Pessebre vivent
| dc.contributor.author | Albert i Corp, Esteve | |
| dc.creator | Francesc Massip | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:59Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Representació religiosa basada en episodis de la vida de Jesús. Es tracta de l'actualització d'un costum ancestral que ha hagut d'anar renovant-se per sobreviure. En l'era del cinema, quan els petits autòmats i les caixes de <i>mirabilia</i> o llanternes màgiques van perdre vigència, hom s'empescà la vivificació pessebrista amb figures de carn i ossos, gairebé sempre immòbils i mudes. Es tracta d'un invent de paternitat coneguda: es deu a Esteve Albert i Corp (1914-1995), historiador, arqueòleg, folklorista i etnòleg. Al començament de la dècada del 1950, Albert creà el <i>Pessebre vivent</i> a Engordany (Andorra) inspirant-se en dues poderoses tradicions catalanes: la construcció de betlems d'imatgeria i la representació dels <i>Pastorets</i>. L'origen de la veneració de les figures del pessebre s'ha atribuït a sant Francesc d'Assís, que l'hauria reproduït el 1223, tal com ho pinta Giotto a la basílica superior franciscana. Però el costum sembla bastant més antic. Una primera animació s'aconseguia amb els <i>betlemets</i> o pessebres de figures en moviment. Ja al segle XV es parava un pessebre a l'interior del cor de la catedral valenciana i incloïa figuracions d'Adam i Eva i el Paradís terrenal (visió parenètica del pecat original al costat del Messies redemptor). La tradició ha perviscut a la ciutat d'Alcoi en el celebrat <i>Betlem de Tirisiti</i>, compost de trenta-sis figures de dos pams d'alçària que prenen veu i moviment en mans dels titellaires.</p> <p style="text-align: justify;">Des de les valls andorranes el <i>Pessebre vivent</i> d'Albert s'escampà arreu de Catalunya. S'ha de destacar un dels més antics i espectaculars, el de Corbera de Llobregat, iniciat el 1962 i que es munta als roquissars que flanquegen el poble, per on s'escampen els més de dos-cents participants que encarnen els pastors, els artesans dels diversos oficis i els personatges bíblics. Es configura així un espectacle itinerant: el públic es desplaça al llarg d'un recorregut de gairebé un quilòmetre i una hora de durada en el qual es reprodueix el paisatge bíblic: Natzaret (Anunciació, fusteria de Josep), Betlem (Nativitat), camí d'Egipte (fugida), etc. Cada dues passes hi ha grups de pastors, vestits a la catalana, que s'arraïmen entorn de fogueres, conversen, mengen i fins i tot fan cagar el tió de Nadal. De sobte, del capdamunt d'un penya-segat apareix l'àngel, que s'eleva amb un enginyós mecanisme de vol i anuncia als pastors la bona nova. </p> | |
| dc.identifier | 1696 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/126 | |
| dc.local.estrena | 1956, Engordany (Andorra) | |
| dc.peudefoto | 1er Pessebre vivent de Catalunya, Corbera 1967-1968. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.publisher | Barcelona: Barcino, 1958 | |
| dc.relation | <p><<a href="http://www.festes.org/directori.php?id=73">http://www.festes.org/directori.php?id=73</a>></p> | |
| dc.source | <p style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span class="small-caps">Albert</span>, Esteve. <i>El Pessebre vivent d'Engordany</i>. Barcelona: Barcino, 1958.</p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"> </p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span class="small-caps">Amades</span>, Joan. <i>El Pessebre</i>. Tarragona: Arola, 2009.</p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"> </p> <p style="margin-bottom: 0.0001pt; text-align: justify;"><span class="small-caps">Costa</span>, Ernest.<i> Pessebres Vivents, Pobles Vius</i>. Girona: <span style="color: black;">Bàlec Llibres, 2007.</span></p> | |
| dc.title | Pessebre vivent |