Trilogia d'exilis
| dc.contributor.author | Manuel Molins | |
| dc.creator | Gerard Guerra | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:04Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Trilogia creada pel dramaturg Manuel Molins composta per les obres <i>Dyònisos</i> (1979), en què es replanteja el mite de Dionís, tenint com a personatge central el filòsof alemany Nietzsche; <i>Els viatgers de l'absenta</i> (1983), en la qual es recreen les relacions entre els poetes Verlaine i Rimbaud, i finalment <i>La màquina del doctor Wittgenstein</i> (1987), que té com a personatge central el filòsof homònim. El nexe d'unió de les tres obres és la voluntat de presentar la caiguda de tres grans pilars de la vella modernitat. En aquest sentit, les tres obres fan referència, respectivament, a l'exili de la raó absoluta, el final de la utopia en majúscules i els problemes del llenguatge i del jo modern multipolar. <i>Els viatgers de l'absenta</i> va ser estrenada el 2006.<i> </i><i>Dyònisos</i> i <i>La màquina del doctor Wittgenstein</i> no s'han representat mai.</p> | |
| dc.description | <p>A <i>Diònysos</i> Molins planteja el fracàs del culte a la raó moderna a partir de la figura del filòsof Friedrich Nietzsche; <i>Els viatgers de l'absenta </i>i <i>La màquina del doctor Wittgenstein </i>se centren en la desfeta de la utopia i l'ètica modernes a través de Paul Verlaine i Arthur Rimbaud, en la primera, i de Ludwig Wittgenstein, en la segona. Aquestes tres peces, que formen el «cicle dionisíac», són l'exponent programàtic més elaborat d'un pensament crític, antidogmàtic i d'una poètica oberta i eclèctica. Les tres obres representen l'altra cara d'allò que hom anomena modernitat i mostren uns personatges que han elegit la soledat d'aquells que saben que duen una vida diferent, imprescindible per poder portar fins al límit la seva passió: donar forma al més íntim del caos. La <i>Trilogia d'exilis</i> s'inscriu en aquella línia d'escriptura que allò que es preserva i creix és un bloc de temes amb uns personatges i unes aventures dramàtiques calidoscòpiques, que són diferents, però que, al capdavall, postulen una mateixa imatge de l'individu: multidimensional i flexible al voltant d'un feix d'interrogants i aspiracions comuns a tots els individus en tots els temps. Després dels fracassos dels personatges de <i>Dyònisos</i> i <i>Els viatgers de l'absenta</i>, l'única aspiració plausible és la que ofereix el filòsof: ordenar, classificar i comprendre el llenguatge que envolta el comportament humà per tal de poder bastir-se una actitud personal coherent.</p> <p> <strong>Premis</strong></p> <p>1983: <i>Dyònisos</i>, premi de teatre Ciutat de Granollers, 1983.</p> <p>1990: <i>Els viatgers de l'absenta</i>, premi Eduard Escalante de València, 1990.</p> <p>1999: <i>Trilogia d'exilis</i>, premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i premi de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.<br /> <br /> <strong>Posades en escena rellevants</strong></p> <p><i>Els viatgers de l'absenta</i>, Teatre de Ponent (Granollers), 17, 18 i 19 febrer 2006. Amb Miquel Gorriz, Juan Fran Aznar, Sandra Màrquez, Àngels Aymar i Isabel Rocatti. Direcció: Frederic Roda.</p> <p><i>Els viatgers de l'absenta</i>, Teatre Talia (València), 20 febrer-5 març 2006. Mateix repartiment.</p> <p><i>Els viatgers de l'absenta</i>, Paranimf de la Universitat d'Alacant, 10 novembre 2006. Mateix repartiment.</p> | |
| dc.identifier | 2063 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/170 | |
| dc.peudefoto | Icona que representa un text dramàtic. Font: Generat per IA | |
| dc.publisher | València: Tres i Quatre - Eliseu Climent, 1999 | |
| dc.relation | <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><a href="http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/autor/146/manuel-molins.html">«Manuel Molins», per Francesc Foguet a la revista digital <i>Visat.</i> del PEN Català</a></p> <p style="margin-bottom: 0cm; line-height: 150%;"><a href="https://manuelmolins.cat/manuel-molins-colossal/">«Manuel Molins, colossal», per Francesc Foguet a <i>El Temps</i> (13 agost 2015)</a></p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Calafat</span>, Francesc. «Pròleg». A: <span class="small-caps">Molins</span>, Manuel. <i>Trilogia d'exilis</i>. València: Tres i Quatre-Eliseu Climent, 1999, p. 2-33.</p> <p><span class="small-caps">Foguet</span>, Francesc; <span class="small-caps">Sansano</span>, Gabriel (ed.). <i>Teatre, passions i (altres) insolències. Lectures sobre la dramatúrgia de Manuel Molins</i>. València: Universitat de València, 2008.</p> <p><span class="small-caps">Sansano</span>, Gabriel. «Aproximació a l'obra teatral de Manuel Molins». <i>Catalan Review</i>, vol. 8, núm. 1-2 (1994), p. 335-341. <<span lang="zxx"><span style="text-decoration: underline;"><a href="http://www.raco.cat/index.php/CatalanReview/article/view/309460/399441">http://www.raco.cat/index.php/CatalanReview/article/view/309460/399441</a></span></span>></p> | |
| dc.title | Trilogia d'exilis |