Adrià Gual i la seva època
| dc.contributor.author | Ricard Salvat | |
| dc.creator | Àlex Broch | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:09Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Obra de teatre document<i>. Adrià Gual i la seva època</i> comprèn un temps històric que va del 1888 al 1914, any de l'inici de la Primera Guerra Mundial. L'obra té un narrador principal, Rotschild, revenedor de les butaques del Liceu, que lliga la continuïtat de la narració. Aquesta veu s'alterna i s'entrellaça amb la «veu de l'anècdota» i la «veu de la història». La història presenta els fets reals que es volen remarcar i assenyala el procés desenvolupat, mentre que l'anècdota puntualitza aspectes de la quotidianitat del moment, que són del tot imprescindibles per seguir el pols històric (naixements, morts, edicions, estrenes, fets urbans, etc.). Aquestes veus narradores s'alternen progressivament amb personatges reals del període representat. En primer lloc, el mateix Adrià Gual, un personatge inserit en el seu temps històric que, amb la seva obra, també exemplificarà el debat artístic i estètic que la peça pretén mostrar i que hi havia en aquells anys del canvi de segle: l'explicació i la definició del naturalisme i del simbolisme; les característiques que identifiquen el modernisme (p. 35) i el noucentimse (p. 74), i la confrontació estètica entre tots dos moviments, que en l'obra es pot identificar entre les actituds que representen el mateix Adrià Gual i Eugeni d'Ors. Aquest discurs estètic és contrapuntejat amb la incorporació de fragments i d'escenes de<i> L'auca del</i> <i>senyor Esteve</i>, de Rusiñol; de <i>Thérèse Raquin</i>, de Zola; de <i>Nocturn</i> i <i>Misteri de dolor</i>, d'Adrià Gual, o de <i>La Ben</i> <i>Plantada</i>, d'Eugeni d'Ors. Al mateix temps, el transcurs de la història també s'entrellaça i pren referents força decisius, com ara la inauguració de l'Exposició de Barcelona, la bomba del Liceu i l'anarquisme, la guerra del Rif i el nord d'Àfrica, la Setmana Tràgica i l'afusellament de Ferrer i Guàrdia, la guerra i la pèrdua de les colònies espanyoles, el debat feminista i les reivindicacions obreres fins a l'esclat de la Primera Guerra Mundial. Un fris històric que teixeix el debat estètic que l'explica, amb la història política que l'embolcalla i el condiciona. Les cançons que hi ha en el text van ser escrites expressament per a l'espectacle per Salvador Espriu.</p> | |
| dc.description | <p><i>Adrià Gual i la seva època</i> (1967), <i>Castelao e a sua época</i> (1968, prohibida per la censura) i <i>Salvat-Papasseit i la seva època</i> (1976) constitueixen la trilogia del teatre document sorgit de la ploma de Ricard Salvat i del treball col·lectiu de l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Es tracta d'una cronologia històrica que, entre totes tres obres, abraça des del 1888 —inauguració de l'Exposició Universal de Barcelona— fins al 1924, any de la mort de Salvat-Papasseit. D'una banda, aquesta trilogia teatral s'ha vist com una mirada històrica i cultural de les nacions de la perifèria hispànica sobre l'Estat espanyol; de l'altra, obre i exemplifica aspectes importants del que és el teatre document en la dramatúrgia catalana.</p> | |
| dc.identifier | 1379 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/204 | |
| dc.local.estrena | 30-9-1967, Teatre Romea (X Cicle Teatre Llatí). <p>La versió castellana de l'obra fou estrenada per la Companyia Adrià Gual l'1 d'octubre del 1966, al teatre María Guerrero de Madrid.</p> | |
| dc.peudefoto | Estrenada el 30 de novembre de 1967 al Teatre Romea. Fotografía de Pau Barceló.. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Barcelona: Edicions 62, juny 1972 | |
| dc.source | <ul> <li><span class="small-caps">Arbonès</span>, Jordi. «Ricard Salvat». A: <i>Teatre català de postguerra</i>. Barcelona: Pòrtic, 1973.</li> <li><i>Assaig de Teatre</i>. [Barcelona: Associació d'Investigació i Experimentació Teatral], <span style="font-size: 14.4px;">núm. 73-74 (oct./nov. 2009): <i>H</i></span><span style="font-size: 14.4px;"><i>omenatge a Ricard Salvat</i>. </span></li> <li><span class="small-caps">Corbella</span>, Ferran. «Ricard Salvat: quaranta-cinc anys de trajectòria creativa». A: <span class="small-caps">Salvat</span>, Ricard. <i>Quan el temps es fa espai: la professió de mirar</i>. Barcelona: Diputació de Barcelona/Institut del Teatre, 1992, p. 7-38.</li> <li><span class="small-caps">Garcia Seguí</span>, Alfons. «Pròleg» a <i>Salvat-Papasseit i la seva època</i>. Barcelona: Edicions 62, 1981, p. 5-13.</li> <li><span class="small-caps">Olivar</span>, Arnau. «Pròleg» a <i>Adrià Gual i la seva època</i>. Barcelona: Edicions 62, 1972, p. 5-9.</li> </ul> | |
| dc.title | Adrià Gual i la seva època |