestres. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p7">29 novembre 2008. <i>Mamma Medea</i>. Tom Lanoye.<span class="Apple-converted-space"> </span>Direcció de Magda Puyo. Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia i vestuari).</p> <p class="p7">19 març 2009. <i>La infanticida</i> i <i>Germana Pau</i>. Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert i Paradís). Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia i vestuari).</p> <p class="p7">10 juliol 2010.<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Almuerzo en casa de los Wittgenstein</i>. Thomas Bernhard. Direcció de Josep Mª Mestres.<span class="Apple-converted-space"> </span>Teatre Romea de Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p7">4 febrer 2011. <i>Truca un inspector</i>. J.B.Priestley. Direcció Josep Mª Pou. Teatre Goya de Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p7">24 febrer 2011. <i>Un mes al camp</i>. Ivan Turguénev. Direcció de Josep Mª Mestres. Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p7">31 gener 2012.<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Dispara</i> / <i>Agafa tresor</i> / <i>Repeteix</i>. Mark Ravenhill. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Lliure de Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p7">1 maig 2013. <i>Llibertat!</i> Santiago Rusiñol.<span class="Apple-converted-space"> </span>Direcció de Josep Maria Mestres. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p7">16 abril 2015.<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Frank V. Opereta d’una banca privada</i>.<span class="Apple-converted-space"> </span>Friedrich Dürrenmatt. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Lliure de Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p7">2 juliol 2015.<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Neus Català. Un cel de plom</i>. Carme Martí. Direcció de Rafel Duran. Sala Muntaner, Barcelona. (Escenografia i vestuari).</p> <p class="p7">6 octubre 2016. <i>El coratge de matar</i>. Lars Noren. Direcció de Magda Puyo. Sala Petita del Teatre Nacional de Catalunya, Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p7">13 febrer 2018. <i>El fantasma de Canterville</i>. Oscar Wilde. Direcció de Josep Maria Mestres. Teatre Condal de Barcelona. (Escenografia).</p> <p class="p7">26 maig 2021. <i>I només jo vaig escapar-ne</i>. Caryl Churchill. Direcció Magda Puyo. Sala Fabià Puigserver del Teatre Lluire, Barcelona. (Escenografia).</p> | |
| dc.peudefoto | Figurí de Pep Duran per a l'obra Baal. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <p class="p2"><a href="https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0246516.xml">Pep Duran a enciclopèdia.cat</a></p> <p class="p2"><a href="https://www.institutdelteatre.cat/ca/estudis/professorat/id73/duran-esteva-josep-lluis.htm">Pep Duran al directori de professionals de l'Institut del Teatre</a></p> <p class="p2"><a href="https://www.teatro.es/profesionales/pep-duran-7426/estrenos">Pep Duran al Centro de Documentación de las Artes Escénicas y de la Música</a></p> <p class="p2"><a href="https://www.lasnuevemusas.com/pep-duran-esteva-coreografias-conceptuales">Article de Ramon Casalé sobre Pep Duran a <i>Las nueve musas</i></a> (20 abril 2020)</p> <p class="p2"><a href="https://elpais.com/ccaa/2016/10/23/catalunya/1477245512_087520.html">Article de Roberta Bosco sobre Pep Duran a <i>El País</i></a> (23 octubre 2016)</p> <p class="p2"> </p> | |
| dc.source | <p class="p1"><span class="small-caps">Peralta Gilabert</span>, Rosa. «Entrevista amb Pep Duran». <span class="s1"><i>Assaig de teatre: revista de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral</i> (Barcelona: Universitat de Barcelona), núm. 72 (2009), p. 49-57. (Monogràfic: Escenògrafs catalans contemporanis).</span></p> <p class="p1"><span class="s1"><span class="small-caps">Puntí</span>, Jordi; <span class="small-caps">Ferrer Lerín</span>, Francisco.<span class="Apple-converted-space"> </span>«Pep Duran. Una cadena d’esdeveniments». Barcelona: Àrea de Publicacions del MACBA, 2011. (Sèrie Capella).</span></p> | |
| dc.subject | Escenògraf, pintor i escultor | |
| dc.title | Pep Duran Esteva |