Queralt Riera
| dc.coverage | (Parets del Vallès, 1978 - ) | |
| dc.creator | Isabel Marcillas Piquer | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-14T15:37:46Z | |
| dc.date.issued | 2020 | |
| dc.description | <p class="p1">Graduada en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia, dirigeix a Barcelona la seva pròpia escola d'actors per a cinema i teatre, Art Actors Queralt, fins al 2013. Ha impulsat projectes de dramatúrgia en escoles, centres de menors i per a processos de rehabilitació de toxicopatologies i trastorns alimentaris. És fundadora de l’Asssociació per al Teatre a les Escoles i ha coordinat la Mostra de Teatre<span class="Apple-converted-space"> </span>Infantil i Juvenil Joan Anfruns (1999-2006). Com a actriu de cinema intervé en diversos films: <i>Cariño, he enviado a los hombres a la luna</i> (Marta Belletbó),<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Lisístrata</i> (Francesc Bellmunt),<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Qué glande es el cine</i> (Juanma Bajo Ulloa), <i>Puertas</i> (Miguel A. Arjona), <i>Raquel cambió de número</i> (Raúl Peñaloza), així com en diferents curts, per als quals escriu el guió, com <i>La soledad del astro</i><span class="Apple-converted-space"> </span>i <i>La peluquería de Lola</i>. També són remarcables els seus treballs com a actriu de teatre: <i>A-dicció</i> (Andreu Carandell), <i>Ària </i>(Javier Villena) o<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Laberint</i> (Marcelo Bellagamba), entre d’altres. Treballa en diferents projectes del Festival GREC durant les edicions del 2013 al 2016. És finalista del XVII Premi Born de Teatre 2017 amb l’obra <i>Dona</i>, que posteriorment és adaptada al cinema. Guanya el Premi Octubre de Teatre Pere Capellades el 2018 i l’SGAE selecciona la seva obra <i>Aquí</i> per a la publicació i difusió com a «Autor Express 2018». Com a membre del Col·lectiu Nins el 2019 guanya el Premi Adrià Gual de l’Institut del Teatre per la proposta d’escenificació d’<i>El poder</i>. <i>Dos milions de nanòmetres</i> és el títol de la peça amb la qual l’autora participa al cicle «Teatro en 3 minutos: a 2 metros» l’any 2020.</p> | |
| dc.description | <p class="p1">Com va destacar Carme Planells en el lliurament del Premi Octubre de Teatre 2018 –que Queralt Riera va guanyar <i>ex aequo</i> amb Neus Nadal,<span class="Apple-converted-space"> </span>amb la peça <i>L’amor (no és per a mi, va dir Medea)</i>–,<span class="Apple-converted-space"> </span>és important que hi hagi dones que escriguin sobre dones. Es pot dir que aquesta és una de les constants en la dramatúrgia de Queralt Riera; així, les dones són també les protagonistes de <i>Dona. La veritat s’embolica com un plat d’espaguetis</i> o <i>Aquí</i>, en què tres veus diferents atorguen vida a les emocions polièdriques d’una sola dona que ateny estatus col·lectiu com a representant del seu gènere pel que fa a la manera d’afrontar la vida i la mort, la veritat i la mentida. També aquesta dualitat, veritat i mentida, s’erigeix en un dels temes clau en les peces de Riera; prenem com a exemple <i>Todos</i>, on l’honestedat és el motor que permet a l’ésser humà gaudir de la felicitat, en tant que la irreversibilitat de la mort actua com a revulsiu que ens indueix a replantejar-nos l’existència. La tragèdia, exposada sense grandiloqüències i entesa com a part de la vida, o la comèdia, assentada en la mateixa quotidianitat, així com la disfuncionalitat de la família, són els principals eixos vertebradors de la seva producció.</p> | |
| dc.identifier | 2869 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2783 | |
