Pavana real
| dc.contributor.author | Joan Magrinyà | |
| dc.creator | Clàudia Brufau Bonet | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:02:58Z | |
| dc.date.issued | 2018 | |
| dc.description | <p>El compositor valencià Joaquín Rodrigo va escriure la partitura de <i>Pavana real</i> i el llibret va anar a càrrec de la pianista Victoria Kamhi. Estrenat el desembre del 1955, la coreografia la va firmar Joan Magrinyà, els decorats, Sormani de Milán i els figurins, el pintor Francesc Riera Serra. Ambientat a la cort de la virreina de València Germana de Foix (Foix, 1488-Llíria, 1536), el ballet en un acte es desglossa en tres escenes (I Jornada «El Desig», II Jornada «La caça», III Jornada «Festa de maig»). A <i>Pavana real, </i>Rodrigo s’inspirà en les danses i músiques tradicionals valencianes. La coreografia, que combinava solos, passos de dos i danses en grup, pren de referència les danses del País Valencià que evoca i també introdueix la tècnica de dansa clàssica.</p> <p>El repartiment de personatges va ser el següent: Alejandra Dímina (Reina Germana de Foix), Juan Magrinyà (Duc de Calàbria), Aurora Pons (Doña Mencia), Rafael Manzzoni (Luis Millán), Antonio Español i Jesús Durán (dos bufons), Miguel Navarro i José Huguet (dos caçadors), Alicia Tomás (Cupido). La resta de ballarins del cos de ball van representar dames i cavallers de la cort. La partitura de Joaquín Rodrigo la va estrenar la Orquestra del Gran Teatre del Liceu dirigida per Adrià Sardó. Renata Tarragó va tocar la guitarra com a solista i Carmen Espona va fer de veu solista.</p> | |
| dc.description | <p>A <i>Pavana real </i>van conjugar creadors que, cadascú en la seva expressió artística, van treballar en l’estilització del patrimoni artístic de la península. Joaquín Rodrigo va ser un dels compositors espanyols més rellevants del segle <span class="small-caps">XX</span> i la seva obra es va fer molt popular. En plena maduresa i després d’haver escrit El concert d’Aranjuez escriu <i>Pavana real</i> seguint el llibret que va idear la seva dona la pianista turca Victòria Kamhi. Magrinyà, que es va formar en dansa clàssica, tenia un gran coneixement de les dansa tradicionals i populars de tot el país. Així doncs, <i>Pavana real</i> és un dels ballets que s’emmarca en la línia d’estilització i fusió de les danses tradicionals.</p> | |
| dc.identifier | 2292 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/124 | |
| dc.local.estrena | 17 desembre 1955, Gran Teatre del Liceu | |
| dc.peudefoto | Dama de la cort per a Pavana Real. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Aviñoa</span>, Xosé; <span class="small-caps">Llorens</span>, Pilar; <span class="small-caps">Rubio</span>, Isidre; <span class="small-caps">Vidal</span>, Anna. <i>Història de la dansa a Catalunya. </i>Barcelona: Caixa de Barcelona, 1987.</p> <p><span class="small-caps">Garcia</span>, Xavier. <i>Joan Magrinyà, dansa viva</i>. Barcelona: Editorial Pòrtic, 1983.</p> <p><span style="background-color: initial; font-size: 14.4px;"><span class="small-caps">Zanni</span>, F.. </span><i>La Vanguardia Española.</i><em style="background-color: initial; font-size: 14.4px;"> </i>(20 desembre 1955).</p> <p><strong> </strong></p> <p><strong>Consultes web: </strong></p> <p><<a href="http://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/obresvisual.php?idobra=179">http://www.bib.uab.cat/human/arxiusocietatliceu/publiques/obresvisual.php?idobra=179</a>> [Consulta: 30 juliol 2018].</p> <p><<a href="https://www.joaquin-rodrigo.com/index.php/es/musica-instrumental/item/608-pavana-real">https://www.joaquin-rodrigo.com/index.php/es/musica-instrumental/item/608-pavana-real</a>> [Consulta: 30 juliol 2018].</p> | |
| dc.title | Pavana real | |
| dc.title.alternative | Pavana real : Ballet en un acte i tres jornades |