Alfred Badia i Gabarró

Maria Moreno Domènech

Alfred Badia i Gabarró

dc.coverage	(Barcelona, 1912 - Barcelona, 24-3-1994)
dc.creator	Maria Moreno Domènech
dc.date.accessioned	2026-01-14T15:36:46Z
dc.date.issued	2021
dc.description	<p class="p1">Alfred Badia i Gabarró neix a Barcelona el 1912. Estudia comerç als Jesuïtes de Casp; als quinze anys obté el títol de gerent comercial i comença a treballar a l’agència de borsa i canvi. El 1931 segueix a l’Institut Jaume Balmes un curs d’accés la Universitat; a partir d’aquest moment, comença a interessar-se per la filosofia, descobreix la poesia i es compromet políticament amb el moviment catalanista.</p> <p class="p1">El 1937 Badia segueix a la Universitat de Barcelona un curs sobre gramàtica normativa del català impartit per Pompeu Fabra. El mateix any obté el títol de practicant de medicina, fet que li permet participar en els equips sanitaris del front d’Aragó. El 1938 s’exilia a França i és internat al Camp d’Argelers, on cau malalt de febre tifoide. Després de superar la malaltia, entre finals del 1939 i el 1940 torna a Barcelona i continua treballant com a gerent comercial. El 1948 es llicencia en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, comença a treballar als Jesuïtes del carrer de Casp i es dedica a l’escriptura i a la traducció.</p> <p class="p1">La seva producció teatral s’inicia a la dècada dels anys cinquanta amb les obres <i>La sirena i el matí</i>, de la primera meitat dels anys cinquanta,<i> </i>i <i>El conjur, </i>de la segona, ambdues inèdites.</p> <p class="p2">El 1961 rep el premi bianual Joan Santmaria per <i>Calpúrnia</i>, una comèdia-ballet àcida que, des d’una perspectiva irònica, explora la naturalesa humana a través de l’element cibernètic. Reprenent el mite de Pigmalió amb un regust autodestructiu, planteja els problemes ètics i metafísics que implica la creació de vida artificial i mostra com afloren les inquietuds latents de l’home, en una recerca —profundament ingènua i amb evidents tocs de patetisme— de la dona ideal. Publicada al sisè volum de «Quaderns de Teatre A.D.B.» (Joaquim Horta Editor), s’estrena el 28 de<span class="Apple-converted-space"> </span>febrer del 1962 al Palau de la Música Catalana. El muntatge, a càrrec de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, és dirigit per Jordi Sarsanedas i protagonitzat per Núria Picas, amb la participació de Rafael Vidal Folch, Frederic Roda i Núria Feliu.</p> <p class="p2">El 1962 rep el Premi Ignasi Iglésias en el marc dels Jocs Florals de l’exili a Xile per l’obra <i>El penúltim silenci, </i>una peça inèdita que no s’ha conservat. Vers la segona meitat dels anys seixanta escriu <i>Divisió d’incendi</i>, un impromptu inèdit en un acte que<span class="Apple-converted-space"> </span>s’inscriu dins del corrent del teatre de l’absurd.</p> <p class="p2">El 1971 publica <i>Una croada, </i>una faula política amb alguns tocs propis del teatre de l’absurd situada al segle XIII que té com a protagonista Pere I d’Aragó, que defensa dels seus vassalls albigesos contra la croada de Simó de Montfort. L’obra és publicada a la col·lecció de teatre el Galliner, d’Edicions 62.</p> <p class="p2">El 1971, un jurat format per Xavier Fàbregas, Joan de Sagarra, Frederic Roda, Martí Farreras i Joan Anton Benach el guardona amb el Premi Josep Maria de Sagarra per <i>Crònica desballestada, </i>tragèdia grotesca en dues jornades, una peça en diverses escenes enquadrades en diversos temps i espais a l’estil d’<i>Our town</i> —tal com indica el mateix autor en les didascàlies—; transcorre en un país pretesament imaginari, però de trets ineludiblement recognoscibles. El primer acte o la primera jornada s’esdevé durant els anys trenta i quaranta, i el segon, als seixanta. L’obra es publica el 1977 a l’Editorial Milà. El 1973 guanya el premi «Cap gros» de Mataró per l’obra <i>Cargol treu bava</i>; tanmateix, malgrat el compromís de publicació del guardó, l’obra resta inèdita.