| dc.local.estrena | <p class="p1"><u>Obres basades en els treballs de fi de curs de l’alumnat de la dramaturga, escrites i dirigides per ella mateixa</u></p> <p class="p1"><i>Perdre’s i trobar-se</i>. Teatre del Raval (2010)</p> <p class="p1"><i>Da cappo</i>. Teatre del Raval (2010)</p> <p class="p1"><i>Tempus fugit</i>. Teatre del Raval (2010)</p> <p class="p1"><i>Les fonts de Roma</i>. Teatreneu (2011)</p> <p class="p1"><i>Sant Joan 82</i>. Teatreneu (2011)</p> <p class="p1"><i>El paradís</i>. Teatre Poliorama (2012)</p> <p class="p1"><i>El segrest</i>. Teatre Poliorama (2012)</p> <p class="p1"><i>Místic cabaret</i>. Teatre Poliorama (2012)</p> <p class="p1"><i>A la fi el fi</i>. Teatre Poliorama (2012)</p> <p class="p1"><i>Amor al arte</i>. Teatre Alexandra (2013)</p> <p class="p1"><i>Amb pilota o sense</i>. Teatre Alexandra (2013)</p> <p class="p1"><i>Volare.</i> Teatre Alexandra (2013)</p> <p class="p1"><i>Roba estesa</i>. Teatreneu (2015)</p> <p class="p1"><u>Obres professionals</u></p> <p class="p1"><i>No love no sex</i>. Teatros Luchana de Madrid (2017)</p> <p class="p1"><i>Aquí</i>. Teatro Fernán Gómez (2019)</p> <p class="p1"><i>Aquí</i>. Sala Atrium de Barcelona (2018)</p> <p class="p1"><i>Todos</i>. Teatro Lara de Madrid (2018). Autora i directora: Queralt Riera.</p> <p class="p1"><i>L’amor no és per a mi va dir Medea</i>. Teatre Eòlia I+D<span class="Apple-converted-space"> </span>(juliol de 2019 i gener/febrer 2020)</p> <p class="p1"><i>Greta&Friday II: Amor mor</i>. Escenari Joan Brossa. Direcció de Queralt Riera (2020)</p> <p class="p1"><i>El poder</i>. Festival Grec (2020)</p> <p class="p1"><i>Duelo</i>. Sala Atrium (2020)</p> | |
| dc.local.publicacions | <p class="p1"><i>Dona. La veritat s’embolica com un plat d’espaguetis</i>. [El volum també inclou les obres <i>Rosa mutabilis</i> i <i>Llops</i> de Sadurní Vergés]. Barcelona: RE&MA 12, 2018. (Col·lecció Off Cartell; 33).</p> <p class="p1"><i>L’amor (no és per a mi, va dir Medea)</i>. València: Editorial 3i4, 2019.</p> <p class="p1"><i>Aquí</i>. Madrid: Editorial SGAE-España, 2019.</p> <p class="p1"><i>Amor mor</i>. [El volum també inclou l'obra <i>Amor pur</i> d'Albert Mestres]. Barcelona: RE&MA 12, 2020. (Col·lecció Off Cartell; 38)</p> <p class="p1"><i>De dol</i>. Alzira: Bromera, 2020.</p> | |
| dc.peudefoto | Forquilla mitjó arracada. Sala Fènix, 7 - 18 octubre 2020. Font: Escena digital de Catalunya | |
| dc.source | <p class="p1"><span class="small-caps">Bordes</span>, Jordi. «A Catalunya ens emmirallem en una pobresa congènita». <i>El Punt Avui </i>(2 novembre 2020) <<a href="http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1870179-a-catalunya-ens-emmirallem-en-una-pobresa-congenita.html">http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1870179-a-catalunya-ens-emmirallem-en-una-pobresa-congenita.html</a>></p> <p class="p1"><span class="small-caps">Igualador</span>, Coral. «Todos. Entrevista a Queralt Riera, autora y directora».<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Tarántula. Revista cultural</i><span class="Apple-converted-space"> (23 gener 2018). <</span><a href="https://revistatarantula.com/todos-entrevista-queralt-riera-autora-directora/"><span class="s1">https://revistatarantula.com/todos-entrevista-queralt-riera-autora-directora</span></a>></p> <p class="p1"><span class="small-caps">Izquierdo</span>, Oriol. «Presentació». A: <span class="small-caps">Riera</span>, Riera.<span class="Apple-converted-space"> </span><i>Dona. La veritat s’embolica com un plat d’espaguetis</i> i <span class="small-caps">Vergés</span>, Sadurní. <i>Rosa mutabilis</i> i <i>Llops</i>.<span class="Apple-converted-space"> </span>Barcelona: RE&MA 12, 2018. (Col·lecció Off Cartell; 33)</p> | |
| dc.subject | Dramaturga, directora escènica i productora | |
| dc.title | Queralt Riera |