Arturo Menéndez Aleyxandre
| dc.coverage | (Barcelona, 1899 - Barcelona, 27-4-1984) | |
| dc.creator | Xosé Aviñoa | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:38:03Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Es formà musicalment amb el seu pare i rebé lliçons d'Enric Morera i Antoni Nicolau. De molt jove començà l'activitat compositiva i la tasca de crític, va treballar per a les editorials Juventud, Labor i Daimon, on inicià el <i>Fichero Musical</i>, que oferia als especialistes informacions musicogràfiques d'utilitat en format molt esquemàtic. Va co<span style="letter-spacing: -1.25pt;">l·</span>laborar en les revistes <i>Ritmo</i> i <i>Barcelona Teatral</i>, a <i>La Vanguardia</i> i a l<i>a Prensa</i>. Fundà la revista <i>El Acordeonista</i> i va ser crític a Radio Nacional i, des de 1956, a Ràdio Miramar. A més, va co<span style="letter-spacing: -1.25pt;">l·</span>laborar en iniciatives editorials, com el <i>Diccionario enciclopédico de la música</i>, publicat per Albert Torrellas, l'<i>Enciclopedia universal Sopena</i> i el <i>New Grove Dictionary of Music and Musicians</i>. Exercí de secretari del violinista i compositor Joan Manén i fou membre de diverses entitats musicals, actuant com a degà de la crítica musical barcelonina. Especialitzat en la filosofia de la música, impartí nombroses conferències sobre temes musicals i mantingué un criteri molt personal en relació amb la creació musical avantguardista, amb l'evolució rupturista de la qual no estava d'acord. Casat amb la liederista Georgette Castegnier, l'acompanyà al piano en diversos concerts i escriví un gran nombre de <i>lieder</i> sobre textos de Rubén Darío, Rabindranath Tagore, Heinrich Heine i Pedro Calderón de la Barca, entre d'altres.</p> | |
| dc.description | <p>Arturo Menéndez fou un acurat crític musical, estudiós i compositor que acompanyà la música catalana del segle XX pràcticament durant tota la centúria. Organitzà la seva activitat com a crític de manera professional, com a col·laborador de pedagogs com Manuel Borguñó o intèrprets com Joan Manén, consolidant el paper del crític com a figura central de l'activitat concertística.</p> | |
| dc.identifier | 1472 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2848 | |
| dc.local.estrena | <p>Piano: <i>Kiss-me</i> (1920), <i>Serenata española</i> (1920), <i>Film romantique</i> (1920), <i>Metropolitan two-steep</i> (1920), <i>Domingo por la tarde en invierno</i> (1927), <i>Serie clásica</i> (Gavota, Minué, Allegro, Romanza, Tarantela) (1938), <i>Cinco notas</i> (1980).</p> <p>Veu i piano: <i>Serenata</i> (1916), <i>Canciones románticas</i> (1917-1918), <i>El alcázar de las perlas</i> (1919), <i>Cançonetes gentils</i> (1923),<i> La rosella i l’espiga</i> (A. Mestres, 1925), <i>Rima</i> (Rubén Darío, 1926), <i>Cançons populars catalanes</i> (1932), <i>Geishas</i> (1933, 1935, 1961, 1974), <i>Canciones azules</i> (1937), <i>Canciones infantiles</i> (1938), <i>Ocho cancioncillas españolas</i> (1941).</p> | |
| dc.local.publicacions | <p>«XXV aniversario del Patronato Pro-Música. Importante efeméride barcelonesa». <i>Montsalvat</i>, núm. 102 (febrer 1983), p. 10-12.</p> | |
| dc.peudefoto | Arturo Menéndez Aleyxandre. Cronica musical, radiada. A. Menéndez, 14 maig 1945. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.subject | Estudiós | |
| dc.title | Arturo Menéndez Aleyxandre |