</p> <p class="p2">A part de la seva tasca com a dramaturg, Badia és autor de diversos reculls poètics —entre els quals destaquen <i>Urgències</i> (1968), <i>Atzucac </i>(1970), <i>Presó de cendra </i>(1976) i <i>Adés era l'alba </i>(1990)—, així com d’algunes produccions narratives i assagístiques. També va exercir de traductor; les seves versions de poesia trobadoresca del segle XII, <i>Les Trobairitz. Poetes occitanes del segle XII</i> van ser utilitzades per Dolors Vilarasau per al seu muntatge<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Domna</i>, un espectacle de música i dansa estrenat a Sant Cugat.</p> <p class="p2">En l’àmbit docent, va ser professor de llengua catalana a la Universitat Autònoma des de 1970. Després de la seva jubilació, el 1977, es va dedicar intensament a la correcció de textos. El 1985 va publicar una edició comentada i prologada de les peces <i>Antígona </i>i <i>Fedra</i>,<i> </i>de Salvador Espriu. El 1993 va ser guardonat amb la Creu de Sant Jordi. Alfred Badia va morir a Barcelona el 24 de març de 1994.</p>
dc.description	<p class="p1">Badia cultiva un teatre de tall filosòfic a l’entorn de l’exploració de la naturalesa humana en situacions i registres diversos —que van des del drama històric a la comèdia cibernètica— i que palesa l’absurditat de l’autoengany a què l’home se sotmet constantment. En les seves obres, Badia explora algunes qüestions ètiques i metafísiques a través de la paràbola. Malgrat la diversitat de la seva obra, tota la seva producció dramàtica gira entorn d’un eix central: la<span class="Apple-converted-space"> </span>voluntat de comprensió i anàlisi crítica del present.</p>
dc.identifier	2890
dc.identifier.uri	https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2459
dc.local.publicacions	<p class="p1"><strong>Obres de teatre publicades</strong></p> <p class="p3"><span class="small-caps">Badia</span>, A. <i>Calpúrnia (Comèdia-ballet)</i>. Barcelona: Joaquim Horta Editor, 1961. [Guardonada el 1961 amb el Premi Joan Santamaria i estrenada a càrrec de l’ADB el 1962 al Palau de la Música]</p> <p class="p4">—. <i>Una croada</i>. Barcelona: Edicions 62, 1971.</p> <p class="p5"><span class="s1"><i>—</i>. <i>Crònica desballestada. Tragèdia grotesca en dues jornades.</i> Barcelona: Editorial Milà, 1977. (Catalunya Teatral, 2a època; 138) [Premi Josep Maria de Sagarra, 1971]</span></p> <p class="p6"><strong>Obres de teatre inèdites</strong></p> <p class="p7"><i>La sirena i el mastí</i> (farsa escrita a la primera meitat de la dècada de 1950).</p> <p class="p7"><i>El conjur </i>(comèdia escrita a la segona meitat de la dècada de 1950).</p> <p class="p7"><i>Divisió d'indicis </i>(peça en un acte, escrita a mitjans de la dècada de 1960).</p> <p class="p7"><i>El penúltim silenci </i>(1962, no conservada).</p> <p class="p7"><i>Cargol treu bava </i>(Premi Cap Gros de Teatre de Mataró, 1973).</p> <p class="p2"><strong>Obra poètica</strong></p> <p class="p10"><span class="small-caps">Badia</span>, A. <i>Urgències (tria)</i>. Barcelona: Barcelonesa, 1968. [Primer accèssit al Premi de Poesia per a inèdits mossèn Amadeu Oller, Barcelona, 1968].