Ramon Vinyes i Cluet
| dc.coverage | (Berga, 8-5-1882 - Barcelona, 5-5-1952) | |
| dc.creator | Albert Tomàs Monsó | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:51Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">Nat i format a Berga (1882), es traslladà a Barcelona de jove. Després d’uns anys en què no aconseguí establir-se com a escriptor, malgrat fer els primers passos com a poeta i dramaturg, el 1913 marxà per primer cop a Colòmbia i s’instal·là a Barranquilla. Allà començà a teixir una xarxa de contactes culturals des de la posició de llibreter. Entre el 1917 i el 1920 fundà i dirigí la revista <i>Voces</i>, on publicà textos teòrics sobre teatre, sobretot. El 1925 retornà a Catalunya, amb l’esperança de ser reconegut per la professió teatral. No essent així del tot, entre el 1929 i el 1931 tornà a Barranquilla. Retornà a Barcelona, però acabada la Guerra Civil, com a conseqüència del compromís polític i la posició significada que havia adoptat en els anys precedents, es veié forçat a l’exili, primer a França i després novament a Colòmbia, on exercí de professor del 1940 al 1950.</p> | |
| dc.description | <p style="text-align: justify;">La crítica ha segmentat la trajectòria de Vinyes en tres grans etapes. La primera, fins al 1925, comprèn els anys de formació (fins al 1913) i la primera estada a Colòmbia (1913-1925), en què el teatre encara no juga un paper central de la seva producció i no s’integra al sector professional del tardomodernisme i el primer noucentisme. La segona, des que retorna a Catalunya i fins al 1939, que marxa a l’exili, constitueix el període més prolífic de la seva activitat, com a autor teatral i com a crític literari. Per acabar, els darrers anys a Barranquilla conformen la tercera etapa, del 1939 al 1952, data de la seva mort, en què continua desenvolupant la funció de crític i agitador cultural.</p> <p style="text-align: justify;">El teatre de Vinyes, en la seva complexitat, es basà inicialment en la transmissió del sentiment tràgic contemporani (hereu de Nietzsche i Schopenhauer) i les primeres idees nihilistes. Alhora, Vinyes rebutjà el realisme en favor del simbolisme finisecular, amb D’Annunzio i Maeterlinck com a referents, fet que el distancià de les formes de l’alta comèdia i la comèdia burgesa. També se sentí allunyat del moviment noucentista programàtic, tot i que no es mostrà del tot aliè a determinats aspectes estètics d’autors com Josep Farran i Mayoral, entre altres. Amb el temps Vinyes matisà aquests plantejaments i, ja durant el primer període colombià, s’apartà de la tradició que representaven Maeterlink i Adrià Gual. Retornat a Catalunya (1925-1939), s’establí com a crític —faceta que ja practicava sense tant de ressò—, amb una actitud de polemista força aplaudida pel públic. Fou especialment crític amb els autors consolidats del moment (Sagarra, Soldevila, Pous i Pagès, Folch i Torres, etc.) i reivindicà la recuperació de figures que considerava relegades, com Guimerà i Ignasi Iglésias. La seva proposta de modernització del teatre passava per un sentit antiburgès i anticomercial (<i>Viatge</i>, <i>Un amo</i>); per posicionaments proesquerrans propers al socialisme utòpic (amb obres de contingut polític com <i>Ball de titelles</i>, <i>Comiats a trenc d’alba</i>, <i>Arran del mar Caribe</i> o <i>Pescadors d’anguiles</i>, influït per Piscator i Pirandello), especialment durant els anys republicans; pel tractament de temes moralment trangressors, com la sexualitat no normativa i la marginalitat social, i, finalment, pel manteniment de les idees nihilistes (per influència sobretot d’Ibsen i O’Neill, sense arribar mai a practicar un teatre de l’absurd pròpiament dit) i l’opció antirealista (palmàriament defensada als textos teòrics de l’autor) i antiaristotèlica, en sintonia amb el teatre europeu d’entreguerres i l’expressionisme.