Juan Vicente Martínez Luciano
| dc.coverage | (Alacant, 1955 - ) | |
| dc.creator | Ramon X. Rosselló | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:09Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p><span style="line-height: 150%;">J. V. Martínez Luciano és professor del Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València, especialitzat en teatre anglés.</span><span style="line-height: 150%;"> Des de la dècada dels anys noranta del segle passat ha estat vinculat al teatre públic com a membre</span><span style="line-height: 150%;"> del comité de lectura del Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana (1992-1994), de la comissió avaluadora de les ajudes valencianes al sector, de la comissió avaluadora de les ajudes del Ministeri de Cultura o com a membre del Consell Rector de Teatres de la Generalitat (1997-2005). Finalment, ocupà el càrrec de director general de Teatres de la Generalitat, des de febrer del 2004 fins al juny del 2005, del qual fou destituït, no sense polèmica, després d'una temporada ben destacada. </span><span style="line-height: 150%;">Una altra de les seues facetes és la de productor teatral, arran de la creació el 2000 de Dramatúrgia 2000, productora que ha apostat pel teatre contemporani, tant d'autoria valenciana (Disla, Misó, Pujol o Roberto García) com estrangera (Michel Verly, Gianni Clementi o Frank MacGuiness), amb més de deu produccions realitzades. A més, Martínez Luciano, sol o en col·laboració amb Ana Gimeno, dels anys noranta ençà és responsable d'un conjunt ampli i rellevant de traduccions, majoritàriament d'autors en llengua anglesa, </span><span style="line-height: 150%;">tant per a companyies com per a centres públics. Quant a les primeres, trobem els treballs per a la companyia La Pavana: </span><em style="line-height: 150%;">La mujer de negro</i>,<span style="line-height: 150%;"> de S. Mallatratt i S. Hill (1991), </span><em style="line-height: 150%;">Pánico Contenido</i>,<span style="line-height: 150%;"> de Clare McIntyre (1993), </span><em style="line-height: 150%;">Función para dos personajes</i>,<span style="line-height: 150%;"> de Tennessee Williams (1995),</span> <em style="line-height: 150%;">Titanic</i>,<span style="line-height: 150%;"> de Chistopher Durang (1998) o </span><em style="line-height: 150%;">Algo auténtico</i>, <span style="line-height: 150%;">de Tom Stoppard (2000). Per a altres companyies ha traduït </span><em style="line-height: 150%;">Como perros, </i><span style="line-height: 150%;">de Nigel Williams (1995), </span><em style="line-height: 150%;">Blues</i>,<span style="line-height: 150%;"> de T. Williams (1996), </span><em style="line-height: 150%;">Carta a una hija</i><span style="line-height: 150%;">, d'Arnold Wesker (1997), </span><em style="line-height: 150%;">Laurel y Hardy van al cielo,</i><span style="line-height: 150%;"> de Paul Auster (1998), </span><em style="line-height: 150%;">Aquella nit amb Lluís, </i><span style="line-height: 150%;">de Kevin Elyot (1998), o </span><em style="line-height: 150%;">El botín</i>,<span style="line-height: 150%;"> de Joe Orton (2000). Per al Moma Teatre va traduir</span><em style="line-height: 150%;"> Naturaleza y propósito del universo</i>, <span style="line-height: 150%;">de C. Durang (1999) i</span><em style="line-height: 150%;"> La col·lecció, Nit </i><span style="line-height: 150%;">i </span><em style="line-height: 150%;">Monòleg,</i><span style="line-height: 150%;"> de Harold Pinter (2002). Les darreres traduccions han estat</span><em style="line-height: 150%;"> La gata y el búho, </i><span style="line-height: 150%;">de Bill Manhoff (2010), per a Ornotorincs, i </span><em style="line-height: 150%;">Pánico,</i><span style="line-height: 150%;"> de C. McIntyre (2010), per a Zircó. Per al teatre públic, s'ha fet càrrec d'</span><em style="line-height: 150%;">El enemigo de la clase</i><span style="line-height: 150%;">, de N. Williams (1993), </span><em style="line-height: 150%;">Gorilas,</i><span style="line-height: 150%;"> de John Godber (1993), </span><em style="line-height: 150%;">Madres</i>, <span style="line-height: 150%;">de Wesker (1994),</span><em style="line-height: 150%;"> Un fénix demasiado frecuente</i>, <span style="line-height: 150%;">de Chistopher Fry (</span><span style="line-height: 150%;">1998), </span><em style="line-height: 150%;">Bona nit, mare</i>,<span style="line-height: 150%;"> de Marsha Norman (2000), </span><em style="line-height: 150%;">Infinities</i>,<span style="line-height: 150%;"> de John D. Barrow (2002), </span><em style="line-height: 150%;">Un enemic del poble,</i><span style="line-height: 150%;"> d'Ibsen-Arthur Miller (2003), i </span><em style="line-height: 150%;">Sopa de pollastre amb ordi</i>,<span style="line-height: 150%;"> de Wesker (2004). En els darrers anys destaquen les traduccions per a produccions no valencianes, sobretot de companyies o institucions ubicades a Madrid: </span><em style="line-height: 150%;">Shadowboxing</i><span style="line-height: 150%;">, de James Gaddes (2002), dirigida per Manuel de Benito, </span><em style="line-height: 150%;">Wit</i>, <span style="line-height: 150%;">de Margaret Edson, estrenada al Teatre Borràs (2003), dirigida por Lluís Pasqual,</span><em style="line-height: 150%;"> Un ligero malestar </i><span style="line-height: 150%;">i</span><em style="line-height: 150%;"> La última copa</i>, <span style="line-height: 150%;">de Pinter, per al Teatro Español (2007),</span><em style="line-height: 150%;"> La lección</i>, <span style="line-height: 150%;">de Ionesco, estrenada al Teatro Español (2009), </span><em style="line-height: 150%;">Realidad</i>, <span style="line-height: 150%;">de Tom Stoppard, estrenada al Teatro María Guerrero (Centro Dramático Nacional) el 2010, </span><em style="line-height: 150%;">Los días felices</i>,<span style="line-height: 150%;"> de Beckett, estrenada als Teatros del Canal (2011), i </span><em style="line-height: 150%;">Oleanna</i>,<span style="line-height: 150%;"> de David Mamet, estrenada al Teatro Español (2011). A més, és el fundador de la col·lecció «Teatro Siglo XX», la qual, a hores d'ara, ha passat a denominar-se «T</span><span style="line-height: 150%;">eatro Siglo XXI».</span></p> | |
| dc.description | <p>La contribució de Martínez Luciano va lligada als seus diferents àmbits d'actuació, des de la traducció, on ha esdevingut un referent de la traducció d'autors en llengua anglesa, fins a l'edició, un camp en què la seua tasca ha permés, entre d'altres, la difusió d'una part important dels autors valencians, tant en castellà com en català<span style="line-height: 15px;">. A més, amb la creació de Dramatúrgia 2000 s'ha sumat a l'impuls del teatre privat valencià, amb un decidit suport al teatre de text contemporani.</span></p> <p><span style="line-height: 15px;">Finalment, tot i que per raons polítiques la seua etapa al front de Teatres de la Generalitat Valenciana va ser breu, destaca la seua vinculació a l'assessorament i a la gestió de les arts escèniques, on ha mostrat les vies per les quals podia discórrer un teatre públic de qualitat. </span></p> | |
| dc.identifier | 1102 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2611 | |
| dc.local.publicacions | <p>(Selecció. Col·lecció «Teatro Siglo XX»)</p> <p><em style="line-height: 150%; text-indent: -1cm;">La mujer de negro,</i><span style="line-height: 150%; text-indent: -1cm;"> de Susan Hill i Stephen Mallatratt. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. València: 1993.<br /></span></p> <p><i>El enemigo de la clase,</i> de Nigel Williams. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. València: 1993.</p> <p><i>Pánico contenido, </i>de Clare McIntyre. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. València: 1993.</p> <p><em style="line-height: 150%; text-indent: -1cm;">Azúcar y especias,</i><span style="line-height: 150%; text-indent: -1cm;"> de Nigel Williams. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. </span>València: 1995.</p> <p><em style="line-height: 150%; text-indent: -1cm;">Función para dos personajes,</i><span style="line-height: 150%; text-indent: -1cm;"> de Tennessee Williams. Trad. Ana Gimeno i J. V. Martínez Luciano. </span>València: 1996.</p> <p><i>Algo auténtico,</i> de Tom Stoppard. Trad. J. V. Martínez Luciano. València: 2000.</p> | |
| dc.peudefoto | La mujer de negro. Teatre Villarroel, 9 septiembre- 3 diciembre 2000. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.subject | Emprenedor | |
| dc.title | Juan Vicente Martínez Luciano |