Corol·la
| dc.contributor.author | Àngels Margarit - Cia. Mudances | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:08Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p>Fascinada per les estructures de les plantes, Margarit cerca la tensió entre allò matemàtic/arquitectònic i allò sensual/orgànic. El solo interpretat per Margarit, que, de fet, pren el nom de «corol·la» —el conjunt de pètals d'una flor que protegeix els òrgans reproductors—, és una indagació de l'espiral, el cercle del gir a l'espai a través de la força i la sensualitat femenina, amb una escenografia lluminosa de Llorenç Corbella.</p> <p>Javier Mas, Joan Saura i Kronos Quartet van compondre la partitura, inspirada en sons mediterranis. L'espectacle s'estructura en tres parts: en la primera, la ballarina, vestida de negre, balla davant un fons de fusta amb tres roselles pintades gegants. En la segona part de l'obra, la ballarina, amb un vestit vermell, s'endinsa en un trànsit gairebé místic, i com un dervix dona voltes sobre si mateixa en espiral o en cercles, oscil·la, avança i retrocedeix, cau i es recupera. En girar, la faldilla s'infla i apareix com una rosella cap per avall. I, finalment, cau sobre un feix voluminós de palla amb el qual comença a jugar, i els girs es desdibuixen en rebolcades.</p> | |
| dc.description | <p><i>Corol·la</i> és la segona coreografia de l'etapa vegetal d'Àngels Margarit, després d'haver-se consolidat en l'estètica minimalista amb <i>Kolbebasar</i>. En aquesta obra s'aconsegueix una fusió emotiva i captivadora de les arts plàstiques, música i moviment. Margarit no només va meravellar el públic i la crítica amb la coreografia, sinó també amb la seva interpretació nítida i energètica amb un traç sensual. El plantejament és simple, però és la destil·lació d'idees complexes que germinaran en obres posteriors de la coreògrafa: la geometria orgànica de l'espai o l'exploració de la multidimensionalitat, l'ordre i el desordre de la memòria del cos. Ras i curt, <i>Corol·la</i> concentra l'essència del llenguatge de la coreògrafa. Per aquesta obra guanyà el Premi Ciutat de Barcelona d'Arts Escèniques el 1993, i fins a 1999 va presentar-la en teatres de diferents ciutats europees i americanes, on també va rebre l'aplaudiment de la crítica internacional.</p> <p>Amb motiu de la celebració dels vint-i-cinc anys de la Cia. Mudances, Àngels Margarit va transmetre aquest solo a la ballarina i coreògrafa Roser López Espinosa, que ha estat vinculada a la companyia i que com a intèrpret posseix unes qualitats i una energia semblants a les de Margarit. <i>Corol·la</i>, doncs, es va reestrenar amb Roser López Espinosa al Mercat de les Flors l'11 de novembre de 2011.</p> | |
| dc.identifier | 1997 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/198 | |
| dc.local.estrena | 1992, Biennal de Lió | |
| dc.peudefoto | Corol.la. Teatre Alegria, 8-10 abril 1994. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.relation | <ul> <li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=pJ68vQcf_W8">Àngels Margarit ballant <i>Corol·la</i></a></li> <li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=ETRf9fNeGk4">Entrevista a Àngels Margarit per Ester Vendrell, liquidDocs. Part 1</a></li> <li><a href="https://www.youtube.com/watch?v=-XB15nl6iH4">Entrevista a Àngels Margarit per Ester Vendrell. liquidDocs</a>. Part 2</li> </ul> <p><strong>Fonts iconogràfiques:</strong></p> <ul> <li>Àngels Margarit ballant <i>Corol·la</i> (1992): <a style="font-size: 14.4px;" href="http://artesescenicas.uclm.es/archivos_subidos/textos/23/Margarit.%201992.%20Corol.la.3.jpg">http://artesescenicas.uclm.es/archivos_subidos/textos/23/Margarit.%201992.%20Corol.la.3.jpg</a></li> <li>Roser López Espinosa interpretant <i>Corol·la</i> (2010). Foto: Ros Ribas: <a style="font-size: 14.4px;" href="http://mercatflors.cat/wp-content/uploads/2012/09/COROL-%C3%80LA-%C2%AERos-Ribas-11.jpg">http://mercatflors.cat/wp-content/uploads/2012/09/COROL-%C3%80LA-%C2%AERos-Ribas-11.jpg</a></li> </ul> | |
| dc.source | <ul> <li><span class="small-caps">Khan</span>, Omar. «Menos es más». <i>Babelia</i>, 14 maig 2011. <<a href="http://elpais.com/diario/2011/05/14/babelia/1305331977_850215.htm">http://elpais.com/diario/2011/05/14/babelia/1305331977_850215.htm</a>>. [Consulta: 5 novembre 2016].</li> <li><span class="small-caps">Margarit,</span> Àngels. «Tres experiències sobre la coreografia i l'espai. Traç efímer: arquitectura i moviment». <i>Estudis escènics. Quaderns de l'Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona</i>, núm. 31 (1990), p. 109-116.</li> <li><span class="small-caps">Parry</span>, Jann. <i>The Observer</i>, 25 maig 1994. Al recull de premsa del web margarit-mudances.com: <<a style="font-size: 12.16px;" href="http://margarit-mudances.com/proyectos/corol%C2%B7la/">http://margarit-mudances.com/proyectos/corol%C2%B7la/</a>>. [Consulta: 11 novembre 2016].</li> <li><span class="small-caps">Sánchez</span>, José A. «Espacios rítmicos». A: <span class="small-caps">Sánchez</span>, José A. (dir.). <i>Artes de la escena y de la acción en España: 1978-2002</i>. Conca: Universidad de Castilla-La Mancha, 2006, p. 239-268. <<a href="https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2299068">https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2299068</a>>.</li> <li><span class="small-caps">Van der Meer</span>, Marjolijn. «Círculos exquisitos». <i>La Vanguardia</i>, 8 febrer 1993, p. 34. <<a href="http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1993/02/08/LVG19930208-034.pdf">http://hemeroteca-paginas.lavanguardia.com/LVE08/HEM/1993/02/08/LVG19930208-034.pdf</a>>. [Consulta: 6 novembre 2016].</li> </ul> | |
| dc.title | Corol·la |