Don Juan
| dc.coverage | 1972-1975 | |
| dc.coverage.spatial | Travessera de Gràcia, 103. Barcelona | |
| dc.creator | Carme Tierz Grafià | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T08:07:03Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p>Quan va iniciar-se la construcció de l’Edifici Autopistes (1963) a la confluència de Travessera de Gràcia i la Via Augusta, els empresaris del <em>night club</em> Bolero (situat a Rambla de Catalunya, 24, del 1946 al 1962) van llogar un dels locals de l’immoble per traslladar-hi el cabaret, reconegut per la qualitat de les atraccions que oferia i la presència d’artistes de renom, com ara Carmen de Lirio o Alady, al seu cartell. A punt d’obrir-lo, el propietari de l’edifici va conèixer la natura del negoci i, contrari a allotjar un club nocturn, els va rescindir el contracte. El local va restar condicionat (amb un petit escenari) i tancat fins que Maria Lluïsa Oliveda, actriu i directora d’escena vinculada al teatre no professional, va fer una oferta per quedar-se’l i convertir-lo en un cafè teatre, amb tauletes per al públic.</p> <p>A fi de desenvolupar el seu projecte, l’empresària es va associar amb el dramaturg Pedro Riverola i amb Alejandro Ulloa, un actor de gran prestigi en aquell moment; justament, Ulloa fou qui desaconsellà a Oliveda tirar endavant amb el projecte del cafè teatre i una línia artística alternativa, i la va convèncer per dotar el local d’un pati de butaques i nodrir la programació d’espectacles convencionals. En aquell moment, les sales de teatre de Barcelona es recuperaven molt lentament de la crisi que va provocar que, a mitjan anys seixanta, només n’hi hagués mitja dotzena a tota la ciutat. En aquest sentit, <em>La Vanguardia </em>del 27 d’octubre del 1972, anunciava la seva obertura fent referència a aquesta recuperació: «será el número doce de los [teatros] que funcionan permanentemente en Barcelona, sin contar el Liceo».</p> <p>La sala, inaugurada finalment pels volts de Tot Sants del 1972, va dir-se Don Juan en referència al cèlebre personatge romàntic (protagonista de l’obra inaugural). La seva vida va ser breu: el teatre va tancar les portes tres anys més tard, l’estiu del 1975, per reconvertir-se en cinema, tendència habitual a la Barcelona dels anys setanta. Al seu lloc, el 17 d’abril de 1976 s’hi inauguraven els cinemes Arkadín, desapareguts el 1999.</p> | |
| dc.description | <p>Abans d’associar-se amb Alejandro Ulloa, quan l’objectiu de Maria Lluïsa Oliveda era gestionar un petit niu d’art, Terenci Moix es va oferir per escriure-li l’obra amb què inauguraria aquest local. L’obra va ser <em>El tartan dels micos</em>, però quan ja estava tot gairebé llest per a l’estrena, amb els assaigs molt avançats, Ulloa va entrar a la societat i l’estrena es va anul·lar. Més endavant, amb el Don Juan ja en marxa, Oliveda va voler recuperar aquell muntatge, però el seu autor ja no l’hi va cedir.</p> <p>L’interès d’Alejandro Ulloa pel clàssic de Zorrilla no era casual: l’actor va trobar en Don Juan Tenorio el seu personatge talismà. El llegendari seductor no només va catapultar-lo a la fama als anys quaranta, sinó que el va acompanyar durant tres dècades i, fins i tot, li va proporcionar el passaport a Broadway, on l’interpretaria el 1953. Per tot plegat, no és estrany que quan es va inaugurar el teatre barceloní del qual era codirector, ho fes amb <em>Don Juan Tenorio</em>: Ulloa va interpretar-ne el galant protagonista, però també Don Luis Mejía, rival de Don Juan, alternant-se els papers amb el polifacètic Mario Cabré (torero, actor i poeta). El muntatge va comptar amb escenografia i vestuari de Fabià Puigserver, que va transformar Don Joan en un gàngster amb elàstics a ratlles en comptes de corretges (per al disgust del seu intèrpret).</p> <p>El <em>Tenorio</em> va ser rellevat a l’escenari del nou teatre per <em>Pirueta</em>, espectacle que marcava el retorn de Miguel Gila al teatre espanyol després de quatre anys d’absència, i aquest ho fou per muntatges com <em>Mecano Xou</em>, de Jordi Teixidor, i <em>El señor Puntilá o su criado Matti</em>, de Bertolt Brecht, que va mantenir-se més de tres mesos en cartell. El 1974, Oliveda va compaginar la seva feina a la sala amb la recuperació del Grec de Montjuïc, que va gestionar i programar en solitari els anys 1973, 1974 i 1975. Això i tot, va exercir també com a actriu en una de les escasses estrenes del Don Juan aquella temporada: <em>Matrícula 7284 JM 75</em>, amb Carles Lucena com a <em>partenaire</em>. <em>La ratonera </em>d’Agatha Christie i una comèdia al servei de Pedro Ruiz van ser els altres espectacles del 1974, tot i que la gran novetat de l’any teatral va tenir a veure, altre cop, amb <em>Don Juan Tenorio</em>: Alejandro Ulloa va anunciar que diria adeu al personatge en aquesta sala, tot i que ja no hi estava vinculat –el 1975, però, l’actor tornava a ajustar-se les seves mitges en un teatre de Miami. Aquest comiat va tenir un regust premonitori, ja que sis mesos més tard, l’actor protagonitzava l’últim espectacle del Teatre Don Juan, <em>Algo de ti en el arco iris</em>, d’Eduard Criado. La sala va tancar l’estiu del 1975.</p> <p>L’adéu fou discret: a <em>La Vanguardia</em> del 24 de setembre d’aquell any, Maria Lluïsa Oliveda escrivia a la secció Cartas al director: «El Teatro Don Juan y su cierre como tal ha sido para mí una muy dura y larga lección de casi tres años. Quizás el error estuvo en abrir un teatro convencional, cuando el teatro convencional está muerto». La carta era la resposta a una altra que una lectora havia publicat uns dies abans al mateix diari, lamentant-se pel tancament.</p> | |
| dc.identifier | 2762 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2208 | |
| dc.peudefoto | Representacio de Don Juan Tenorio. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Tierz</span>, Carme; <span class="small-caps">Muniesa</span>, Xavier. <em>Barcelona ciutat de teatres</em>. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Viena edicions, 2013.</p> <p><strong>Altres</strong></p> <p>Entrevista a Maria Lluïsa Oliveda.</p> <p>Arxiu Maria Lluïsa Oliveda (retalls de premsa).</p> <p>Blog Barcelofília <<a href="http://barcelofilia.blogspot.com/">http://barcelofilia.blogspot.com</a>></p> | |
| dc.title | Don Juan |