</p> <p style="text-align: justify;">Vinyes deixà copiosíssima obra inèdita, entre la qual no s’arribaren a estrenar <i>L’arca i la serp </i>(1947), <i>L’adolescent dels ulls d’or </i>(s.d.), <i>El misteri de Santa Eròfila </i>(s.d., en col·laboració amb Ambrosi Carrión), <i>D’horitzó a horitzó </i>(s.d.), <i>La farsa de les perles</i> (1943), <i>Festa Major d’estiu </i>(s.d.), <i>En nit de tardor </i>(1945), <i>Hivern!, neu</i> (1945), <i>Rectorieta de poble </i>(s.d., ampliació d’<i>Hivern!, neu</i>), <i>Isop i la primavera </i>(1947), <i>La noia de l’ós </i>(s.d.), <i>Gàbia de canaris </i>(s.d.), <i>L’home que fou reina </i>(s.d.), <i>La nit divuitena </i>(s.d.), <i>Santuari en els Andes </i>(1951), <i>El recambró de les andròmines transcendentals </i>(s.d.) i <i>Blanca Neus, dorm </i>(s.d.). També <i>Hi ha flors a les pomeres</i> (1952, reescriptura d’<i>Al florir els pomers</i>) i <i>Passat Suez</i> (s.d., reescriptura de <i>La Creu del Sud</i>).</p> | |
| dc.identifier | 2713 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2806 | |
| dc.local.estrena | <p>10 abril 1904. <i>El calvari de la vida.</i> Teatre del Foment Catòlic de Berga.</p> <p> 8 octubre 1904. <i>La fi d’una grandesa</i>. Teatre del Foment Catòlic de Berga.</p> <p>19 agost 1906. <i>Les boyres</i>. Teatre La Perla del Llobregat de Gironella.</p> <p>13 maig 1910. <i>Al florir els pomers</i>. Teatre Romea de Barcelona. Nova Empresa de Teatre Català.</p> <p> 17 febrer 1926. <i>Llegenda de boires</i>. Teatre Romea de Barcelona. Companyia de Josep Canals.</p> <p>15 octubre 1927. <i>Viatge</i>. Teatre Talia de Barcelona. Companyia Fantasio de Valentí-Leguía.</p> <p>4 desembre 1927. <i>Recó de xiprers</i>. Teatre Mundial de Puigreig.</p> <p>4 octubre 1929. <i>Peter’s Bar</i>. Teatre Nou de Barcelona. Companyia Josep Maria Trias-Enric Borràs.</p> <p>11 gener 1929. <i>Qui no és amb mi….</i> Teatre Novetats de Barcelona. Companyia de Josep Canals.</p> <p>22 octubre 1932. <i>Un amo</i>. Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria de Barcelona. Companyia Buixadós-Rovira.</p> <p>19 abril 1933. <i>La Creu del Sud</i>. Ateneu St. Lluís Gonçaga de Sant Andreu del Palomar.</p> <p>23 agost 1933. <i>El noble i l’hostalera</i>. Teatre Barcelona. Companyia de Mercè Nicolau-Enric Giménez.</p> <p>19 maig 1934. <i>Els qui mai no s’aturen. </i>Molins de Rei. Companyia Estudi d’Art Dramàtic Molins de Rei.</p> <p>19 octubre 1934. <i>Fornera, rossor de pa</i>. Teatre Poliorama de Barcelona. Companyia Nicolau-Aluges.</p> <p>26 octubre 1935. <i>Entre dues músiques</i>. Foment Autonomista Català. Quadre Escènic Mossèn Cinto.</p> <p>30 novembre 1935. <i>Li deien germà Congre</i>. Teatre Studium de Molins de Rei. Estudi d’Art Dramàtic de Molins de Rei.</p> <p>8 maig 1938. <i>Camiats a trenc d’alba</i>. Teatre Català de la Comèdia (Poliorama) de Barcelona. Elencs de Guerra de la Federació Catalana de Societats de Teatre Amateur.</p> <p>20 gener 1939. <i>Fum sobre el teulat</i>. Barcelona, Companyia del Teatre Català de la Comèdia (Poliorama).</p> <p>20 abril 1952. <i>Els bufanúvols</i>. Gran Casino de Cerdanyola del Vallès. Grup Escènic Uralita S.A.</p> <p>30 maig 1978. <i>Ball de titelles</i>. Teatre Patronat de Berga. Agrupació Teatral La Farsa.</p> <p>8 maig 1982. <i>Arran del mar Caribe</i>. Teatre Patronat de Berga. Agrupació Teatral La Farsa.</p> <p>13 octubre 1983. <i>Hamlet Dramaturg</i>. Teatre Patronat de Berga. Agrupació Teatral La Farsa.</p> | |
| dc.local.publicacions | <p><u>Teatre</u></p> <p><i>El calvari de la vida. </i>Barcelona: L’Escon, 1906.</p> <p><i>Les boires. </i>Barcelona: L’Escon, 1906.</p> <p><i>Al florir els pomers. </i>Barcelona: Viuda de J. Cunill, 1910.</p> <p><i>Rondalla al clar de lluna. </i>Barcelona: Joaquim Horta, 1912.</p> <p><i>Qui no és amb mi...</i>,<i> </i>Barcelona: Joaquim Horta, 1929.</p> <p><i>Viatge.</i> Mataró: Patuel, 1929.</p> <p><i>Peter’s bar. </i>Barcelona: La Escena Catalana, 1930.</p> <p><i>Recó de xiprers. </i>Barcelona: Llibreria Millà, 1932.</p> <p><i>La Creu del Sud. </i>Barcelona: Llibreria Millà, 1933.</p> <p><i>Els qui mai no s’aturen. </i>Barcelona, Llibreria Millà, 1934.</p> <p><i>Fornera: rossor de pa. </i>Barcelona: Tallers Gràfics Iràndez, 1934.