La Lleialtat Santsenca

La Lleialtat Santsenca es va fundar com a cooperativa la darrera dècada del segle xix, al barri de Sants, i el 1928 es va acabar de construir l'edifici de la seu social al número 31 del carrer Olzinelles, amb un projecte de l'arquitecte Josep Alemany, autor també de la façana d'El Molino de l'Avinguda Paral·lel de Barcelona. Edifici de dues plantes, el de La Lleialtat acollia com tantes altres entitats cooperativistes o ateneistes un programa repartit en dues plantes, amb la botiga de queviures, el magatzem i el forn de pa en planta baixa, i a la planta primera la sala de teatre i ball, el cafè, la biblioteca i el gimnàs (en aquesta planta s'ubicaria finalment l'escenari de la sala de ball i d'actes). Al cap d'uns anys de clausura i abandonament, una seixantena d'entitats del barri van reclamar-ne la reobertura. El col·lectiu d'arquitectes LaCol s'encarregà de dinamitzar un procés participatiu, i l'any 2012 es va convocar el concurs d'arquitectura, que va guanyar la proposta de l'estudi Harquitectes. A la proposta arquitectònica destaca el reaprofitament de bona part de les fàbriques i paraments, el creixement de les cobertes que aixopluguen nous volums, i com a element espacial central l'obertura d'un atri, pati o carrer interior cobert, bioclimatitzat, inspirat en el Teatro Oficina a São Paulo, projecte de l'arquitecta Lina Bo Bardi. A l'edifici reformat, les dues sales principals de l'entitat ara acullen una sala d'actes en planta baixa, amb espai adjacent de cafè-bar-cuina, i la gran sala polivalent a l'antic recinte de la sala de ball en planta primera. Actualment la sala té capacitat per a unes dues-centes persones, sense grades i amb cadires no fixes, en un espai configurable amb una  sèrie de cortines per als usos polivalents. Altres àmbits menors són les sales-taller i la Sala 21, amb terra de parquet.

L'edifici va acollir, després de l'entitat associativa i cooperativa, la sala de festes del Bahía, la discoteca Rainbow, la fàbrica de torrons Vilar i un centre social ocupat (2006-2009), on se celebraven festes, concerts de música i jornades escèniques i reivindicatives. Els investigadors Marc Dalmau i Ivan Miró han destacat, al seu llibre Les cooperatives obreres de Sants, el paper que dugueren a terme els grups de cultura a l'entitat, l'activitat de la biblioteca pròpia al servei dels associats, el cor La Trompeta i els actes culturals d'afirmació social i cooperativista (Dalmau; Miró 2010, p. 201-216). A la nova etapa, l'entitat és un «espai per a usos veïnals cooperatius i de cultura popular» que reuneix entitats i col·lectius del barri, funciona com a equipament municipal de gestió comunitària, gestionada per l'associació Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca (CELS) i mitjançant assemblees periòdiques. Té tres línies d'activitat: veïnatge, cultura i cooperació, amb un model de socis allotjats que facilita la gestió dels espais i la rotació dels usos. Entre aquests usos, a part de tallers de diferents disciplines i la programació regular d'espectacles, també hi ha les residències artístiques, algunes de caràcter escènic i teatral.