Albert Bernis

dc.coverage(Molins de Rei, 1850 - Barcelona, 20-8-1911)
dc.creatorJaume Radigales
dc.date.accessioned2026-01-14T15:36:30Z
dc.date.issued2017
dc.description<p>Empresari teatral català i un dels màxims promotors per a la difusió de l'obra de Richard Wagner, especialment al Gran Teatre del Liceu, on va ser empresari. Prèviament, ho havia estat dels teatres Novetats (1868) i Principal de Barcelona. En aquest darrer, va introduir la il·luminació elètrica substituint la de gas. El 1882 li va ser oferta la direcció empresarial del Liceu, que va mantenir fins el 1911 tot i que en diverses etapes: 1882-1885, 1886-1891, 1899-1906, 1907-1911, viatjà a Amèrica (Estats Units i Argentina) per a la contractació de cantants que prengueren part en les temporades liceistes.</p> <p>La programació sota l'empresa de Bernis va fomentar la divulgació wagneriana, propiciant les estrenes a Barcelona de <i>L'Holandès errant</i> (1885), <i>Tannhäuser</i> (1887), <i>La valquíria</i> i <i>Tristany i Isolda</i> (1899), <i>Sigfrid</i> (1900), <i>El capvespre dels déus</i> (1901) i <i>Els mestres cantaires</i> (1905), però també algunes òperes d'Enric Morera, com ara <i>Bruniselda</i> i <i>Emporium</i> (1906), a més de títols de Gluck o la <i>Carmen</i> de Bizet (1888). Gràcies a la seva iniciativa, el 1910 el Liceu va acollir les primeres funcions completes de <i>L'anell del Nibelung</i>, que incloïen el pròleg, <i>L'or del Rin</i>, encara no representat a Barcelona, amb la qual cosa es va poder seguir sencera i per ordre cronològic la cèlebre tetralogia wagneriana. Devem també a Bernis la implantació de criteris escenogràfics moderns, especialment els destinats a la posada en escena dels drames wagnerians, gràcies entre d'altres a Maurici Vilomara i, sobretot, a Francesc Soler i Rovirosa, amb qui va viatjar a Bayreuth per prendre contacte amb els nous models escènics del teatre alemany.</p> <p>Personatge contradictori, la necrològica satírica publicada al <i>Papitu</i> el 30 d'agost de 1911 deixa entreveure l'animadversió que l'empresari va suscitar entre els sectors més italianistes del Liceu.</p>
dc.description<p>L'aportació de Bernís rau sobretot en la difusió de l'obra de Richard Wagner a Barcelona, en connivència amb l'Associació Wagneriana dirigida per Joaquim Pena, però també en la introducció a la ciutat de títols del repertori mundial (òpera francesa i alemanya), poc o mal conegut a la capital catalana.</p>
dc.identifier1394
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2315
dc.peudefotoTargeta autògrafa d'Albert Bernis i Galtés adreçada a Marc Jesús Beltrán. Font: Escena digital de Catalunya
dc.source<ul> <li><span class="small-caps">Alier</span>, Roger; <span class="small-caps">Mata</span>, Francesc X. <i>El Gran Teatro del Liceo</i>. (Historia artística). Barcelona: Edicions Francesc X. Mata, 1991.</li> <li><span class="small-caps">Alier</span>, Roger. <i>El gran llibre del Liceu.</i> Barcelona: Carroggio, 1999.</li> <li><span class="small-caps">Pla</span>, Ramon (coord.). <i>Liceu. Un espai per a l'art</i>. Barcelona: Lunwerg Editores, 1999.</li> </ul>
dc.subjectEmprenedor
dc.titleAlbert Bernis

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal