Joan Timoneda
| dc.coverage | (València, l'Horta, ca 1518/1520 - València, l'Horta, 1583) | |
| dc.creator | Josep Lluís Sirera | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:54Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>De família menestral, Timoneda va treballar inicialment d'assaonador. Aviat, però, es va dedicar al negoci dels llibres, no sols venent-ne sinó propiciant-ne la publicació a l'estil dels actuals editors, especialitzant-se en llibres de preu econòmic de tipus pràctic, religiós i literari, així com de plecs solts. Fruit d'aquesta dedicació van ser diversos reculls de <i>romances</i><i> </i>i diversos cançoners, entre els quals destaca amb llum pròpia <i>Flor de enamorados</i> (1562), que inclou 54 composicions en català d'un total de 280.</p> <p>Com a autor, Timoneda va escriure nombroses poesies, que va publicar habitualment als cançoners i romancers que ell mateix editava. Sobresurt, però, com a narrador, amb col·leccions de relats breus (<i>novelle</i>) i facècies. La més coneguda és <i>El Patrañuelo</i> (1567), un recull de vint-i-dues <i>novelle</i> que és capdavanter d'aquest gènere en les lletres espanyoles.</p> <p>Al costat de la seua tasca com a literat, llibreter i editor, cal situar la seua dedicació al teatre. Actor esporàdic, han estat lloades les edicions de les obres dramàtiques de dos dels primers dramaturgs castellans del període: Alonso de la Vega (<i>Las tres famosísimas comedias</i>, 1566) i, sobretot, Lope de Rueda (<i>Las cuatro comedias</i> i els<i> </i><i>pasos</i> recollits a <i>El Deleitoso</i>, 1567, i la col·lecció de <i>pasos</i> <i>Registro de representantes</i>, 1570). Atès que totes aquestes col·leccions van ser editades després de la mort dels autors, hom ha discutit fins a quin punt Timoneda es va limitar a preparar-ne l'edició o si, com sembla més probable, va revisar i esmenar també les obres.</p> <p>Timoneda, però, no es va limitar a fer d'editor sinó que va publicar també diversos reculls de textos dramàtics, dels quals va responsabilitzar-se de manera explícita. És el cas de les <i>Tres comedias</i>, editades per ell el 1559, que són dues versions lliures d'obres de Plaute (<i>Amphitrion</i>,<i> </i><i>Menenos</i>) i una altra d'Ariosto (<i>Cornelia</i>). Totes tres estan escrites en prosa i són bons exemples de dramatúrgies d'actualització i contextualització a la societat valenciana del moment. El 1565, i amb el pseudònim de Juan de Diamonte, va publicar un recull d'obres teatrals en vers, la <i>Turiana</i>. Hi trobem farses molt divertides com <i>La Trapacera</i> i, fins i tot, una tragicomèdia, <i>La Filomena</i>. Hi ha discussió sobre si es tracta d'obres originals seues (com és l'opinió dominant) o ens trobem davant dramatúrgies més o menys lliures d'obres preexistents. En qualsevol cas, la col·lecció té un fort to populista amb presència de personatges còmics (els <i>bobos</i>), enjòlit, situacions sentimentals i barreja d'estils, que les allunya del to cultista de les <i>Tres comedias</i> i les acosta a la pràctica de les primeres companyies professionals del període.</p> <p>Timoneda també és autor i editor de teatre religiós. Les obres d'aquest estil es troben agrupades en tres col·leccions: el <i>Ternario espiritual</i> (1558) i els dos <i>Ternarios sacramentals</i> (tots dos del 1575). Es tracta d'obres que se situen decididament en el camí de la consolidació del gènere dels <i>autos sacramentales</i> castellans i s'allunyen, en conseqüència, de la tradició dels misteris autòctons —per inspiració, això, de l'arquebisbe de València, Joan de Ribera (un dels promotors de la Contrareforma a les nostres terres)—. Destaquen molt especialment dos <i>autos</i> del primer ternari: l'<i>Aucto del Castillo de Emaús</i>, en català i castellà, i l'<i>Aucto de la Iglesia</i>, en català.</p> | |
| dc.identifier | 1045 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2521 | |
| dc.local.publicacions | <p><span class="small-caps">Batllori</span>, J. M. (int. i ed.). A: <span class="small-caps">Timoneda</span>, Joan. <i>L'Església militant</i> i <i>El castell d'Emaús</i>. Barcelona: Edicions 62, 1967.</p> <p><span class="small-caps">Juliá Martínez</span>, Eduardo (int. i ed.). A:<i> </i><i>Obras de Juan de Timoneda.</i><i> </i>Madrid: Real Academia Española, 1947.</p> | |
| dc.peudefoto | Joan Timoneda (creative commons) | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Diago Moncholí</span>, Manuel Vicente. «La práctica escénica populista en Valencia». A: <span class="small-caps">Diago</span>, Manuel V.; <span class="small-caps">Ferrer</span>, Teresa (eds.). <i>Teatro y prácticas escénicas, I: El Quinientos valenciano</i>. València: Institució Alfons el Magnànim, 1984, p. 329-353.</p> <p><span class="small-caps">Fuster</span>, Joan. <i>La Decadència al País Valencià</i>. Barcelona: Curial, 1976.</p> <p><span class="small-caps">Garcia Santosjuanes</span>, Carmen. «El teatro religioso de Joan Timoneda». A: <span class="small-caps">Diago</span>, Manuel V.; <span class="small-caps">Ferrer</span>, Teresa (eds.). <i>Teatro y prácticas escénicas, I: El Quinientos valenciano</i>. València: Institució Alfons el Magnànim, 1984, p. 137-161.</p> <p><span class="small-caps">Juliá Martínez</span>, Eduardo. «Originalidad de Timoneda». <i>Revista Valenciana de Filología</i>, núm. V (1955-1958), p. 91-151.</p> <p><span class="small-caps">Wardropper</span>, Bruce W. <i>Introducción al teatro religioso del Siglo de Oro</i>. Salamanca: Anaya, 1967.</p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Joan Timoneda |