La dueña

The duenna és el resultat de l'interès de Robert Gerhard per l'obra de l'escriptor britànic Sheridan, si bé el tema se centra, una vegada més, en l'operística ciutat de Sevilla. L'argument és clàssic: un pare (Don Jerome) arregla unes noces avantatjoses amb un ric mercader jueu (Isaac Mendoza) per a la seva filla (Donna Louisa), interessada en un altre enamorat (Don Carlos). Amb l'ajut de la minyona (the duenna Lady Margaret) aconseguirà enganyar el pare, i tant ella com el seu germà (Don Ferdinand) es casaran amb qui els diu el cor, alhora que la minyona esdevé l'esposa d'un ric propietari. Gerhard va haver de combinar els vint episodis lírics que conté el procediment dodecafònic obert amb fórmules més convencionals i tonals per musicar els episodis poètics escrits per Sheridan en format estròfic. La resta dels episodis, les escenes d'acció, els interludis i altres parts, segueixen els rigors de l'atonalisme i converteixen l'obra en un gran retaule simfònic. D'aquí que l'obra s'hagi considerat sempre com un pastitx des del punt de vista sonor, que evidenciava el caràcter escènic que va tenir en el seu moment l'obra de Sheridan amb música de Thomas Linley.

Robert Gerhard, compositor dodecafònic deixeble d'Arnold Schönberg, va estar interessat en la música escènica des de ben jove, amb els ballets Ariel (1934), Don Quixot (1940-1941) i Pandora (1943-1944). L'òpera The duenna, escrita de 1945 a 1947, fou estrenada en versió radiofònica a la BBC de Londres el 1949 i, dos anys més tard, en versió escènica en el marc del Festival de la Societat Internacional per a la Música Contemporània a Wiesbaden. Representa el primer i darrer intent d'entrar en el món de la lírica, d'enorme compromís a partir del sistema compositiu que emprava. Tanmateix, atesa la importància de la seva obra, és una obra de gran interès.