Jaume Roca, 'Un pagès d'Andratx'
| dc.coverage | (Andratx, Mallorca, Illes Balears, 1840 - Andratx, Mallorca, Illes Balears, 1912) | |
| dc.creator | Francesc Perelló | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:36:46Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>De formació autodidacta, va treballar en una teulera del seu poble natal fins que fou acomiadat per enamorar-se i posteriorment contreure matrimoni amb la filla del propietari, que no veia amb bons ulls la relació. Per aquest motiu, després es convertí en gerrer ambulant, i d'aquí li ve el malnom d'<i>Es Gerrer</i>. Republicà convençut —fou cap del partit republicà—, va prendre part de manera molt activa en els aixecaments revolucionaris que tingueren lloc el 1868 a Andratx. La seva activitat política —el 1873 fou tinent d'alcalde del seu municipi— va fer que s'interessàs pel teatre, no tan sols com a autor de diverses obres, sinó també com a impulsor d'una companyia ambulant pròpia i d'un petit teatre estable al seu poble, anomenat Sa Gerreria o Teatre Roca. Al marge de la seva faceta com a dramaturg, es dedicà a la poesia; els seus poemes acostumaven a ésser una defensa de les tesis dels lliurepensadors.<br />Signà les seves obres amb el pseudònim <i>Un pagès d'Andratx</i>. La majoria de les seves obres parodien fets públics que van tenir lloc a Andratx. La primera que sembla que va escriure fou <i>Sa revolució d'un poble</i> (1869), en quatre actes i quatre quadres i centrada en la descripció de la revolta del 1868 que va tenir lloc a Andratx. Escrita en prosa i en vers i publicada el 1874, hi apareixen amb noms simbòlics —per exemple, <i>Don Quijote</i> i <i>Farinjea</i>— tot un seguit de personatges que són caricaturitzats i que són un reflex dels qui van aprofitar aquelles circumstàncies per arribar a fer-se amb el control del poble. Hi destaca la reproducció de documents, que aporta objectivitat a la història que recrea. En paraules de Joan Mas, <i>Sa revolució d'un poble</i> «és el testimoniatge d'un republicà ressentit per l'exclusivisme dels liberals i progressistes a l'hora d'atribuir-se el mèrit de la revolució, i la protesta pel repartiment del poder local conseqüència d'aquest exclusivisme». Per altra banda, l'argument de <i>Pancaritat de s'Arracó</i>, peça en un acte i en vers, gira al voltant d'uns fets reals que tingueren lloc el 1871: les baralles que durant el pancaritat del dilluns de Pasqua a l'oratori de Sant Telm protagonitzaren el vicari i l'alcalde —anticlerical i envejós de la posició del vicari— perquè tots dos volien quedar-se amb els diners que els feligresos havien dipositat a la bacina en el transcurs de la missa. Jaume Roca ens mostra una típica situació caciquil i novament fa una caricatura dels dos personatges centrals. Joan Mas i Vives apunta que segurament es va publicar en aquells anys, ja que apareix en els catàlegs de les llibreries de canya i cordill, tot i que l'única edició localitzada és la segona, del 1934.<br />A <i>Es sogre i sa nora o Es tres companyeros</i>, peça breu en un acte, hi continua havent contingut polític —amb crítiques al Govern—, però hi trobam molts de trets costumistes. Publicada el 1885, els personatges protagonistes també pertanyen a la classe baixa, com els pagesos que surten a <i>Sa revolució d'un poble</i> i a <i>Pancaritat de s'Arracó</i>. Un vell sord —el sen Joan— rep la visita d'uns amics —el sen Pere i el sen Toni—, amb qui parla de política, de la vellesa i del comportament de la seva nora. Finalment, apareix un recaptador d'impostos que tan sols parla en castellà i que provoca tot un seguit de malentesos. L'autor, contrari al jove foraster, es posa al costat dels pagesos honrats. Així mateix, també com a costumista podem considerar la comèdia en tres actes <i>Es torrer des cap des Llebeig.</i> Recull una història tòpica: la de dos enamorats, Miquel, el torrer d'un dels fars de sa Dragonera —illot pròxim al municipi Andritxol—, i Margalida, filla dels amos d'una possessió i que provenen de casa bona. Ambdós topen amb l'oposició dels pares de na Margalida, que prefereixen un altre pretendent de classe superior: Pedro Juan s'Havanero, un <i>indiano</i> que ha tornat enriquit de Cuba. Els dos estimats s'escapen a sa Dragonera i la família d'ella denuncia el torrer perquè ha segrestat la seva filla. Finalment, però, tot acaba bé i els pares d'ella els perdonen. Novament Jaume Roca es posa al costat dels més dèbils. Com a novetat, hi introdueix escenes relacionades amb el món de la mar i temes com el del contraban i l'emigració, fins aleshores insòlits en el teatre fet a Mallorca.