</p> <p class="p11">—. <i>Atzucac</i>. Barcelona: Miquel Arimany Editor, 1970. (Col·lecció Recull) [Premi Recull de poesia «Ribas i Carreras», 1970]</p> <p class="p10">—. <i>Presó de cendra</i>, pròleg de l'autor. Barcelona: Edicions Proa, 1976. (Col·lecció Els Llibres de l'Óssa Menor)</p> <p class="p10">—. <i>Adés era l'alba</i>. Barcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1990.</p> <p class="p10">—.<i> La llet astral de l'espiritrompa</i> <i>en 23 superrealitats i 3 metamorfosis</i>, pròleg de Lola Badia.<span class="Apple-converted-space"> </span>Barcelona: Oikos-Tau, 1995. (Col·lecció La Busca)</p> <p class="p1"><strong>Obra narrativa</strong></p> <p class="p5"><span class="small-caps">Badia</span>, A. «Cali»<i>. </i><i>Els Marges, Revista de Llengua i Literatura</i>, núm. 80 (2006), p. 7.</p> <p class="p1"><strong>Selecció d’alguns títols de contes per a nens</strong></p> <p class="p11"><span class="small-caps">Badia</span>, A. «Una troballa inesperada». <i>Tretzevents</i>, núm. 500 (1986),<span class="Apple-converted-space"> p. </span>8-39.</p> <p><span class="s1">—.<i> </i>«El Feliu de les trompetes». <i>Tretzevents</i>, núm. 653 (1993), p. 23.</span></p> <p><span class="s1">—.<i> </i>«L'esclop ensuma els escurçons». <i>Tretzevents</i>, núm. 655 (1993), p. 22-23.</span></p> <p><span class="s1">—.<i> </i>«Els gat salvador». <i>L'Infantil. Tretzevents</i>, núm. 684 (1994), p. 14-15.</span></p> <p><span class="s1">—.<i> </i>«L'estel i l'ocell mecànic». <i>Tretzevents</i>,<span class="Apple-converted-space"> núm. </span>458-459 (1995), p. 4-5.</span></p> <p class="p15"><strong>Obra assagística</strong></p> <p class="p16"><span class="small-caps">Badia</span>, A. «La doctrina estética del Obispo Torras y Bages. <i>Revista de Ideas Estéticas</i>», núm. 18 (1947), p. 135-163.</p> <p class="p16"><span class="s1">—.<i> </i></span>«Marino Gentile, Filosofia e umanesimo». <i>Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana</i>, núm. <i>2</i>(8) (1947), p. 157-162.</p> <p class="p16"><span class="s1">—.<i> </i></span>«José M<span class="s4"><sup>a</sup></span> Castro y Calvo, <i>Del pensamiento a la expresión</i>. Conferència pronunciada al Paranimf de la Universitat de Barcelona el 4 d’abril de 1952, dia de Sant Isidor». <i>Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana</i>, núm. 1(4) (1952), p. 147-151.</p> <p class="p16"><span class="s1">—.<i> </i></span>«Motivi del pensiero contemporaneo». <i>Espíritu. Cuadernos del Instituto Filosófico de Balmesiana</i>», núm. 2(5) (1953), p. 4-9.</p> <p class="p16"><span class="s1">—.<i> </i></span>«La filosofia», «La Universitat de Cervera i l’escolàstica», «Els corrents de la filosofia europea i llurs contradictors», «Desorientació doctrinal: la decadència cerverina», «Inicis de renovació: la “Sociedad filosófica”», «Les idees estètiques». A:<span class="Apple-converted-space"> </span><span class="small-caps">Soldevila</span>, Ferran [<i>et al</i>] (eds.). <i>Un segle de vida catalana (1814-1930)</i>. Barcelona: Alcides, 1961, p. 132-136.</p> <p class="p4"><span class="s1">—.<i> </i></span>«Robert Pring-Mill, El microcosmos lul·lià». <i>Serra d’Or</i>, núm. 5 (maig 1962), p. 39-40.</p> <p class="p10"><span class="s1">—.<i> </i></span>«Revisió d'una època (1939-1958): el pensament català en aquests anys». <i>Serra d'Or</i>, núm. 5 (maig 1963), p. 29-32.</p> <p><span class="s1">—.<i> </i>«Pensament català contemporani i cristianisme», <i>Qüestions de vida cristiana</i>, núm. 29 (1965), p. 55-66.</span></p> <p><span class="s1">—.<i> </i>«Torras i Bages, Josep». A: <span class="small-caps">Artal</span>, Francesc [<i>et al</i>] (eds.). <i>Ictineu. Diccionari de les Ciències de la Societat als Països Catalans</i>. Barcelona: Edicions 62, 1979, p. 472-473.