Los Excéntricos

 Trio format per la malabarista i pallassa Marceline Kahn, Marceline; el titellaire, músic i constructor d'autòmats Josep Ventura, Sylvestre, i el pallasso, músic i filferrista Didier Michel Armbruster, Zazà.
Entre 1998 i 2004, Los Excéntricos combinen l'explotació internacional de l'espectacle Rapsodia in clown (estrenat el 1994 per Marceline i Sylvestre amb Tomeu Gomila) amb sovintejats viatges als Estats Units, on creen i presenten esquetxos al sopar-espectacle Love, Chaos and Dinner del Teatre Zinzanni (carpa Magic Mirrors, Seattle i San Francisco).
Actuen en prestigiosos teatres i sales d'espectacles d'Europa, Amèrica i Àsia, i han estat vistos en els millors festivals internacionals d'arts escèniques. El 2008 assumeixen el guió, la direcció i els esquetxos de represa del sopar-espectacle Cavaret al Teatro-Circo Price de Madrid. De gener a maig del 2013 tornen al Teatre Zinzanni de Seattle, on presenten una selecció dels seus números al xou cabareter Dinner with Wotan.
Són Menció Especial del 7è Festival Internacional de Pallassos de Cornellà-Memorial Charlie Rivel per Rapsodia in clown (1996) i premi FAD Sebastià Gasch per Música Maestro! (2002). L'espectacle Rococó Bananas ha estat guardonat amb el Sabatot Alegre de la Setmana del Pallasso de Castellar del Vallès (2009), el premi Zirkòlika al millor espectacle de circ còmic (2010) i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya 2011 per l'espectacle i «per la llarga trajectòria artística de la companyia i la perfecta trobada entre el circ tradicional i el nou circ».

Los Excéntricos són tres personatges perfectament definits que es complementen mitjançant un continu joc de disbarats de gran eficàcia còmica gràcies a la mesura de ritmes i tempos, la riquesa dels petits detalls i una intel·ligent reiteració dels gags. Músics notables, dominen tant els instruments tradicionals com els informals (piano, bandoneó, concertina, ukelele, xiulets de guant, xerrac musical i contrabaix-baieta, entre d'altres). Passen àgilment de la poesia a la patacada i de la tendresa a la bogeria més delirant, tot demostrant que en l'art dels pallassos el que compta no són les propostes dramàtiques sinó com s'interpreten i es condueixen. Treballen per la renovació del gènere des d'un profund coneixement de la tradició i, valent-se de la llarga experiència artística de cadascun dels seus components, hi aporten una visió creativa contemporània tenyida de surrealisme poètic. Jugant amb els conceptes i les situacions, el seu humor afable ofereix múltiples nivells de lectura i, servit amb espontaneïtat i intuïció escènica, aconsegueix la complicitat de tots els públics.