<br />De temàtica històrica és <i>Sa venguda des moros a Andratx</i>, peça en tres actes que escenifica la victòria dels cristians davant dels pirates moros que atacaren Andratx el 2 d'agost del 1578. Allunyada del tractament romàntic o efectista tan propi del drama històric, també hi trobam inserides les seves idees de lliurepensador. Hi destaca la figura de Barba-roja, que, igual que els altres moros, s'expressa en castellà, així com també la mitificació que es fa de Rafel Joan de Son Corso, l'heroi local. Igualment són interessants la reproducció o a la narració de les escenes bèl·liques. Per altra part, <i>Sa vinguda del rei Alfonso XIII a Mallorca o Els amics del Rei</i> és una de les darreres obres que va escriure. Peça en un acte, hi fa una paròdia de la vinguda d'Alfons XIII a Mallorca, fet que va tenir lloc el 25 d'abril del 1904. Com en altres obres, hi trobam dos bàndols: d'una part, els monàrquics que ostenten el poder, i de l'altra, els republicans. Els primers —representats per les autoritats locals: el batlle, el rector, el jutge i síndic i el saig, entre d'altres— són ridiculitzats. Com assenyala Joan Mas i Vives, segurament és autor d'altres obres, avui perdudes i il·localitzables. Una d'aquestes és <i>Es sereno des barrio</i>, que com <i>Es sogre i sa nora </i>o<i> Es tres companyeros</i> figura en els catàlegs de les llibreries populars de l'època.</p> | |
| dc.description | <p lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">Va fer un tipus de teatre de caràcter popular i, en línies generals, la seva obra teatral està molt vinculada a temes polítics, amb una crítica constant al caciquisme local i amb una defensa molt entusiàstica del republicanisme. També s'hi entreveu un clar anticlericalisme i un atac al centralisme. Esdevé una de les escasses mostres de teatre esquerrà mallorquí. Tot i la poca qualitat literària, les seves peces tingueren una gran popularitat.</p> | |
| dc.identifier | 1688 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2463 | |
| dc.local.publicacions | <p style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;"><span lang="es-ES"><i><span style="font-weight: normal;">Sa revolució d'un poble</span></i></span><span lang="es-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">. </span></span></span><span lang="es-ES"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Palma: Impremta de Bartomeu Rotger, 1874. </span></span></span></span></p> <p lang="es-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;"><span style="font-size: small;"><i>Sa venguda des moros a Andratx</i>. Palma: Impremta de Bartomeu Rotger, sense data. <i> </i></span></p> <p lang="es-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;"><span style="font-size: small;"><i>Es sogre i sa nora o Es tres companyeros</i>. Palma: Impremta de Bartomeu Rotger, 1885. </span></p> <p lang="es-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;"><span style="font-size: small;"><i>Es torrer des cap des Llebeig</i>. Palma: sense data. <i> </i></span></p> <p lang="es-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;"><span style="font-size: small;"><i>Sa vinguda del rei Alfonso <span class="small-caps">xiii</span> a Mallorca o Els amics del rei</i>. Palma: Tipografia de Bartomeu Rotger, 1904. </span></p> <p lang="es-ES" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; orphans: 0; widows: 0;"><span style="font-size: small;"><i>Pancaritat de s'Arracó</i>. 2a ed. Andratx: Estampa de Ferragut, 1934.</span></p> | |
| dc.peudefoto | Fotografia d'Andratx (creative commons) | |
| dc.source | <p lang="es-ES" style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;" data-mce-mark="1"><span class="small-caps">Cabrera i Villalonga</span>, Carles. «<span style="font-size: small;" data-mce-mark="1">La producció dramàtica de Jaume Roca i Bauzà (1840-1912)». A:</span><i> </i><span style="font-size: small;" data-mce-mark="1"><span class="small-caps">Salord</span>, Josefina (coord.). </span><i>Vicenç Albertí i el teatre entre la Il·lustració i el Romanticisme</i><span style="font-size: small;" data-mce-mark="1">. Vol. 2. Barcelona: Edicions UIB; Institut d'Estudis Baleàrics; Publicacions de l'Abadia de Montserrat: Institut Menorquí d'Estudis, 2013, p. 219–232. (Biblioteca Miquel dels Sants Oliver; 44)</span></span></p> <p lang="es-ES" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-size: small;" data-mce-mark="1"><span class="small-caps">Mas i Vives</span>, Joan. </span><span style="font-size: small;" data-mce-mark="1"><i>El teatre a Mallorca a l'època romàntica</i></span><span style="font-size: small;" data-mce-mark="1">. Barcelona: Curial Edicions Catalanes; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1986, p. 318, 323-325. (Textos i Estudis de Cultura Catalana; 13)</span></p> <p lang="es-ES" style="margin-bottom: 0cm;"><span class="small-caps">Mir</span><span style="font-size: small;">, </span><span style="font-size: small;">Gregori. </span><span style="font-size: small;"><i>Literatura i societat a la Mallorca de postguerra</i></span><span style="font-size: small;">. Palma: Editorial Moll, <span lang="es-ES">1970</span></span><span style="font-size: small;"><span lang="es-ES">, </span></span><span style="font-size: small;">p. 44-45</span><span style="font-size: small;"><span lang="es-ES">. (Les Illes d'Or; 98)</span></span></p> | |
| dc.subject | Actor | |
| dc.title | Jaume Roca, 'Un pagès d'Andratx' |