Antoni Bisanyes i Amengual

dc.coverage(Palma, 1843? - Palma, 27-10-1935)
dc.creatorAntoni Nadal
dc.date.accessioned2026-01-14T15:37:25Z
dc.date.issued2022
dc.description<p>Fill d’un alcaid de duanes, va exercir d’apuntador i actor en la segona meitat dels anys cinquanta. L’any 1864 son pare fou destinat a Valladolid i ell emprengué els estudis de filosofia i lletres. El 1877 va fundar i dirigir el col·legi privat Palmesano. El juliol del 1879 fou elegit regidor de l’Ajuntament de Palma i ho continuà essent fins als anys noranta. Enquadrat en les files del republicanisme federal, es va passar al Partit Liberal seguint el dirigent local Alexandre Rosselló, que el 1893 el va nomenar secretari de la Delegació d’Hisenda, on va arribar a ocupar el càrrec de tresorer. Casat amb Francisca Oliver i Burgart, el matrimoni va tenir dos fills.</p>
dc.description<p>Va esdevenir popular per les seves interpretacions al començament dels anys seixanta al cafè del Racó de Plaça, de Palma, i com a autor d’entremesos, alguns dels quals es basen en obres anteriors, com l’<i>Entremès del pastor i el bé</i>, ins­pirat en la farsa medieval francesa <i>Maître Pathelin</i>. Uns altres entremesos seus, tots en vers mallorquí, són<i> Dos marits de bona pasta</i>, en un acte;<i> El dimoni coix encantat </i>(peça en un acte amb dues segones parts); <i>El jai Bonís</i>;<i> En Bernat gelós</i>, el més acurat literàriament; <i>Entremès d’en Pere Antoni casat</i> (segona part de l’<i>Entremès del pastor i el bé</i><i>)</i>;<i> Lo que poren ses dones</i>, i <i>Los locos lo dissabte de Nadal</i>, que evoca una representació en un cafè cantant. Com a traductor, se’n coneix una versió lliure en dos actes composta el juny del 1861 de la comèdia de Molière <i>Le Médecin malgré lui</i>. Aquestes obres es poden consultar en l’aplec manuscrit <i>Miscel·lània Pasqual</i><i>,</i> conservat a l’Arxiu Històric del Regne de Mallorca.</p>
dc.identifier3020
dc.identifier.urihttps://enciclopedia.institutdelteatre.cat/handle/20.500.14900/2692
dc.local.publicacions<p><i>Una nit de rebombori</i>. Comèdia en un acte i en vers mallorquí. Palma: Impremta de Villalonga, 1884.</p>
dc.peudefotoIcona que representa un dramaturg. Font: Generat per IA
dc.source<p><i>Fontcuberta</i>, <i>Judit. </i><i>Molière a Catalunya.</i> Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2005.</p> <p><span class="small-caps">Mas i Vives</span>, Joan. «El consum de teatre popular a Mallorca entre el 1860 i el 1890». <i>Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana</i>, núm. 52 (1996), p. 369-392.</p> <p><span class="small-caps">Mas i Vives</span>, Joan. <i>El teatre a Mallorca a l’època romàntica</i>. Barcelona: Curial: PAM, 1986.</p> <p><span class="small-caps">Sans</span>, Elvir; <span class="small-caps">Mas i Vives</span>, Joan: «Bisanyes, Antoni». A: Autors diversos. <i>Diccionari del teatre a les Illes Balears</i>. Vol. I. Palma/Barcelona: Lleonard Muntaner/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003, p. 101-102.</p>
dc.subjectAutor i intèrpret
dc.titleAntoni Bisanyes i Amengual

Col·leccions

Copyright © 2026 Institut del Teatre | Tots els drets reservats | Avís legal