Joan Bonet i Gelabert

De jove va abandonar els estudis de comerç i es va iniciar en el periodisme i la literatura el 1934 a Madrid. Fou un dels cofundadors del diari Falange (1937) i el seu successor Baleares (1939), en el qual es va jubilar, com a subdirector, l’any 1979. Tot i que la seva producció literària es va realitzar majoritàriament en llengua castellana, fou un escriptor bilingüe. En la seva abundant producció literària destaquen l’assaig humorístic Els nins (1951) i la novel·la Historia para unas manos (1962). El 1943, es va casar amb l’articulista, nutricionista i esteticista Mercè Verdaguer, amb qui va tenir dos fills: el fotògraf Joan Ramon Bonet i la cantant Maria del Mar Bonet.

Bonet fou el crític teatral més agut i sever de la seva època a Mallorca, però quan va saltar a l’escenari com a autor els seus intents innovadors van decebre. En Ses tietes, Margarida, una jove «lletja de cara, però intel·ligent i honesta», viu amb dues tietes. Un vehicle l’atropella en sortir de casa i una de les tietes, en assabentar-se’n, perd la consciència i somia que la cirurgia reconstructiva transforma Margarida en una dona bella. Afortunadament, l’accident només és un ensurt i, per bé que mancada de bellesa, Margarida té un pretendent que és un bon al·lot. En Quasi una dona moderna, premi Ciutat de Palma del 1960, i que transcorre a Palma pels volts del 1900, un marit, Don Manolo, s’ha jugat la muller, Donya Paquita, en una partida de cartes. Gràcies a l’astúcia instintiva, quasi biològica d’ella, podran sortir del mal pas. Bonet fou l’autor de la primera biografia d’Enrique Jardiel Poncela, titulada El indiscutido indiscutible: Jardiel Poncela. Los que le ensalzan, los que le menosprecian, los que le imitan (Madrid: Biblioteca Nueva, 1946).