Sa pesta

En el país imaginari de Gallinòpolis durant el primer període de la Guerra Freda, dos germans de mitjana edat experimenten a casa seva una arma –una caixa de llamps– que només destruirà la vida amb la finalitat d’alliberar de l’esclavitud totes aquelles potències que no vulguin obrar segons les convencions democràtiques. La proven amb èxit amb animals (mosques, ocells i rates). La policia, alarmada per la desaparició dels animals, deté els savis, però després de l’interrogatori les autoritats beneeixen l’arma innovadora. Al cap de mig any, l’Amèrica del Nord i Rússia han obtingut el disseny de l’arma mitjançant l’espionatge realitzat per uns parents dels savis. El president disposa que es prenguin mesures per amagar el fet, però el poble se n’assabenta i es llança al carrer per demanar la dimissió del president o l’aplicació de justícia. El president opta per fer justícia i anuncia que tots els espies i sabotejadors estan detinguts i seran afusellats. Els savis decideixen usar l’arma, però l’Amèrica del Nord intercepta la descàrrega de llamps. Davant l’afusellament imminent, els savis augmenten la intensitat de la descàrrega i tot cessa en un instant. Entra un personatge que simbolitza la mort, corbella en mà, braços estesos i rient estentòriament.

En l’autocrítica de Sa pesta, la primera que va escriure, Capellà va advertir els espectadors que la comèdia suposava un canvi en la seva producció teatral, fins aquell moment centrada en la temàtica rural, en un intent de treure el teatre mallorquí dels límits típicament regionals. El públic va rebre amb fredor l’estrena de Sa pesta (només se’n van fer quatre funcions), malgrat la bona interpretació dels protagonistes, i la crítica, que va ignorar el missatge antibel·licista en el qual va insistir Josep M. Palau i Camps amb Offut Field el 1962, li va retraure manca d’agilitat, excessiva llargària i comicitat pueril.