</span></p> <p><span class="s1"><i>—. Crítica, somni, projecte, recerca</i>. Barcelona: La Llar del Llibre, 1988.</span></p> <p><span class="s1">—.<i> </i>«Estudi introductori». A: <i>«Antígona» i «Fedra», de Salvador Espriu</i>. Barcelona: Edicions 62, 1990, p. 5-22.</span></p> <p><span class="s1">—.<i> </i>«Els <i>Sonets a Orfeu</i> de Rilke i 81 poemes trobadorescos dels segles XII i XIII en versió catalana». <i>Els Marges</i>, núm. 41 (febrer 1990), p. 83-85.</span></p> <p><span class="s1">—.<i> </i>«L'home real o la veritat jo-cos». <i>Anuari de la Societat Catalana de Filosofia</i>, núm. 6 (1994), p. 111-123.</span></p> <p class="p16"><strong>Traduccions</strong></p> <p class="p20"><span class="small-caps">Rilke</span>, Rainer Maria. <i>Els sonets a Orfeu</i>, versió catalana d'Alfred Badia. Edició bilingüe. Barcelona: Llibres del Mall, 1979. [Premi <i>Serra d'Or </i>a la millor traducció poètica de l'any, 1981.]</p> <p class="p20"><i>Poesia trobadoresca. Antologia</i>.<span class="Apple-converted-space"> </span>A cura de Lola Badia, versions d'Alfred Badia. Barcelona: Edicions 62, 1982. (Les millors obres de la literatura universal) [Premi Serra d'Or a la millor traducció poètica de l'any, 1983.]</p> <p class="p20"><i>Les Trobairitz. Poetes occitanes del segle XII</i>, estudi introductori de Magda Bogin, versions poètiques d'Alfred Badia.Barcelona: Lasal Edicions de les dones, 1983. (Col.lecció Clàssiques Catalanes; 3-4)</p> <p class="p20"><span class="small-caps">Tillich</span>, P. <i>Els fonaments trontollen</i>, traducció d'Alfred Badia. Barcelona: Ariel, Llibres del Nopal, 1967.</p> <p class="p20"><span class="small-caps">Tillich</span>, P.. <i>La Presència de l'Etern</i>, traducció d'Alfred Badia. Barcelona: Ariel, Llibres del Nopal, 1970.</p> <p class="p20"><span class="small-caps">Fukazawa</span>, S. <i>Estudi a propòsit de les cançons del Narayama</i>, traducció d'Alfred Badia. Barcelona: Edicions Proa, 1984. (Col·lecció A tot vent) [Traducció realitzada a partir de la versió francesa de Bernard Frank, publicada per editorial Gallimard, 1959].</p> <p class="p23"><strong>Articles:</strong></p> <p class="p24"><span class="s5"><span class="small-caps">Badia</span>, A. «La filosofía no ha muerto». <i>La Vanguardia</i> (11 setembre 1990), p. 17. <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-17/33446482/pdf.html?search=alfred%20badia">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-17/33446482/pdf.html?search=alfred%20badia</a>></span></p>
dc.peudefoto	Calpúrnia d'Alfred Badia. S’estrena el 28 de febrer del 1962 al Palau de la Música Catalana. El muntatge, a càrrec de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, és dirigit per Jordi Sarsanedas. Drets: Font: Escena Digital de Catalunya. MAE. Institut del Teatre". Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. Accés permès amb finalitat d'estudi o recerca, citant l’autor
dc.relation	<p class="p1"><a href="https://www.alfredbadia.net/">Web dedicada a la vida i obra d'Alfred Badia</a></p> <p class="p2"><a href="https://www.escriptors.cat/autors/badiaa/pagina.php?id_sec=4047">Alfred Badia i Gabarró a l'AELC</a></p> <p class="p2"><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Alfred_Badia_i_Gabarr%C3%B3">Alfred Badia i Gabarró a la Viquipèdia</a></p> <p class="p1"><a href="http://www.quadernscrema.com/persona/alfred-badia/">Alfred Badia a Quaderns Crema</a></p> <p class="p2"><a href="https://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0006622.xml">Alfred Badia i Gabarró a enciclopèdia.cat</a></p>