</p> <p><i>Entre dues músiques. </i>Barcelona: Tallers Gràfics Iràndez, 1935.</p> <p><i>Ball de titelles. </i>Barcelona, Tallers Gràfics Iràndez, 1936.</p> <p><i>Comiats a trenc d’alba.</i> <i>Catalans</i> (Barcelona), núm. 10 (20 maig 1938).</p> <p><i>Pescadors d’anguiles. </i>Ciutat de Mèxic: Col·lecció Lletres, 1947.</p> <p><i>Arran del mar Caribe</i>. <i>Estudios Escénicos </i>(Barcelona: Institut del Teatre), núm. 15 (juliol 1972).</p> <p><i>Hamlet dramaturg. </i>Barcelona: Llibreria Millà, 1983.</p> <p><i>És un cap boig! </i>Barcelona: Llibreria Millà, 1989.</p> <p><i>Teatre</i>. Berga: L’Albí, 1988.</p> <p><u>Poesia</u></p> <p><i>L’ardenta cavalcada</i>. Barcelona: L’Avenç, 1909.</p> <p><i>Antologia poètica. </i>Berga: Ajuntament de Berga, 1982.</p> <p><u>Narrativa breu</u></p> <p><i>A la boca dels núvols. </i>Ciutat de Mèxic: 1946 (Col·lecció Catalònia)</p> <p><i>Entre sambes i bananes. </i>Barcelona: Bruguera, 1985.</p> <p><i>Tots els contes. </i>Barcelona: Columna, 2000.</p> <p><i>L’home de les quatre ombres i altres contes. </i>Barcelona: Columna, 2001.</p> <p><i>L’albí. </i>Berga: L’Albí, 2006. </p> <p><u>Assaig</u></p> <p><i>De la tragèdia</i>. <i>Teatralia </i>(Barcelona), núm. 3 (22 novembre 1908).</p> <p><i>Ignasi Iglésies: mestre exemple</i>. Barcelona: Segimon Rovira, 1928.</p> <p><i>Francesc Cambó</i>. Barcelona: Edicions Gràfiques Gost, 1929.</p> <p><i>Teatre modern</i>. Barcelona: Ortega, 1929.</p> <p><i>La ideologia i la barbàrie dels rebels espanyols</i>. Barcelona: Clarasó, 1937.</p> <p>«Com veig avui l’Ignasi Iglésies». A: <i>Anuari de la Institució del Teatre</i>. Barcelona, 1936-1937.</p> <p><i>Selección de textos</i>. Bogotá: Instituto Colombiano de Cultura, 1982.</p> <p><i>Anglès: notes històriques</i>. Barcelona: Montblanc-Martín, 1973.</p> <p><i>Talaia: escolis publicats a «Meridià», 1938-1939</i>. Berga-Manresa: L’Albí: Faig, 2005.</p> <p><u>Traducció del francès</u> </p> <p><span class="small-caps">Rousseau</span>, Jean-Jacques. <i>Contracte Social</i>. Barcelona: Antoni López, 1912.</p> <p><span class="small-caps">Balzac</span>, Honoré de. <i>La pell de xagrí</i>. Barcelona: Proa, 1933.</p> | |
| dc.peudefoto | Ramon Vinyes i Cluet en el cicle de conferències de la Nova Empresa de Teatre Català (creative commons) | |
| dc.relation | <p><<a href="https://www.escriptors.cat/autors/vinyesr">https://www.escriptors.cat/autors/vinyesr</a>></p> <p><<a href="https://www.youtube.com/watch?v=3_maSGOw6XQ">https://www.youtube.com/watch?v=3_maSGOw6XQ</a>></p> <p><<a href="https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/elegia-del-tropic/video/3750810/">https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/el-documental/elegia-del-tropic/video/3750810/</a>></p> <p> </p> | |
| dc.source | <p><span class="small-caps">Bacca</span>, Ramón Illán. <i>Escribir en Barranquilla</i>. Barranquilla: Uninorte, 1999.</p> <p><span class="small-caps">Bacca</span>, Ramón Illán. <i>Voces, 1917-1920: edición íntegra</i>. Barranquilla: Uninorte, 2003.</p> <p><span class="small-caps">Elies</span>, Pere. <i>Ramon Vinyes i Cluet. Un literat de gran volada</i>. Barcelona: Rafael Dalmau, 1973.</p> <p><span class="small-caps">Foguet i Boreu</span>, Francesc. «Ramon Vinyes: teatre i compromís 1936-1939». <i>Afers</i>, núm. 51 (2005), p. 459-471.</p> <p><span class="small-caps">Foguet i Boreu</span>, Francesc. <i>Teatre, guerra i revolució: 1936-39</i>. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005.</p> <p><span class="small-caps">Gilard</span>, Jacques. <i>Entre los Andes y el Caribe: la obra americana de Ramon Vinyes</i>. Medellin: Universidad de Antioquia; Celeste, 1990.</p> <p><span class="small-caps">Lladó</span>, Jordi. <i>Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939)</i>. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2002. Tesi doctoral.</p> <p><span class="small-caps">Lladó</span>, Jordi. <i>Ramon Vinyes: un home de lletres entre Catalunya i el Carib</i>. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.</p> | |
| dc.subject | Escriptor i editor | |
| dc.title | Ramon Vinyes i Cluet |