El rei Micomicó
| dc.contributor.author | Abdó Terrades i Poli | |
| dc.creator | Joan Tomàs Martínez Grimalt | |
| dc.date.accessioned | 2026-01-13T16:03:15Z | |
| dc.date.issued | 2017 | |
| dc.description | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;" align="JUSTIFY">Sàtira antimonàrquica.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;" align="JUSTIFY">Quan comença l'obra, està a punt de celebrar-se la unió entre la vella Justa i el rei Micomicó, mentre Janet, el seu vertader espòs, viu amb sorpresa i incredulitat la nova situació: ella ha de ser proclamada reina i ell baró. Tots dos han viscut fins aleshores enmig de la misèria, i un tomb del destí, carregat de fantasia, els ha de conduir a un canvi radical d'estatus. La pompa dels preparatius de les noces contrasta amb la situació real dels participants i la seva adscripció social. Tot es desenvolupa en un món de bojos en què apareixen una tirallonga de personatges tronats: el primer ministre, l'italià de l'orgue, les princeses Paula i Teresa, etc. El joc s'articula, des d'aquest moment, a partir del decalatge que hi ha entre ficció i realitat, entre deliri i evidència, en una estratègia metateatral amb profusió de recursos musicals (l'home de l'orgue, balls i danses).</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;" align="JUSTIFY">En el prefaci de l'obra, Terrades adverteix que la història està basada en un fet real succeït a la vila de Figueres. Aquesta teoria és alimentada també per Conrad Roure en les seves memòries, en què va una mica més enllà i posa noms als protagonistes: un tal Vicent Perxes, un boig figuerenc que es creia ser descendent de la reina Micomicona d'<i>El Quijote</i> de Cervantes, va servir de pretext a Terrades per fundar una associació recreativa en què es feia una gran paròdia parateatral de la institució monàrquica. Independentment de si l'anècdota és real o no, la qüestió és que va servir de coartada fantàstica a l'autor per poder parlar sense embuts d'una institució, la monarquia, que d'una altra manera no hauria pogut atacar i ridiculitzar amb tanta lleugeresa.</p> | |
| dc.description | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;">La comèdia, o més ben dit, la paròdia o sàtira, és un furibund atac a la monarquia de manera integral, com a institució, no només pel que fa a la seva filiació, liberal o absoluta. En revela les baixeses i ridiculeses a través de la reproducció de cerimònies estúpides i de proclames histriòniques, i deixa al descobert la seva naturalesa convencional i política. I és que, no debades, l'obra fou concebuda per l'autor, militant republicà i cabetià convençut, durant els primers temps de la revolució liberal com a material d'agitació i propaganda.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"> </p> | |
| dc.identifier | 1721 | |
| dc.identifier.uri | https://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/240 | |
| dc.local.estrena | 13/02/1838, | |
| dc.peudefoto | Retrat d'Abdó Terrades (creative commons) | |
| dc.publisher | Barcelona: Impremta d'Anton Berdaguer, 1838 | |
| dc.source | <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><span class="small-caps">Fàbregas</span>, Xavier (1969): <i>Teatre català d'agitació política</i>. Barcelona: Edicions 62.</p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span class="small-caps">Foguet i Boreu</span>, Francesc (2012): «Abdó Terrades, ficcions per a una revolució democràtica». En: </span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><i>Serra d'Or</i></span></span></span><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1"><span style="color: #000000;" data-mce-mark="1">, 636, p. 62-64.</span></span></span></p> <p class="western" style="margin-bottom: 0cm; background-image: initial; background-attachment: initial; background-position: initial; background-repeat: initial;"><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><span class="small-caps">Pujol</span>, Enric (2013): «Abdó Terrades, pioner del republicanisme català». En: </span></span></span><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><i>Eines</i></span></span></span><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;"><span style="color: #000000;">, 18, p. 111-118.</span></span></span></span></p> | |
| dc.title | El rei Micomicó | |
| dc.title.alternative | El rei Micomicó : Comèdia en dos actes i en vers català escrita per Un Micomicó |