dc.source	<p class="p1"><span class="small-caps">Bartomeus</span>, A. «Alfred Badia». A: <i>Els autors de teatre català: testimoni d’una marginació</i>. Barcelona: Curial, 1976, p. 135-148.</p> <p class="p1"><span class="small-caps">Badia</span>, Lola. «Voces poéticas femeninas occitanas del siglo XII». <i>La Vanguardia</i> (19 abril 1984), p. 37. <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-37/32835749/pdf.html?search=alfred%2520badia"><span class="s1">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-37/32835749/pdf.html?search=alfred badia</span></a>></p> <p class="p1"><span class="small-caps">Fàbregas</span>, X. <i>Història del teatre català</i>. Barcelona: Editorial Millà, 1978.</p> <p class="p2"><span class="small-caps">Faulí</span>, J. «Fecundidad de Alfred Badia. "Adés és l’alba"». <i>La Vanguardia</i> (7 setembre 1990). <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-7/33444602/pdf.html?search=alfred%20badia">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-7/33444602/pdf.html?search=alfred%20badia</a><span class="s1">></span></p> <p class="p3"><span class="s2"><span class="small-caps">Faulí</span>, J. «Los saberes de Alfred Badia». <i>La Vanguardia</i> (16 juny 1988), p. 50. <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-50/33040448/pdf.html?search=alfred%2520badia"><span class="s1">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-50/33040448/pdf.html?search=alfred badia</span></a>></span></p> <p class="p3"><span class="s2"><span class="small-caps">Farreras</span>, M. «Calpúrnia». <i>Destino</i> (17 març 1962), p. 54. <<a href="https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1339076&posicion=54&presentacion=pagina"><span class="s1">https://arca.bnc.cat/arcabib_pro/ca/catalogo_imagenes/grupo.do?path=1339076&posicion=54&presentacion=pagina</span></a>></span></p> <p class="p1"><span class="small-caps">Foguet i Boreu</span>, F.; <span class="small-caps">Santamaria</span>, N.; <span class="small-caps">Saumell</span>, M. <i>L’Agrupació Dramàtica de Barcelona: entre el mite i la realitat?</i> Lleida: Punctum, 2011.</p> <p class="p2"><span class="small-caps">García-Soler</span>, Jordi. «Una croada». <i>La Vanguardia</i> (2 desembre 1971), p. 53. <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-53/34303485/pdf.html?search=Alfred%20Badia">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-53/34303485/pdf.html?search=Alfred%20Badia</a><span class="s1">></span></p> <p class="p3"><span class="s2"><span class="small-caps">Gomis</span>, L. «El recuerdo de Alfred Badia». <i>La Vanguradia</i> (4 abril 1994), p. 15.</span><span class="s3"> <<a href="http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE02/PUB/1994/04/04/LVG19940404-015.pdf"><span class="s4">http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE02/PUB/1994/04/04/LVG19940404-015.pdf</span></a>></span></p> <p class="p3"><span class="s2"><span class="small-caps">J.V</span>. «La visió clara d’Alfred Badia». <i>La Vanguardia </i>(7 abril 1988), p. 43. <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-43/33033199/pdf.html?search=alfred%2520badia"><span class="s1">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-43/33033199/pdf.html?search=alfred%20badia</span></a>></span></p> <p class="p3"><span class="s2"><span class="small-caps">J.V</span>. «Atzucac» de Alfred Badia. <i>La Vanguardia </i>(30 abril1970), p. 52. <<a href="http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-52/34316261/pdf.html?search=alfred%2520badia"><span class="s1">http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1994/04/04/pagina-52/34316261/pdf.html?search=alfred badia</span></a>></span></p>
dc.subject	Autor dramàtic, professor, traductor, assagista i poeta
dc.title	Alfred Badia i Gabarró

Col·leccions

Biografies